{"id":1418,"date":"2017-03-20T07:40:10","date_gmt":"2017-03-20T07:40:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1418"},"modified":"2017-03-20T07:40:10","modified_gmt":"2017-03-20T07:40:10","slug":"xavier-antich-doctor-en-filosofia-professor-a-la-universitat-de-girona-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1418","title":{"rendered":"XAVIER ANTICH DOCTOR EN FILOSOFIA, PROFESSOR A LA UNIVERSITAT DE GIRONA I CONFERENCIANT"},"content":{"rendered":"

Xavier Antich \u201cEl saber no nom\u00e9s \u00e9s poder; genera recursos econ\u00f2mics\u201d<\/h1>\n

El coneixement ha de servir no nom\u00e9s per formar-nos, sin\u00f3 tamb\u00e9 en bona mesura per viure <\/span><\/h4>\n

Hi ha un problema quan el sistema educatiu dona poca import\u00e0ncia a la reflexi\u00f3 sobre el propi comportament <\/span><\/h4>\n

 <\/p>\n

Xavier Antich, fil\u00f2sof, \u00e9s professor d’idees est\u00e8tiques i director del m\u00e0ster en comunicaci\u00f3 i cr\u00edtica de l’art a la Universitat de Girona. Ha estat director del programa d’estudis independents del Macba i actualment \u00e9s president del patronat de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies. Les seves recerques recents estan centrades en els \u00e0mbits de l’est\u00e8tica i l’art contemporani. \u00c9s premi Joan Fuster d’assaig amb El rostre de l’altre<\/i>. Amb ell parlem de la seva confer\u00e8ncia sobre ensenyament i recerca que va fer recentment a la Universitat de Girona.<\/p>\n

