{"id":1469,"date":"2017-04-11T07:56:39","date_gmt":"2017-04-11T07:56:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1469"},"modified":"2017-04-11T07:56:39","modified_gmt":"2017-04-11T07:56:39","slug":"juanjo-fernandez-professor-i-pedagog-de-la-fundacio-escola-cristiana-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1469","title":{"rendered":"JUANJO FERN\u00c1NDEZ PROFESSOR I PEDAGOG DE LA FUNDACI\u00d3 ESCOLA CRISTIANA I CONFERENCIANT"},"content":{"rendered":"<h1 class=\"article-titol\">Juanjo Fern\u00e1ndez: \u201cAmb l&#8217;adolesc\u00e8ncia cal confian\u00e7a, comunicaci\u00f3 i comprom\u00eds\u201d<\/h1>\n<h4 class=\"frase\"><span class=\"frase_text\">Els adolescents s\u00f3n d&#8217;extrems. L&#8217;adolesc\u00e8ncia ha passat de ser una etapa menystinguda a temuda <\/span><\/h4>\n<h4 class=\"frase\"><span class=\"frase_text\"> La sobreprotecci\u00f3 dels nostres fills no porta res de bo; m\u00e9s aviat comporta la indefensi\u00f3 davant la resta <\/span><\/h4>\n<h5><\/h5>\n<p>Juanjo Fern\u00e1ndez ha estat mestre i tutor d&#8217;alumnes entre dotze i catorze anys durant gaireb\u00e9 vint anys. Ara treballa al departament pedag\u00f2gic de la Fundaci\u00f3 Escola Cristiana de Catalunya. \u00c9s autor de nombrosos articles sobre educaci\u00f3 i de llibres com ara <i>Com ajudar els teus fills a estudiar (i a fer els deures del col\u00b7legi)<\/i> i <i>30 manaments per tractar amb adolescents<\/i>. Imparteix xerrades de formaci\u00f3 i motivaci\u00f3 adre\u00e7ades a fam\u00edlies, mestres, alumnes i empreses.<\/p>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>\u201cUn dels pitjors enemics de parlar en p\u00fablic \u00e9s all\u00f2 \u00abd&#8217;improvisat tot surt millor\u00bb. Recupera el concepte d&#8217;orat\u00f2ria\u201d.<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">S\u00ed, perqu\u00e8 s&#8217;aplica als discursos i tamb\u00e9 en molts altres \u00e0mbits. Hi ha una certa tend\u00e8ncia al t\u00f2pic que les millors classes s\u00f3n improvisades i no \u00e9s cert.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Imparteix cursos per millorar l&#8217;orat\u00f2ria. Qu\u00e8 hi recomana?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">Sobretot, deixar de banda all\u00f2 de \u201ctinc molta por a parlar en p\u00fablic\u201d o \u201csoc t\u00edmid\u201d. Tothom ho \u00e9s! Als que parlen en p\u00fablic se&#8217;ls demana poca cosa: informaci\u00f3 \u00fatil i adient, expressada de la manera adequada i, si pot ser, interessant. Per\u00f2 ja est\u00e0. S\u00f3n aquestes tres coses. Per tant, mentre tu hi posis domini del que has de parlar, ja sigui per la teva experi\u00e8ncia o coneixement, mentre hi posis passi\u00f3 per all\u00f2 que vols comunicar i tinguis ganes de comunicar-ho, la cosa est\u00e0 bastant guanyada.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Ha escrit el llibre \u201830 manaments per tractar amb adolescents&#8217;. Els adolescents s\u00f3n el seu tema estel\u00b7lar?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">La veritat \u00e9s que el tema estel\u00b7lar s\u00f3n els deures&#8230; Si vols que a una xerrada hi vingui gent, digues que parlar\u00e0s dels deures i veur\u00e0s com s&#8217;omple. Ara seriosament, els pares i mares que venen a les xerrades sovint arriben molt angoixats, dient: \u201cNo sabem ben b\u00e9 qu\u00e8 fer amb els fills adolescents.\u201d<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>I qu\u00e8 els recomana?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">Els pares venen amb el cl\u00e0ssic \u201c\u00e9s que no ens explica res\u201d. Jo crec que no \u00e9s veritat. S\u00ed que expliquen coses, per\u00f2 de vegades reaccionem malament quan ho fan. Per exemple, si ens diuen que a classe estaven tirant papers i cridant, els diem \u201ci tu qu\u00e8 feies, eh?\u201d i potser ens ho anaven a explicar. O b\u00e9 xerrem massa. Anem explicant les coses que ens diuen. De vegades no som prou discrets, no escoltem prou els nostres adolescents. En aquesta comunicaci\u00f3 que ens demanen pares i mares hem de tenir en compte qu\u00e8 hi podem fer nosaltres, quina ha de ser la nostra actitud per comunicar-nos amb els adolescents.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Recomana a pares i mares una actitud d&#8217;immediatesa?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">S\u00ed. Els pares, educadors i adults, hem d&#8217;estar sempre disposats a comunicar-nos. Quan els adolescents volen dir-nos quelcom, se&#8217;ls nota: ens busquen, donen voltes per on som&#8230; I hem de veure com tractar-los. Alguns volen atenci\u00f3 plena; d&#8217;altres, que anem fent la nostra mentre ens expliquen el que sigui, per\u00f2 hem d&#8217;estar sempre disposats a aquesta comunicaci\u00f3.