{"id":1362,"date":"2017-03-05T11:07:44","date_gmt":"2017-03-05T11:07:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1362"},"modified":"2017-03-05T11:27:22","modified_gmt":"2017-03-05T11:27:22","slug":"nuria-salan-una-dona-necessita-deu-anys-mes-per-tenir-la-mateixa-categoria-professional-dun-home","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1362","title":{"rendered":"N\u00faria Sal\u00e1n \u201cUna dona necessita deu anys m\u00e9s per tenir la mateixa categoria professional d&#8217;un home\u201d"},"content":{"rendered":"<p><i>Enginy invisible<\/i> tracta de les dones que han destacat en la ci\u00e8ncia, com les inventores del wifi, el material antibales o el llibre electr\u00f2nic i que han estat molt poc visibles. N\u00faria Sal\u00e1n, doctora en ci\u00e8ncia dels materials i enginyeria metal\u00b7l\u00fargica per la UPC, ha estat obsessionada per donar visibilitat a aquesta tecnologia feta per les dones. Col\u00b7labora en la promoci\u00f3 dels estudis de tecnologia per a estudiants i ha estat molt activa en activitats d&#8217;apropament de la ci\u00e8ncia a la poblaci\u00f3 femenina. Ha format part del grup Dona, Ci\u00e8ncia i Tecnologia del Parlament de Catalunya i actualment \u00e9s presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.<\/p>\n<div class=\"formatpre\"><\/div>\n<div class=\"formatpre\">\n<h4 class=\"frase\"><strong><span class=\"frase_text\">La revoluci\u00f3 se centrar\u00e0 en l&#8217;efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, els motors eficients, les energies renovables i l&#8217;escassetat de recursos<\/span><\/strong><\/h4>\n<div class=\"frase\">\n<h4><strong><span class=\"frase_text\">Fer que les noves generacions s&#8217;emmirallin en les dones inventores ens pot ajudar a garantir la paritat en la ci\u00e8ncia<\/span><\/strong><\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p class=\"formatpre\"><strong>Cal donar m\u00e9s visibilitat a les fites assolides per les dones en ci\u00e8ncia i tecnologia perqu\u00e8 aix\u00ed es generen models?<br \/>\n<\/strong>S\u00ed, les dones s&#8217;han dedicat a la ci\u00e8ncia des de sempre, el que passa \u00e9s que les fites assolides per elles han quedat moltes vegades camuflades o amagades darrere de la tasca dels homes. Marie Curie va rebre dos Nobel, per\u00f2 el primer el va obtenir amb el marit, perqu\u00e8 si hagu\u00e9s estat ella sola no s\u00e9 si l&#8217;hi haurien donat. El segon ja perqu\u00e8 era la senyora Curie, la v\u00eddua de Curie. D&#8217;hist\u00f2ries com aquesta n&#8217;hi ha infinitat. Per tant reivindicar que les dones han fet ci\u00e8ncia \u00e9s el que pot ajudar les noves generacions a veure-s&#8217;hi emmirallades i ens pot ajudar a garantir la paritat en aquests \u00e0mbits, ja que ara mateix no n&#8217;hi ha.<\/p>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<p class=\"formatpre\"><strong>Per aix\u00f2 costa trobar dones en els estudis d&#8217;enginyeria?<br \/>\n<\/strong>Costa molt. Quan estudiava metal\u00b7l\u00fargia, en aquell moment de tretze persones \u00e9rem dues dones a classe. I jo vaig pensar: aix\u00f2 canviar\u00e0! Doncs els percentatges es mantenen 33 anys despr\u00e9s. Les generacions que han vingut darrere meu no han tingut gaires models per empatitzar.<\/p>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<p class=\"formatpre\"><strong>Les dones s\u00f3n responsables d&#8217;invents com el wifi, el GPS, el rentaplats, etc. Vosaltres vau fer un estudi fa poc de les dones titulades en enginyeria el 1980.<br \/>\n<\/strong>Vam veure que moltes, quan els preguntaven a qu\u00e8 s&#8217;havien dedicat, com havien viscut la seva vida professional, es lamentaven del fre que havia suposat per a elles la maternitat o la dedicaci\u00f3 a la fam\u00edlia, que havia suposat un fre perqu\u00e8 havien de triar entre dedicar-se a elles o a la fam\u00edlia. Quan arribava l&#8217;\u00e8poca de crian\u00e7a o d&#8217;haver de tenir cura dels pares, les dones es frenaven. Sorpresa! Necessitem deu anys m\u00e9s per arribar a la mateixa categoria professional que un home.<\/p>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>I quina soluci\u00f3 hi podem trobar?