AYRIN PONS ‘COACH’ EN IMATGE PERSONAL I CONFERENCIANT

AYRIN PONS “El que dius val un 7%; la veu, 38%, i la comunicació no verbal, 55%”

Seràs més feliç i confiaràs en tu mateix si la teva imatge transmet qui ets realment

És una llàstima que les imatges que ens presenten, tant d’homes com de dones, siguin inassolibles

Estem contents amb la nostra imatge? Fins a quin punt ens preocupa el que transmetem als altres? Vivim en un món que dona massa importància a l’aspecte exterior? Ayrin Pons fa més de vint anys que treballa com a coach en imatge personal i s’enfronta cada dia a aquestes i moltes altres preguntes semblants. Ha publicat juntament amb el seu pare i mestre, l’assessor d’imatge Josep Pons, el llibre Coaching en imagen personal. Avui en parlem a les 21.30 h a El Punt Avui TV.

Dius que vivim en una societat en què la imatge és molt important, i afecta també la nostra autoestima.
Realment vivim en una societat en què la imatge és molt important i hem de tenir-la present, però no ens ha de condicionar, ni ens ha de fer esclaus.
Què diu la nostra imatge quan algú ens veu per primera vegada?
La persona que ens està observant, inconscientment, agafa dades sobre nosaltres i bàsicament vol saber si som de fiar. El primer missatge que rep una persona quan en veu una altra per primer cop és “d’aquesta persona me’n puc fiar o no?” I a partir d’aquí decideix si vol seguir interactuant amb nosaltres o no.
Què forma part de la nostra imatge?
Quant a imatge externa hi ha el maquillatge, el pentinat, el vestuari, l’expressió verbal, les habilitats socials, etc. Després transmetem molt a través de qui som i els nostres pensaments, que seria la part invisible que els altres perceben. I també té a veure molt amb la manera com fem aquest trencaclosques, com combinem les peces perquè l’altre percebi la imatge completa i final.
L’autoestima està relacionada amb la imatge?
Sempre hem de tenir una base d’autoestima i autoimatge sòlida i positiva envers nosaltres mateixos, per tenir una imatge realment consistent i autèntica.
El seu pare és el conegut assessor d’imatge Josep Pons. Què n’ha après, d’ell?
Moltíssimes coses positives. És un model i un exemple. Una persona molt apassionada, li agrada ser accessible i estar amb tothom. I això és el que m’ha estat transmetent. La perruqueria no m’agradava i vaig entrar en el que faig per voler anar més enllà del que és la imatge externa, i anar al creixement personal, primer des de l’expressió, les habilitats socials, i després a través del coaching en imatge.
El seu pare té una frase molt contundent: qui no és guapa és perquè no vol. Hi està d’acord?
Al cent per cent. Tots tenim elements positius en la nostra imatge i és el que anem a buscar els assessors d’imatge. Partim dels elements que tens, únics, particulars i positius que podem destacar i treballem per potenciar-los.
Heu publicat ‘Coaching en imagen personal’. Com va sorgir la idea?
A partir de l’experiència com a assessors d’imatge i de veure que en el fons sempre hi havia un canvi personal. I el coaching en imatge és el que fa: definir un objectiu, que sigui mesurable, buscar l’autoconeixement i finalment fer un treball de diàleg intern, per arribar on volem. Treballar tot això i crear una base sòlida per aplicar tots aquells elements de la imatge externa, que potenciï tot allò que tenim de positiu cadascú de nosaltres. I tots ho tenim i tots podem estar molt més guapos i més segurs amb nosaltres mateixos.
Quina seria la diferència entre assessor d’imatge i ‘coach’?
Els coach entrem més en el creixement personal i en la revisió de tot allò que està evitant aconseguir l’objectiu del client, perquè l’aconsegueixi.
Quin és el perfil de la gent que us contracta?
Tenim gent de totes les edats, homes, dones. Des de preadolescents fins a gent més madura, de quaranta o cinquanta anys. El punt en comú en tots ells és que volen un canvi.
Posem exemples concrets. Si una persona vol comunicar responsabilitat, què faríeu?
Buscaríem un pentinat llis i el vestuari tindria línies més aviat rectes, colors més foscos o intermedis. Pel fa a comunicació no verbal aniríem a una velocitat més lenta, moviments més reduïts i treballaríem el missatge, que buscaríem que fos més elaborat i seriós.
I si es vol comunicar positivisme?
Buscaríem línies més ondulades, podríem treballar en estils més entallats o semientallats, colors més càlids, com taronges o vermells, més lluminosos. I quant a l’expressió, seria més oberta, gesticulació també més ondulada i un tarannà més aviat obert.
En el llibre també parla del ‘fengshui’, que diu que pot ser una bona ajuda per treballar la imatge.
El fengshui té a veure amb el fluir de la natura i es basa en cinc elements, cadascun dels quals es relaciona amb una manera de comportar-nos o de viure. Tots tenim una mica de tots els elements, però sempre n’hi ha un que domina. I és saber quin és per, a partir d’aquí, anar treballant l’autoconeixement, veure com soc i en què connecto. Si trobes això, podràs viure la vida més plenament i podràs fluir molt més.
I quins són aquests elements?
L’aigua està relacionada amb persones creatives, observadores. El foc, amb les que ho volen viure tot molt apassionadament. Les de terra volen crear harmonia en el seu entorn i cuidar. El metall ens porta a persones més sofisticades, a qui els agrada la perfecció. I finalment tindríem les persones fusta que són actives, busquen l’acció, iniciar projectes. Hauríem de veure quin és el nostre dominant, veure amb quin element connectem i treballar a partir d’aquí.
Hi ha edats en què la imatge és més important que en d’altres?
Als dos anys ja tenim una idea molt clara de quina és la nostra imatge externa. En l’adolescència rebem el feedback de la família, els companys i aquesta informació és la que va configurant la imatge que després tenim de nosaltres mateixos. És molt important que els pares reforcin en positiu els seus fills, independentment de les seves característiques físiques i de si estan alineats o no en els cànons de bellesa occidentals. Moltes vegades sentir-se a gust amb la nostre imatge no necessàriament ha d’encaixar amb els cànons estètics de la societat.
Com s’ha de gestionar la pressió que, en un moment donat, poden tenir els adolescents respecte a la pròpia imatge?
És una llàstima que les imatges que ens presenten, tant d’homes com de dones, siguin realment inassolibles. Imatges retocades que veiem a les revistes o a publicitat… És molt important que la gent jove ho sàpiga. Que a les escoles i els pares ho expliquin als seus fills, perquè s’adonin que són aspectes que perjudiquen, ja que els joves volen comparar-se amb elles.
Diu que en una persona és més important la comunicació no verbal que les paraules.
Hi ha una equació: el que diem val un 7%; la veu que tenim, un 38% i la comunicació no verbal, un 55%. Els altres donen més credibilitat a la comunicació no verbal, ja sigui gestual o amb microexpressions de mil·lèsimes de segon, que es percep i que no som conscients que fem. Això preval sobre el que diem. S’ha de pensar el que fem, però no es pot controlar al cent per cent. Podem donar pautes, dir com expressar-se, gesticular, etc. però com que no ho podem fer tot el dia, s’ha de treballar des del pensament. Això és sempre bàsic!