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>\u2018Escoltar&#8217; \u00e9s un verb molt important en aquesta etapa. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n \u2018gaudir&#8217; i \u2018patir&#8217;&#8230;<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">S\u00f3n els dos extrems. Els adolescents s\u00f3n d&#8217;extrems, el terme mitj\u00e0 el toquen poc. L&#8217;adolesc\u00e8ncia ha passat de ser una etapa menystinguda a temuda. De vegades parlem de l&#8217;adolesc\u00e8ncia en termes no gaire agradables i en parlem com si fos un virus: \u201cS&#8217;ha de passar.\u201d I no, l&#8217;adolesc\u00e8ncia no \u00e9s cap malaltia! \u00c9s una etapa apassionant per\u00f2 en els dos sentits: passi\u00f3 exultant i passi\u00f3 de patir.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>L&#8217;adolesc\u00e8ncia tamb\u00e9 \u00e9s una \u00e8poca de canvis f\u00edsics.<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">Els fills han de tenir una cosa que costa molt quan ets adolescent: paci\u00e8ncia! I els pares hem de ser conscients que s\u00f3n canvis en qu\u00e8 el seu cos els traeix. Cada mat\u00ed, davant del mirall \u00e9s una nova aventura: qu\u00e8 m&#8217;ha crescut que no volia que creix\u00e9s i, sobretot, qu\u00e8 no m&#8217;ha crescut i em feia gr\u00e0cia que ho fes.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>A un jove que arriba a casa, els pares li pregunten com han anat les classes i ell es tanca a l&#8217;habitaci\u00f3 amb el m\u00f2bil. Qu\u00e8 fem?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">La comunicaci\u00f3 amb els adolescents \u00e9s com pescar amb canya: has de ser-hi, ells estan per sota el corrent, amb tu no parlen, entre ells s\u00ed&#8230; per\u00f2 hi ha un dia que per una conjunci\u00f3 astral i hormonal, de dif\u00edcil explicaci\u00f3, aquell dia s&#8217;enganxen i tu has de recollir i escoltar atentament, sense creure, per\u00f2, que ja tens la comunicaci\u00f3 solucionada.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Tres manaments per tractar amb adolescents&#8230;<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">El principal \u00e9s \u201crecordar\u00e0s com et senties tu quan eres adolescent\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s molt important desdramatitzar. Despr\u00e9s tamb\u00e9 hi ha el \u201ca la teva edat jo ja&#8230;\u201d La \u201cteva edat\u201d no \u00e9s una edat; \u00e9s una era. Per exemple: donar\u00e0s una oportunitat a la seva m\u00fasica abans de dir el que en penses. No es coneix cap generaci\u00f3 a qui, d&#8217;entrada, li hagi agradat la m\u00fasica de la generaci\u00f3 seg\u00fcent, i normalment amb el mateix argument: \u201cAix\u00f2 no \u00e9s m\u00fasica ni \u00e9s res, nom\u00e9s \u00e9s soroll.\u201d<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Fa pocs dies va sortir als diaris el cas d&#8217;una mare que havia estat denunciada pel seu fill perqu\u00e8 li havia tret el m\u00f2bil com a c\u00e0stig perqu\u00e8 no estudiava. Va actuar b\u00e9 o malament?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">S\u00ed, va actuar b\u00e9&#8230; amb matisos. T\u00e9 dret a prendre-li el m\u00f2bil? S\u00ed, hi t\u00e9 dret. Ara, d&#8217;on venia aquesta situaci\u00f3? El m\u00f2bil des de quan el tenia? I, sobretot, per qu\u00e8 tenia m\u00f2bil? Moltes vegades no \u00e9s tant que fem les coses sin\u00f3 que les fem sense criteri. Com a pares tenim uns criteris: si li va proporcionar un m\u00f2bil per deixadesa perqu\u00e8 es feia pesat despr\u00e9s no pots esperar que en faci un bon \u00fas, si no hi havia cap limitaci\u00f3.<\/div>\n<div class=\"formatpre\"><\/div>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Sortir amb els amics, drogues, \u2018botell\u00f3n&#8217;, arribar m\u00e9s tard a casa&#8230; Com han d&#8217;abordar aquests temes els pares?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">La preocupaci\u00f3 \u00e9s normal per\u00f2 el que hi hauria d&#8217;haver \u00e9s molt coneixement dels nostres fills, molta confian\u00e7a, molta comunicaci\u00f3, molt comprom\u00eds. Serien quatre de les ce i la cinquena \u00e9s celebraci\u00f3. Hem d&#8217;estar contents de ser pares i mares i de tenir els nostres fills. Si no, \u00e9s all\u00f2 que deia Norah Ephron: \u201cQuan tinguis un fill adolescent, compra&#8217;t un gos, aix\u00ed alg\u00fa estar\u00e0 content quan arribis a casa.