{"id":1511,"date":"2017-05-08T07:59:01","date_gmt":"2017-05-08T07:59:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1511"},"modified":"2017-05-08T07:59:01","modified_gmt":"2017-05-08T07:59:01","slug":"christian-escriba-pastisser-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1511","title":{"rendered":"CHRISTIAN ESCRIB\u00c0 PASTISSER I CONFERENCIANT"},"content":{"rendered":"

Christian Escrib\u00e0: \u201cLa recerca constant i l’esfor\u00e7 s\u00f3n la clau de la meva creativitat\u201d<\/h1>\n

Els pastissers som creadors de petits moments de felicitat. La felicitat t’entra per la boca i pels ulls <\/span><\/h4>\n

Una de les coses que farem d’aqu\u00ed un temps \u00e9s deixar pas; Christian Escrib\u00e0 no seria el que \u00e9s sense Antoni Escrib\u00e0 <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

Christian Escrib\u00e0 \u00e9s fill, net i besnet de pastissers. Quan tenia setze anys va prendre la decisi\u00f3 a la qual ja semblava predestinat: ell tamb\u00e9 seria pastisser. Avui est\u00e0 al capdavant d’Escrib\u00e0, una de les pastisseries m\u00e9s emblem\u00e0tiques de Barcelona, amb m\u00e9s de cent anys d’hist\u00f2ria dol\u00e7a al darrere. A l’obrador, Christian Escrib\u00e0, ja sigui fabricant pastissos impossibles gr\u00e0cies a les t\u00e8cniques m\u00e9s innovadores o preparant la pastisseria de tota la vida que els ha fet tan populars, treballa sense oblidar una de les seves idees preferides: crear felicitat. Avui parlem amb ell a les 22.30 h a Aut\u00e8ntics.cat<\/i>, a El Punt Avui TV.<\/p>\n