<\/h5>\n
\u201cLa filosofia \u00e9s per a coses del dia a dia.\u201d<\/strong><\/div>\n
I tant! L’haur\u00edem de tenir present perqu\u00e8 mai van malament unes dosis de filosofia, i la prova la tenim en el llenguatge com\u00fa, quan diem \u201cagafa-t’ho amb filosofia\u201d. Per\u00f2 sobretot tamb\u00e9 a la inversa, perqu\u00e8 crec que la filosofia, en el fons, sempre s’ha ocupat de la vida.<\/div>\n
<\/h5>\n
Als seus alumnes qu\u00e8 els remarca?<\/strong><\/div>\n
Que les idees tenen vida i que a trav\u00e9s d’elles podem entendre el m\u00f3n, una determinada \u00e8poca, un autor, etc. Per tant, en contra del que acostumem a pensar, que les idees s\u00f3n coses abstractes, cal fer l’esfor\u00e7 d’entendre que les idees bateguen, que estan plenes de vida.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ha dit que hi ha m\u00e9s recerca en l’art que en la innovaci\u00f3.<\/strong><\/div>\n
Aquesta afirmaci\u00f3 pretenia reivindicar una cosa de la qual estic conven\u00e7ut: tamb\u00e9 hi ha recerca \u2013i molt important\u2013\u00a0en l’\u00e0mbit dels que treballen amb les imatges en l’art o dels que treballen les paraules en la literatura i amb els que treballen en les idees. Per tant era una declaraci\u00f3 una mica provocativa, perqu\u00e8 no \u00e9s del tot cert que n’hi hagi m\u00e9s, per\u00f2 s\u00ed que n’hi ha tanta com en tots els altres \u00e0mbits.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quins s\u00f3n els d\u00e8ficits actuals de la universitat?<\/strong><\/div>\n
Molts. S’ha acabat perdent una mica la responsabilitat social que tenia i s’ha convertit, m\u00e9s aviat, en una formaci\u00f3 molt espec\u00edfica de t\u00e8cnics molt sectorialitzats en la seva especialitzaci\u00f3 quan est\u00e0 clar que la universitat ho ha de complir, aix\u00f2, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 una responsabilitat social.<\/div>\n
<\/h5>\n
Anar a la universitat no \u00e9s garantia d’\u00e8xit en el m\u00f3n laboral.<\/strong><\/div>\n
Aix\u00f2 \u00e9s cert i \u00e9s un gran problema. Tampoc hem d’oblidar, com s’ha fet sovint, que els estudis haurien de servir com a capacitaci\u00f3 laboral de les persones. Hi ha una certa prepot\u00e8ncia quan s’afirma que la universitat serveix per formar persones m\u00e9s cr\u00edtiques, m\u00e9s reflexives, cosa que \u00e9s certa, per\u00f2 a m\u00e9s crec que la universitat t\u00e9 la responsabilitat de permetre que els mateixos estudiants siguin capa\u00e7os de capitalitzar aquest saber. El saber no nom\u00e9s \u00e9s poder; tamb\u00e9 \u00e9s, i encara m\u00e9s en la societat del coneixement, una cosa que genera recursos econ\u00f2mics. La universitat hauria d’estar en condicions de permetre que els universitaris siguin els que treguin profit d’aquest coneixement que \u00e9s seu, perqu\u00e8 si no l’en traur\u00e0 un altre.<\/div>\n
<\/h5>\n
Diu que tot acte creatiu requereix molta investigaci\u00f3.<\/strong><\/div>\n
En el cas de Bach, com en el de tants altres pintors com Leonardo, per exemple, ens fascinen les obres finals, per\u00f2 en molts casos \u2013per no dir de tots els importants\u2013\u00a0s\u00f3n el resultat de recerques de les quals hem perdut, fins i tot, la tra\u00e7a. Depenen de provatures, equivocacions, temptejos, moltes hores de treball, molta investigaci\u00f3 que no s’acaba de veure i que al final acaba cristal\u00b7litzant, i aquest \u00e9s l’encert en una cosa admirable.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com veu la tecnologia que tenim a l’abast, i la informaci\u00f3 sovint exagerada?<\/strong><\/div>\n
M’agrada! No far\u00e9 d’humanista pureta<\/i>! Porto m\u00f2bil, estic a les xarxes, m’agrada internet i el consulto cont\u00ednuament… Per tant m’agrada. Com a usuari crec que ens aporta una nova forma d’estar al m\u00f3n de la quan \u00e9s dif\u00edcil prescindir si un no vol ser un eremita de la seva \u00e8poca.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ens fa pensar m\u00e9s r\u00e0pid o m\u00e9s aviat ens distreu?<\/strong><\/div>\n
Les dues coses, segurament. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que el material a qu\u00e8 accedim \u00e9s molt superior al que ten\u00edem fa uns anys. Si abans la informaci\u00f3 era un privilegi, avui en dia la sensaci\u00f3 \u00e9s que la tenim molt a l’abast. Una altra cosa \u00e9s el que fem amb aquesta informaci\u00f3.<\/div>\n
<\/h5>\n