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">Treballar per erradicar aquest sentiment de culpabilitat. Si els homes ho fan per qu\u00e8 tu no ho pots fer? Tamb\u00e9 vam veure que hi havia un percentatge de dones catedr\u00e0tiques molt baixet, a les polit\u00e8cniques. La gran majoria o eren solteres o no tenien fills.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>En una exposici\u00f3 \u2018Enginy invisible&#8217; vau donar a con\u00e8ixer moltes d&#8217;aquestes dones creadores. El wifi i el GPS els va inventar Hedy Lamarr.<br \/>\n<\/strong>\u00c9s molt lamentable que de Hedy Lamarr el que es conegui sigui la seva faceta d&#8217;actriu, i no la d&#8217;investigadora. Va registrar moltes patents, era una dona brillant, de les primeres referents en telecomunicacions. Ella va dissenyar el protocol de localitzaci\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit que avui coneixem com a GPS. Quan vaig a un institut a fer una confer\u00e8ncia dic al jovent: no podr\u00edeu jugar al Pok\u00e9mon si no fos per aquesta dona, perqu\u00e8 no tindr\u00edeu ni wifi ni GPS!<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>La fibra antibales tamb\u00e9 la va inventar una dona, Stephanie Kwolek. Per cert, se li va negar el premi Nobel.<br \/>\n<\/strong>S\u00ed, per un invent com el Kevlar, avui et donen un Nobel&#8230; per\u00f2 descarad\u00edssim! A Stephanie Kwolek l&#8217;hi van negar! Pel fet de ser dona? Ha estat un invent que ha salvat vides, que ha perm\u00e8s treballar amb seguretat&#8230; i li van negar el Nobel! Jo no hi veig cap altre motiu! \u00c9s un invent actual, que encara ara s&#8217;utilitza en equips d&#8217;esport, en els guants&#8230;<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>Despr\u00e9s, per\u00f2, se li va donar un Nobel honor\u00edfic&#8230;<br \/>\n<\/strong>S\u00ed, per\u00f2 no \u00e9s el mateix tenir un Nobel quan tens quaranta anys, que te&#8217;l donin amb vuitanta.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>I el rentavaixelles&#8230;<br \/>\n<\/strong>Josephine Cochrane el va inventar. Era un dispositiu en qu\u00e8 entrava aigua a pressi\u00f3 mentre girava una safata amb plats, i aquesta \u00e9s la primera versi\u00f3 del que avui tenim com a rentavaixelles autom\u00e0tic.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>A aquesta llista hi hem d&#8217;afegir el llibre electr\u00f2nic.<br \/>\n<\/strong>Una dona gallega va dissenyar un dispositiu pel qual els continguts podien anar rotant de manera que tu et podies fer el contingut a mida. \u00c9s clar que d&#8217;electr\u00f2nic en aquell moment no era. Era com un llibre autom\u00e0tic. Aquesta senyora va ser molt desconeguda, molt, tant, que ni a les escoles es parla d&#8217;ella, el seu nom no surt enlloc&#8230; i nosaltres el que hem fet \u00e9s reivindicar la seva exist\u00e8ncia en aquesta exposici\u00f3.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>S&#8217;ha de reivindicar el comprom\u00eds social de la tecnologia?<br \/>\n<\/strong>Quan parles d&#8217;aplicacions de rob\u00f2tica, aplicacions que poden ajudar a millorar la qualitat de vida de la societat&#8230; aix\u00f2 els interessa a les dones. Per aix\u00f2 potser tenim tantes noies en aeron\u00e0utica, o noies que han destacat molt en l&#8217;\u00e0mbit de telecomunicacions, perqu\u00e8 han vist que les seves contribucions poden ajudar molt\u00edssima gent. Si destaquem la part de comprom\u00eds social que hi ha lligada a tota tecnologia, a tota enginyeria, aquesta \u00e9s la que ens pot ajudar a atraure o a captivar les noies. Els homes tamb\u00e9, per\u00f2 \u00e9s aix\u00f2 amb qu\u00e8 se senten m\u00e9s identificades, potser m\u00e9s que a fer un motor per a la f\u00f3rmula 1.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>En les seves confer\u00e8ncies parla de \u2018mentoring&#8217;.<br \/>\n<\/strong>Posem les noies que volen participar amb una mentora, que \u00e9s una experta, una dona que va estudiar, que ja va acabar la carrera o que sense una formaci\u00f3 tecnol\u00f2gica treballa en un \u00e0mbit tecnol\u00f2gic i les posem en contacte. Tenim Alumni de la UPC que tria les parelles, per afinitats, i es dissenya una graella de trobades i en aquestes trobades proposem que parlin amb la comoditat que et dona parlar amb una col\u00b7lega. Guanyem apoderament.