<\/h5>\n
\u201cMiro en clau de pastisseria tot el que m’envolta, per\u00f2 sobretot m’inspiro en la m\u00fasica.\u201d<\/strong><\/div>\n
Moltes vegades penso que la m\u00fasica \u00e9s el mitj\u00e0 de transport m\u00e9s r\u00e0pid que hi ha. A la nit em poso m\u00fasica, tanco els ulls i deixo anar la imaginaci\u00f3. Depenent del client per a qui treballes o l’enc\u00e0rrec que et fan poses una m\u00fasica o una altra. Moltes vegades tamb\u00e9 est\u00e0 b\u00e9 veure videoclips. Presentar un past\u00eds s’assembla molt, tant per durada com per concepte, a un videoclip: tenim tres minuts per explicar una cosa.<\/div>\n
<\/h5>\n
La m\u00fasica ens aporta felicitat i diu que en el seu ofici aquesta \u00e9s una de les coses a aconseguir.<\/strong><\/div>\n
Els pastissers som creadors de petits moments de felicitat. Jo entenc la pastisseria d’aquesta manera. I la felicitat t’entra per la boca i pels ulls.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ha fet molt\u00edssims projectes. Me’n pot dir tres que porti al cor?<\/strong><\/div>\n
N’hi ha dos que he fet per a Ferran Adri\u00e0. El primer va ser pel seu casament. Vaig fer la reina de cors que era una actriu de Comediants que vam vestir amb un cor de tres metres d’alt i portava 10.000 cors de caramel adherits. Era espectacular. A partir d’all\u00e0 va haver-hi un canvi. No nom\u00e9s perqu\u00e8 el past\u00eds fos diferent, sin\u00f3 per la posada en escena. Despr\u00e9s va ser el gos d’El Bulli, quan van tancar, la primera obra conjunta amb Patricia Schmidt. I finalment, el muntatge fara\u00f2nic de Singapur el 2014 \u2013ara estem a punt de presentar el documental\u2013, perqu\u00e8 va ser el repte m\u00e9s dif\u00edcil que hem tingut: 8.000 metres quadrats de superf\u00edcie comestible!<\/div>\n
<\/h5>\n
La creativitat i la innovaci\u00f3 s\u00f3n molt importants per a vost\u00e8. Com creu que les ha aconseguit?<\/strong><\/div>\n
La creativitat crec que va amb mi i la necessito. Al capdavall busco coses que desconec. L’aprenentatge i la curiositat formen part de la meva manera de viure, encara que de vegades em demano per qu\u00e8 em complico tant la vida.<\/div>\n
<\/h5>\n
Per tant, un consell per ser m\u00e9s creatius en les nostres feines seria la recerca constant?<\/strong><\/div>\n
En el meu cas s\u00ed. I esfor\u00e7ar-me i mirar en clau de pastisseria. T\u00e9 moltes t\u00e8cniques i molt diverses que, combinades, ajuden a crear coses sorprenents. Per exemple, el meu pare era especialista en xocolata; el meu avi matern, en caramel. Jo no soc especialista en res, per\u00f2 conec totes les t\u00e8cniques i despr\u00e9s, aix\u00f2 s\u00ed, estic envoltat d’un equip que diria que s\u00f3n m\u00fasics virtuosos. En Dani toca la xocolata de forma fant\u00e0stica. La Patricia, el m\u00f3n fondant<\/i>, les flors de sucre que fa s\u00f3n hiperrealistes. Marc Balagu\u00e9 porta l’acad\u00e8mia i, a m\u00e9s, l’R+D+I. En el meu cas, faig una mica de director d’orquestra.<\/div>\n
<\/h5>\n
Al seu pare li deien \u201cel Mozart de la xocolata\u201d. Qui seria sense ell?<\/strong><\/div>\n
Tenia dos sobrenoms: Mozart i el Mag de la xocolata. El meu pare em va influir molt\u00edssim, tot i que no vam treballar junts gaireb\u00e9 mai. Em va enviar a fora per aprendre, no volia que ho fes a casa \u2013cosa que estic fent ara amb el meu fill Pol\u2013. Quan vaig tornar ell es va retirar i va deixar que jo port\u00e9s l’equip, tot i que nom\u00e9s m’havia format t\u00e8cnicament. No era f\u00e0cil entrar en el seu equip i guanyar-se’n la confian\u00e7a, tenint en compte el que jo hi volia aportar. Llavors ell em va ensenyar aix\u00f2, i una de les coses que farem d’aqu\u00ed un temps \u00e9s deixar pas. Christian Escrib\u00e0 no seria el que \u00e9s sense Antoni Escrib\u00e0.<\/div>\n
<\/h5>\n
Per qu\u00e8 diu sempre que ell va revolucionar el m\u00f3n de la xocolata?<\/strong><\/div>\n
El meu pare tenia coneixements d’art. La seva idea no era ser pastisser sin\u00f3 artista, concretament, escultor i pintor. El que passa \u00e9s que en morir dues germanes seves, molt petites, va haver de deixar els estudis art\u00edstics i passar a ajudar en el negoci familiar. I va aplicar els coneixements que tenia del m\u00f3n de l’art sobre uns altres materials, com la xocolata, el pa i el caramel. I per aix\u00f2 era diferent i va revolucionar aquest camp. Quan em vaig voler dedicar a aix\u00f2, em va dir: \u201cSi et vols dedicar al negoci de la fam\u00edlia nom\u00e9s et poso una condici\u00f3: que ho deixis millor del que t’ho han deixat.\u201d I de moment anem pel bon cam\u00ed.<\/div>\n
<\/h5>\n
Cuinar est\u00e0 de moda, com ho demostren els nombrosos programes de televisi\u00f3, incloent-hi el que ha fet. A la seva acad\u00e8mia es nota aquest inter\u00e8s?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, es nota molt. Tot el que \u00e9s televisiu desperta molt inter\u00e8s, i aquest fenomen s’est\u00e0 traslladant tamb\u00e9 al p\u00fablic infantil. Aquest inter\u00e8s que tenen, concretament gr\u00e0cies a Master Chef<\/i> i que notem tamb\u00e9 al nostre programa, \u00e9s molt bo, perqu\u00e8 pares i fills tenim un hobby<\/i>, una afici\u00f3 en com\u00fa que ens permet passar temps junts.<\/div>\n
