{"id":1395,"date":"2017-03-13T07:48:07","date_gmt":"2017-03-13T07:48:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1395"},"modified":"2017-03-13T07:48:07","modified_gmt":"2017-03-13T07:48:07","slug":"sebastia-serrano-catedratic-de-linguistica-general-de-la-facultat-de-filologia-de-la-ub","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1395","title":{"rendered":"Sebasti\u00e0 Serrano Catedr\u00e0tic de ling\u00fc\u00edstica general de la facultat de filologia de la UB"},"content":{"rendered":"

Sebasti\u00e0 Serrano \u201cLa comunicaci\u00f3 \u00e9s la locomotora de l’evoluci\u00f3 i canviar\u00e0 molt en el futur\u201d<\/h1>\n

Els que saben escoltar tamb\u00e9 estan molt buscats; \u00e9s una altra manifestaci\u00f3 de talent <\/span><\/h4>\n

Les noves tecnologies ens apropen als que estan lluny per\u00f2, d’altra banda, ens allunyen dels que estan m\u00e9s a prop <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

Sebasti\u00e0 Serrano \u00e9s catedr\u00e0tic de ling\u00fc\u00edstica general de la Facultat de Filologia de la UB i un dels grans experts en comunicaci\u00f3 de Catalunya. Ha publicat molts llibres i estudis i ha desenvolupat una reflexi\u00f3 l\u00facida i original sobre les potencialitats de la comunicaci\u00f3 no verbal i la seva influ\u00e8ncia en les relacions humanes. Ha obtingut el premi Ramon Llull de novel\u00b7la per l’obra Elogi de la passi\u00f3 pura<\/i> i el premi Octubre-Joan Fuster d’assaig per l’obra Ling\u00fc\u00edstica i q\u00fcesti\u00f3 nacional.<\/i><\/p>\n