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>Diu que vol fugir del feminisme, que no es tracta de queixar-se sin\u00f3 de reivindicar.<br \/>\n<\/strong>Vull fugir del victimisme! Soc feminista, per\u00f2 vull fugir de victimismes. No m&#8217;agrada que ning\u00fa pensi: \u201cAquesta es queixa perqu\u00e8&#8230;\u201d Em queixo de la invisibilitat de les dones, i aix\u00f2 \u00e9s un fet, per\u00f2 vull fugir de victimismes.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>\u00c9s presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i s&#8217;ha de dir que per primera vegada en trenta anys, una dona presideix aquesta instituci\u00f3.<br \/>\n<\/strong>La Societat Catalana de Tecnologia \u00e9s una entitat filial de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans, que \u00e9s qui l&#8217;empara. I la nostra tasca \u00e9s divulgar. Aproximar a la societat en general i a la catalana en particular totes les fites dutes a terme des de l&#8217;\u00e0mbit tecnol\u00f2gic i que puguin tenir incid\u00e8ncia en la nostra vida di\u00e0ria.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>Si entr\u00e9ssim, per exemple, en una f\u00e0brica del segle XVIII, veur\u00edem que \u00e9s completament diferent al que trobem ara, per\u00f2 potser si entr\u00e9ssim en una aula d&#8217;aquell segle no veur\u00edem tantes diferencies&#8230;<br \/>\n<\/strong>Si garant\u00edssim continguts tecnol\u00f2gics que fossin expl\u00edcitament tecnol\u00f2gics des de P3 i que els nens i les nenes treballessin conjuntament en activitats de rob\u00f2tica, de programaci\u00f3, de muntar i desmuntar sabent que estan fent activitats tecnol\u00f2giques, no les percebrien com a alienes. Llavors quan als onze o dotze anys comencen a triar que volen ser a la vida, entre totes les opcions hi hauria la tecnologia.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><strong>I ara que estem vivint aquesta quarta revoluci\u00f3 industrial, Ind\u00fastria 4.0, podem saber cap on va l&#8217;enginyeria del futur?<br \/>\n<\/strong>Penso, cada vegada m\u00e9s, que la revoluci\u00f3 anir\u00e0 m\u00e9s aviat dirigida a l&#8217;efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, al tema de l&#8217;escassedat de recursos, els motors eficients, les energies renovables&#8230; M&#8217;agradaria pensar que anem cap aqu\u00ed. Des de l&#8217;\u00e0mbit dels materials, que \u00e9s el meu i on treballo, tindrem molt a dir, perqu\u00e8 haurem de fer materials m\u00e9s lleugers, m\u00e9s eficients, que puguin mantenir o emmagatzemar energia&#8230; No negarem que les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3, la inform\u00e0tica i les telecomunicacions s\u00f3n la base i determinaran la qualitat de vida que tindrem. Penso que tenim molts \u00e0mbits, com en el cas de la rob\u00f2tica, molts fronts oberts en enginyeria que seran els \u00e0mbits del futur de moltes tasques i feines importants.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/societat\/article\/15-ciencia\/1078015-una-dona-necessita-deu-anys-mes-per-tenir-la-mateixa-categoria-professional-d-un-home.html\" target=\"_blank\"  class=\"qbutton \" style=\"\">llegir entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Enginy invisible tracta de les dones que han destacat en la ci\u00e8ncia, com les inventores del wifi, el material antibales o el llibre electr\u00f2nic i que han estat molt poc visibles. N\u00faria Sal\u00e1n, doctora en ci\u00e8ncia dels materials i enginyeria metal\u00b7l\u00fargica per la UPC, ha&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1363,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1362","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1362"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1362\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1379,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1362\/revisions\/1379"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1363"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}