<\/h5>\n
Llibres, televisi\u00f3, acad\u00e8mia… \u00c9s important fer un bon producte, per\u00f2 tamb\u00e9 saber-lo vendre. Podr\u00edem dir que, d’alguna manera, es converteix en un producte de vost\u00e8 mateix?<\/strong><\/div>\n
No ho s\u00e9, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que entres en una din\u00e0mica en qu\u00e8 has de vendre. Has de ser el primer de comunicar el que fas. Escrib\u00e0, avui en dia, el formen m\u00e9s de cent persones; de vegades tinc la sensaci\u00f3 que \u00e9s com un monstre que em persegueix. No pots parar. I per altra banda tamb\u00e9 \u00e9s important que la gent s\u00e0piga el que fem els pastissers. Aqu\u00ed tenim un gran cam\u00ed a rec\u00f3rrer. Hem de treure l’obrador a fora el m\u00e0xim possible.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ha fet pastissos amb realitat augmentada… Com ser\u00e0 la pastisseria del futur?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, el 2007 en vaig ensenyar un en una confer\u00e8ncia sobre pastissos de casament. La meva idea era fer-ne un de leds, per\u00f2 buscant em vaig trobar amb el mapatge i la realitat augmentada i \u00e9s el que vam presentar. La idea tamb\u00e9 era veure com podia ser un past\u00eds del futur: combinar la pastisseria amb la tecnologia. \u00c9s parlar de les impressores 3D, per\u00f2 encara els falta molt.<\/div>\n
<\/h5>\n
Potser ens estem passant, amb tanta tecnologia?<\/strong><\/div>\n
Al final has de frenar, perqu\u00e8 al final som pastissers. Jo crec que s’ha de trobar el l\u00edmit, sobretot a l’hora de presentar un past\u00eds, en tecnologia o grans pressupostos. El m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s trobar la gran idea, i fer-la amb pocs recursos.<\/div>\n
<\/h5>\n
S\u00f3n molt amics amb Ferran Adri\u00e0. Com l’ha influenciat?<\/strong><\/div>\n
De Ferran em sorpr\u00e8n la seva capacitat de treball i, tamb\u00e9, de ser un visionari. Ell veu com ser\u00e0 tot d’aqu\u00ed deu anys. T\u00e9 aquesta intu\u00efci\u00f3. No conec cap comunicador que domini com ell. I despr\u00e9s \u00e9s un gran empresari i l\u00edder, com en donen fe tots els que el segueixen. Amb ell sempre aprens.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ha escrit un llibre que es diu \u2018La cuina de Peter Pan’. S’ho considera?<\/strong><\/div>\n
A mi m’ho diuen i, de vegades alg\u00fa de la fam\u00edlia em reclama \u201ca veure si creixes d’una vegada\u201d. Per\u00f2 no en tinc cap intenci\u00f3. Per aix\u00f2 moltes vegades em comparen amb el personatge perqu\u00e8 al final sempre estic volant. Intento volar tant com em deixen. D’aqu\u00ed el t\u00edtol. El que passa \u00e9s que aprofitant aquest moment que viu la gastronomia quant a l’inter\u00e8s dels nens, quan Planeta em va demanar que fes un llibre i que podia escollir el tema me’n vaig anar directament cap als nens perqu\u00e8 em sento molt a gust amb ells.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s un home original, a qui li agrada fer feli\u00e7 la gent i t\u00e9 molts somnis. Reveli’m un secret: un past\u00eds que li balla pel cap i encara no hagi fet.<\/strong><\/div>\n
A mi el que m’encantaria fer en aquests moments, a banda del projecte amb Port Aventura, \u00e9s tornar a fer Fantasia, el projecte que vam muntar a Singapur el 2014, per\u00f2 aqu\u00ed, a Barcelona. Fantasia \u00e9s com un parc tem\u00e0tic de la pastisseria. Ara b\u00e9, no me l’imagino en un espai fix sin\u00f3 una mica com el Sal\u00f3 de la Inf\u00e0ncia, durant uns quinze dies o un mes. \u00c9s que vam fer coses com un salt d’aigua de xocolata, el m\u00e9s gran que s’ha fet mai en la hist\u00f2ria de la pastisseria. Feia vuit metres i mig d’alt, amb dos mil quilos de xocolata que anaven caient. La gent va al\u00b7lucinar!<\/div>\n
<\/h5>\n
Afirma que l’ofici de pastisser \u00e9s el millor del m\u00f3n.<\/strong><\/div>\n
Si tens la sort que t’entusiasmi el que est\u00e0s fent no hi ha dubte. El meu ofici, al final, m’ha salvat de tots els moments dif\u00edcils que he passat. Et torna m\u00e9s del que li dones i sempre el tens al costat, \u00e9s com un bon company de viatge.<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Christian Escrib\u00e0: \u201cLa recerca constant i l’esfor\u00e7 s\u00f3n la clau de la meva creativitat\u201d Els pastissers som creadors de petits moments de felicitat. La felicitat t’entra per la boca i pels ulls Una de les coses que farem d’aqu\u00ed un temps \u00e9s deixar pas; Christian…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1506,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1511","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1511"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1512,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1511\/revisions\/1512"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}