En quins temes li agrada inspirar-se?<\/strong><\/div>\n
En tot all\u00f2 que ens obliga a pensar sobre el nostre comportament, sobre el que \u00e9s correcte i el que no, sobre el que haur\u00edem de fer per ser millors de forma individual i com a col\u00b7lectiu, per tant tamb\u00e9 en els problemes de la pol\u00edtica.<\/div>\n
<\/h5>\n
Diu que l’\u00e8tica \u00e9s una assignatura \u201cmaria\u201d. Per qu\u00e8?<\/strong><\/div>\n
No ho s\u00e9, per\u00f2 crec que \u00e9s un problema, fins i tot ho \u00e9s la seva ubicaci\u00f3 en el sistema d’ensenyament. Que en el millor dels casos pugui ser una maria<\/i> \u2013perqu\u00e8 en d’altres ni tan sols existeix\u2013\u00a0ja \u00e9s un problema de la poca import\u00e0ncia que es dona en el sistema educatiu a la reflexi\u00f3 sobre el propi comportament. Crec que aix\u00f2 no deixa de ser una anomalia i crec que est\u00e0 en el fons de molts dels problemes que tenim com a societat. No crec que estiguin del tot deslligades la generalitzaci\u00f3 de casos de corrupci\u00f3 i la poca import\u00e0ncia que t\u00e9 la reflexi\u00f3 \u00e8tica en l’ensenyament.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com veu la llibertat d’expressi\u00f3?<\/strong><\/div>\n
La situaci\u00f3 local, i fins i tot nacional, crec que no \u00e9s alarmant. Per\u00f2 estem veient un retroc\u00e9s molt assumit de manera cr\u00edtica en una cosa que era pr\u00e0cticament una de les bases de la democr\u00e0cia tal com l’hem pensat des de fa com a m\u00ednim dos-cents anys. \u00c9s clar, quan un president d’un govern tan important com el dels Estats Units \u00e9s capa\u00e7, en un acte gaireb\u00e9 sagrat, que \u00e9s el de respondre davant dels mitjans de comunicaci\u00f3, d’esbroncar-los pel que diuen i fins i tot de privar un periodista de la paraula, dient \u201ctu no\u201d i a m\u00e9s insultar-lo dient: \u201cPubliqueu merda.\u201d Estem parlant d’Estats Units d’Am\u00e8rica, que \u00e9s el primer pa\u00eds que va instituir la democr\u00e0cia liberal tal com l’entenem avui. Crec que \u00e9s bo no adormir-se pensant que la llibertat d’expressi\u00f3 \u00e9s un dret reconegut, conquerit i assumit des de fa d\u00e8cades, sin\u00f3 que \u00e9s una cosa que molt f\u00e0cilment, canviant els models i els paradigmes, pot ser fins i tot q\u00fcestionada i posar-se en perill. Confesso que en els darrers mesos la not\u00edcia m\u00e9s alarmant de totes ha estat veure aix\u00f2. I no va ser nom\u00e9s un dia, ja que sembla que s’est\u00e0 convertint en una pr\u00e0ctica reiterada: un president de govern que diu als periodistes qu\u00e8 han de escriure i qu\u00e8 no, qu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 que escriguin i qu\u00e8 no, i qui pot tenir dret a preguntar i qui no!<\/div>\n
<\/h5>\n
I a casa nostra, com ho veu aix\u00f2 de la llibertat d’expressi\u00f3?<\/strong><\/div>\n
Aqu\u00ed crec que est\u00e0 passant en altres \u00e0mbits, potser no tant en els mitjans de comunicaci\u00f3. \u00c9s prou conegut que la sobirania popular recau en el Parlament, i s’est\u00e0 intentant dir al Parlament de qu\u00e8 es pot parlar, de qu\u00e8 no i quines iniciatives es poden posar en marxa i quines no, cosa que constitueix una antilogia absolutament b\u00e0rbara. Quina instituci\u00f3 superior al Parlament, que \u00e9s el dipositari de la sobirania, pot dictar-li les q\u00fcestions sobre qu\u00e8 es pot parlar i sobre qu\u00e8 no? \u00c9s un \u00e0mbit en el qual no entra la legalitat. No hi ha llei que pugui prohibir que un Parlament parli o debati al voltant d’una cosa.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/h5>\nllegir l'entrevista<\/a>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Xavier Antich \u201cEl saber no nom\u00e9s \u00e9s poder; genera recursos econ\u00f2mics\u201d El coneixement ha de servir no nom\u00e9s per formar-nos, sin\u00f3 tamb\u00e9 en bona mesura per viure Hi ha un problema quan el sistema educatiu dona poca import\u00e0ncia a la reflexi\u00f3 sobre el propi comportament…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1419,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1418","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1418"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1420,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1418\/revisions\/1420"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1419"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}