\u201d S\u00ed, per\u00f2 no \u00e9s una bona manera de veure-ho. Si hi ha aquesta comunicaci\u00f3, confian\u00e7a i coneixement amb els nostres fills, hi haur\u00e0 pocs motius per a l&#8217;alarma.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>De vegades, per\u00f2, hi ha una sobreprotecci\u00f3 dels pares. Aquesta actitud \u00e9s perjudicial?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">Sempre. Aix\u00f2 de ser pares i mares <i>helic\u00f2pter<\/i> que sempre van mirant, a veure qui s&#8217;acosta i qui no, que supervisen&#8230; o ser pares i mares <i>llevaneu<\/i>, que s\u00f3n els que van traient dificultats al fill abans que arribin&#8230; Aquesta sobreprotecci\u00f3 no porta res de bo. M\u00e9s aviat porta a la indefensi\u00f3. Tamb\u00e9 hi ha el pare <i>mausoleu<\/i>, que \u00e9s com una escultura que el fill ha d&#8217;admirar&#8230; S&#8217;ha d&#8217;estar al cas de no caure del tot en aquestes tipologies.<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Quina relaci\u00f3 han de tenir els adolescents amb les xarxes socials?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">\u00c9s un tema que cal abordar amb calma i tranquil\u00b7litat. Ens podem preocupar per aquella fotografia que penjaran, per\u00f2 hem de mirar les que pengem els adults dels nostres nens. All\u00f2 que quan \u00e9s l&#8217;aniversari del nen o nena ensenyem fotografies&#8230; estem segurs que quan sigui gran al teu fill o filla li far\u00e0 gr\u00e0cia que aquella foto estigui penjada a les xarxes socials? Hem de pensar que les xarxes responen a una necessitat que hem tingut tots, especialment els adolescents, d&#8217;estar connectats. Quan \u00e9rem adolescents la comunicaci\u00f3 era m\u00e9s de casa a l&#8217;escola o per tel\u00e8fon. Qui no recorda all\u00f2 que ens deien els pares: \u201cPenja! Com es nota que no el pagues tu.\u201d Totes les generacions tenen aquest conflicte de la necessitat d&#8217;estar permanentment connectats. El que passa \u00e9s que ara, realment, pots estar-hi! Per aix\u00f2 conv\u00e9 que hi hagi criteris, coneixement dels nostres fills, confian\u00e7a i comunicaci\u00f3. Per exemple, crec que els adolescents no han de dormir amb el m\u00f2bil. Per\u00f2 nosaltres tampoc. Per tant, tots els m\u00f2bils a la sala. Els nostres tamb\u00e9!<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Fem un exercici de futur. Com s&#8217;imagina d&#8217;aqu\u00ed vint anys els fills dels adolescents actuals?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">Me&#8217;ls imagino, potser, molt connectats a la realitat virtual, que \u00e9s un tema espectacular, una cosa que no ens fem la idea, i potser els seus pares els diran: \u201cDeixa la realitat virtual i puja una foto a Instagram.\u201d<\/div>\n<h5 class=\"formatpre\"><\/h5>\n<div class=\"formatpre\"><strong>Est\u00e0 preparant un llibre nou. Ens en pot avan\u00e7ar alguna cosa?<\/strong><\/div>\n<div class=\"formatres\">Es dir\u00e0 <i>Ser m\u00e9s feli\u00e7os per ser millors pares<\/i>. Anir\u00e0 de com suprimir aquelles preocupacions petites que l&#8217;\u00fanic que fan \u00e9s rosegar-nos per dins i com aix\u00f2 ens ajuda a ser millors pares; de cultivar els nostres superpoders de la felicitat, perqu\u00e8 la felicitat no dep\u00e8n tant de la posici\u00f3 com de la disposici\u00f3 que tenim respecte a les coses.<\/div>\n<h5 class=\"formatres\"><\/h5>\n<div class=\"formatres\"><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/societat\/article\/5-societat\/1113415-amb-l-adolescencia-cal-confianca-comunicacio-i-compromis.html\" target=\"_blank\"  class=\"qbutton \" style=\"\">llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Juanjo Fern\u00e1ndez: \u201cAmb l&#8217;adolesc\u00e8ncia cal confian\u00e7a, comunicaci\u00f3 i comprom\u00eds\u201d Els adolescents s\u00f3n d&#8217;extrems. L&#8217;adolesc\u00e8ncia ha passat de ser una etapa menystinguda a temuda La sobreprotecci\u00f3 dels nostres fills no porta res de bo; m\u00e9s aviat comporta la indefensi\u00f3 davant la resta Juanjo Fern\u00e1ndez ha estat&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1470,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1469","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1469","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1469"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1471,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1469\/revisions\/1471"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}