La infelicitat es pot controlar, la felicitat es pot aprendre…<\/strong><\/div>\n
Vivim en un m\u00f3n en qu\u00e8 gaireb\u00e9 tothom veu alterada la seva compet\u00e8ncia emocional. Podem tenir una quantitat d’ansietat que en un altre moment no hi era i aix\u00f2 \u00e9s el que podem controlar. I si identifiquem felicitat com un estat de benestar corporal i emocional, la podem aprendre si som capa\u00e7os de controlar emocions. De fet, nosaltres estem fets per al benestar. Al nostre cervell hi ha considerables zones de recompensa, de manera que la natura ens ha dotat perqu\u00e8 tinguem benestar. El que passa \u00e9s que de vegades hi ha alteracions en qu\u00e8 aix\u00f2 no acaba de funcionar b\u00e9 del tot.<\/div>\n
<\/h5>\n
I qu\u00e8 \u00e9s el que el fa feli\u00e7 actualment?<\/strong><\/div>\n
Unes bones relacions. A casa, amb la parella, els fills o els amics. Les relacions s\u00f3n fonamentals i de fet hem estat dissenyats per tenir uns bons lligams. Per altra banda, em fa molt feli\u00e7 el coneixement.<\/div>\n
<\/h5>\n
Vivim en un m\u00f3n i en una societat en qu\u00e8 cada cop estem m\u00e9s comunicats i a la vegada m\u00e9s incomunicats. Per qu\u00e8?<\/strong><\/div>\n
Les noves tecnologies de vegades sembla que ens apropen als que estan lluny i ens allunyen dels que estan a prop. Per\u00f2 nosaltres hem estat dissenyats per viure amb els que tenim al costat.<\/div>\n
<\/h5>\n
Hem de vigilar la gesti\u00f3 de les tecnologies?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, poden enterbolir les relacions personals a la vegada que afavoreixen les llunyanes. L’altre problema \u00e9s que poden afeblir la capacitat de posar atenci\u00f3. Avui en dia, la capacitat de concentrar-se \u00e9s una forma de talent. \u00c9s un b\u00e9 molt preuat i forma part del que avui en diem intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional. S’ent\u00e9n si pensem en quan tenim una criatura o ens enamorem. Aix\u00f2 fa que centrem tota la nostra atenci\u00f3 en el nad\u00f3 o en la persona que estimen. I de vegades els problemes venen quan aquesta atenci\u00f3 es perd i per tant es perden els missatges que ens han d’arribar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com \u00e9s que no \u00e9s present a les xarxes socials?<\/strong><\/div>\n
Estic en alguna per\u00f2 no en faig gaire cas. M’agrada i penso que alg\u00fa interessat en la comunicaci\u00f3 no en pot prescindir. Per\u00f2 a mi m’interessa m\u00e9s el cara a cara, gaudir de mirar a la gent amb qui parlo, de veure com escolta… Els que saben escoltar tamb\u00e9 estan molt buscats. \u00c9s una altra manifestaci\u00f3 de talent.<\/div>\n
<\/h5>\n
Sempre ha defensat la comunicaci\u00f3 no verbal: les mirades, les abra\u00e7ades…, cosa que la tecnologia no permet. Per\u00f2 la tecnologia t\u00e9 de bo que ajuda molta gent que est\u00e0 sola.<\/strong><\/div>\n
Ajuda molt. Sempre ho dic: el m\u00f3n \u00e9s com un jard\u00ed del qual no ens podr\u00e0 treure mai ning\u00fa. Hi hem arribat per quedar-nos i hi haur\u00e0 canvis i modificacions en les organitzacions. \u00c9s incre\u00efble el que passar\u00e0 en el futur. I com ser\u00e0 el m\u00f3n l’any 2050? El m\u00f3n estar\u00e0 marcat per la comunicaci\u00f3. El que ha canviat i ha fet evolucionar les coses s\u00f3n les diferents formes d’entendre la comunicaci\u00f3. La comunicaci\u00f3 ha estat la locomotora de l’evoluci\u00f3.<\/div>\n
<\/h5>\n
I com s’imagina aquesta comunicaci\u00f3?<\/strong><\/div>\n
Imagino que ser\u00e0 molt f\u00e0cil. No dir\u00e9 que sigui telep\u00e0tica, per\u00f2 podrem saber dels altres moltes m\u00e9s coses nom\u00e9s de contemplar-los. Ara ja tenim una forma de con\u00e8ixer el m\u00f3n en dues velocitats: una de molt r\u00e0pida i intu\u00eftiva, que \u00e9s la no verbal, i l’altra, m\u00e9s lenta, a trav\u00e9s del que diu l’altre. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que quan coneixem l’altre pel que diu, ja ens hem fet un retrat en veure com mira, com escolta, el llenguatge del seu rostre, etc\u00e8tera.<\/div>\n
<\/h5>\n
Una part important de la comunicaci\u00f3 actual \u00e9s con\u00e8ixer molt b\u00e9 el sistema emocional de les persones.<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, i l’hem de con\u00e8ixer. \u00c9s veritat que avui en dia hi ha un munt de f\u00e0rmacs, per\u00f2 no ho diuen tot. Moltes vegades penso que si Van Gogh hagu\u00e9s pres Prozac probablement no ens hauria donat els quadres que ens ha donat. O Kierkegaard la seva filosofia perqu\u00e8 dels seus alts i baixos constants en va n\u00e9ixer aquella obra. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que, en una ciutat gran com Barcelona, hi ha molta gent que potser ha d’entrar en un centre d’assist\u00e8ncia perqu\u00e8 ha tingut un atac d’ansietat fort. I al nostre pa\u00eds cada dia n’hi ha m\u00e9s. I afecta gent jove que est\u00e0 en plenitud i aleshores aix\u00f2 s\u00ed que nosaltres ho podr\u00edem gestionar b\u00e9 i \u00e9s la manifestaci\u00f3 del que jo deia en una confer\u00e8ncia \u2013i si se m’ho permet, en tot el context\u2013, d’una de les lleis de la naturalesa que \u00e9s la mateixa llei que ens fa envellir, que fa envellir els nostres cossos i fa que les c\u00e8l\u00b7lules es desorganitzin, perqu\u00e8 al cap i a la fi un \u00e9sser viu o una parella o una naci\u00f3 no s\u00f3n m\u00e9s que sumes d’organitzacions.<\/div>\n
<\/h5>\n
La nostra felicitat comunicativa est\u00e0 a l’esquerra del cervell.<\/strong><\/div>\n
Aquestes zones de recompensa, aquelles que estan m\u00e9s vinculades a la felicitat, estarien ubicades al costat esquerre del cervell. I per aix\u00f2 activitats com pot ser llegir o el programa ling\u00fc\u00edstic est\u00e0 ubicat, majorit\u00e0riament a l’hemisferi esquerre, encara que nosaltres parlem amb tot el cervell. El to de veu \u00e9s un altre element fonamental. Sembla que estem programats per veure una cara amable i sentir una veu amable. Aix\u00f2 \u00e9s un massatge per al cervell. Sempre dic que un somriure \u00e9s un pont entre dos cervells. O b\u00e9 \u00e9s la dist\u00e0ncia m\u00ednima que hi ha entre dues ments, quan somrius. Un somriure t\u00e9 30, 40, 50 milions d’anys.<\/div>\n
<\/h5>\n
Parla de com moure’s en el laberint de les emocions i el llenguatge.<\/strong><\/div>\n
Les persones que vulguin tenir unes compet\u00e8ncies d’excel\u00b7l\u00e8ncia o que vulguin desenvolupar el seu talent s\u00f3n persones que ho han de tenir molt en compte. Entre aquestes compet\u00e8ncies hi ha les verbals i les no verbals. Un altre tema que sempre m’ha fascinat molt \u00e9s la mentida, les raons per les quals es menteix. \u00c9s una de les possibilitats del sistema, que t\u00e9 coses negatives i positives. I despr\u00e9s la persuasi\u00f3, que seria la nostra manera d’accedir als altres i, d’alguna manera, de guanyar la voluntat dels altres mitjan\u00e7ant la comunicaci\u00f3.<\/div>\n
<\/h5>\n
Les dones diuen que no les escoltem b\u00e9, i \u00e9s cert.<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, \u00e9s veritat, \u00e9s la queixa m\u00e9s general.<\/div>\n
<\/h5>\n
Els \u00e9ssers vius van haver de comunicar-se perqu\u00e8 si no la vida s’hauria acabat i sobretot ho feien, segons diu, per lligar!<\/strong><\/div>\n
Si no hi hagu\u00e9s hagut comunicaci\u00f3, la vida seria encara nom\u00e9s de bacteris. En el moment en qu\u00e8 s’introdueix la reproducci\u00f3 sexual, la continu\u00eftat de la vida es va posar en mans del contacte i de la comunicaci\u00f3. I aquells \u00e9ssers que contactaven o es comunicaven b\u00e9 eren els que deixaven m\u00e9s descendents. \u00c9s molt exagerat dir que hem vingut al m\u00f3n a col\u00b7locar els nostres gens a la generaci\u00f3 seg\u00fcent, per\u00f2 una mica \u00e9s aix\u00ed.<\/div>\n
<\/h5>\n
Diu que l’amor \u00e9s una tasca d’orfebreria de comunicaci\u00f3.<\/strong><\/div>\n
La relaci\u00f3 entre dues persones es va complicant com m\u00e9s avan\u00e7a el m\u00f3n. Vivim en sistemes complexos, amb m\u00e9s dimensions i aleshores has d’anar treballant cont\u00ednuament. Al cap i a la fi \u00e9s com un hortet: s’ha d’anar regant i cuidant.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u201cLa naturalesa ens ha programat perqu\u00e8 l’amor duri quatre anys.\u201d Nom\u00e9s?<\/strong><\/div>\n
De vegades el que passa en les parelles \u00e9s que a partir d’un moment \u2013i aix\u00f2 potser afecta m\u00e9s les dones que els homes\u2013\u00a0hi ha un cert enyorament del festeig. En el festeig la concentraci\u00f3 i l’atenci\u00f3 eren m\u00e0ximes, per\u00f2 no s’hi podria viure. I per tant es diu que a partir dels tres o quatre anys hi ha un afebliment de la producci\u00f3 de determinades subst\u00e0ncies que serien les de l’amor fort. Per\u00f2 l’amor es manifesta de moltes maneres i per tant pot durar molt de temps.<\/div>\n
<\/h5>\n
Est\u00e0 preparant nou llibre?<\/strong><\/div>\n
Ser\u00e0 una gran reflexi\u00f3 sobre la lectura. El nostre cervell, originalment, no est\u00e0 fet per llegir perqu\u00e8 el llenguatge est\u00e0 fet per ser processat a trav\u00e9s dels sentits que arriben per l’o\u00efda. Aleshores, com \u00e9s que ens hem adaptat tan aviat a la lectura i per tant podem parlar amb els ulls? Si el llenguatge ha de ser oral, si est\u00e0 fet per entendre a partir de l’o\u00efda, com pot ser que puguem gaudir de la lectura i que s’hagi produ\u00eft aquesta mena de transvasament que ha fet que es pugui parlar fins i tot amb els morts? Puc llegir Arist\u00f2til o Plat\u00f3 i arribar-me. I a partir d’aqu\u00ed, l’estat de benestar que podem trobar a trav\u00e9s de la lectura. La lectura ens fa m\u00e9s creatius, mes emp\u00e0tics i al mateix temps ens dona m\u00e9s benestar emocional.<\/div>\n
<\/h5>\n
veure entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sebasti\u00e0 Serrano \u201cLa comunicaci\u00f3 \u00e9s la locomotora de l’evoluci\u00f3 i canviar\u00e0 molt en el futur\u201d Els que saben escoltar tamb\u00e9 estan molt buscats; \u00e9s una altra manifestaci\u00f3 de talent Les noves tecnologies ens apropen als que estan lluny per\u00f2, d’altra banda, ens allunyen dels que…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1396,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1395","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1395","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1395"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1395\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1397,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1395\/revisions\/1397"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1396"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}