{"id":1521,"date":"2017-05-15T08:26:37","date_gmt":"2017-05-15T08:26:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1521"},"modified":"2017-05-15T08:26:37","modified_gmt":"2017-05-15T08:26:37","slug":"samuel-sanchez-cientific-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1521","title":{"rendered":"SAMUEL S\u00c1NCHEZ Cient\u00edfic i conferenciant"},"content":{"rendered":"

Samuel S\u00e1nchez \u201cEn vint anys, amb nanorobots podrem transportar f\u00e0rmacs per dins el cos\u201d<\/h1>\n

Amb sensors nosaltres mateixos podrem saber m\u00e9s coses de la diabetis, l’Alzheimer, el nostre estat de fatiga o el nivell d’estr\u00e8s <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

Sense haver fet encara els quaranta anys, el qu\u00edmic nascut a Terrassa Samuel S\u00e1nchez ja t\u00e9 una brillant traject\u00f2ria professional, que va comen\u00e7ar al Jap\u00f3 i a Alemanya. Actualment \u00e9s investigador Icrea a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. El 2014 va ser nomenat pel prestigi\u00f3s Institut de Tecnologia de Massachusetts com a innovador de l’any m\u00e9s jove de 35 anys i el 2016 va rebre el premi nacional de recerca al talent jove. S\u00e1nchez, un indiscutible expert mundial en nanotecnologia.<\/p>\n

<\/h5>\n
\u201cHem creat nanorobots que podrien combatre el c\u00e0ncer des de dins del cos.\u201d<\/strong><\/div>\n
Hi estem treballant. Hi ha una esperan\u00e7a molt gran no tant de combatre’l per\u00f2 s\u00ed de disminuir els efectes secundaris del tractament. Al nostre voltant cada vegada hi ha m\u00e9s persones que el pateixen i no se sap per qu\u00e8, com creix, com es desenvolupa, com es mou d’una banda a l’altra. I els nanorobots podrien transportar el medicament directe al c\u00e0ncer. Aquest \u00e9s el nostre somni.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 \u00e9s un nanorobot?<\/strong><\/div>\n
M’agrada definir-ho com un petit submar\u00ed. Imagina una cosa diminuta, a escala microsc\u00f2pica, nanosc\u00f2pica, que es pot moure, nedar, per si mateixa. Un cop el tenim al l\u00edquid que sigui, el podem dirigir. S\u00f3n intel\u00b7ligents, saben on han d’anar. I una vegada arriben al lloc on els hem programat que vagin, han de fer alguna cosa. Quines? Transportar medicaments, agafar c\u00e8l\u00b7lules i moure-les, netejar el l\u00edquid per on estan nedant, detectar qu\u00e8 hi ha al seu voltant o transmetre algun senyal.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quina mida tenen?<\/strong><\/div>\n
La mida d’una c\u00e8l\u00b7lula, \u00e9s a dir de deu a cent micr\u00f2metres, per exemple. Els m\u00e9s petits s\u00f3n mil vegades m\u00e9s petits que un cabell hum\u00e0.<\/div>\n
<\/h5>\n
Encara no s’han provat ni en humans ni en animals i totes les proves les esteu fent en laboratori. De moment va b\u00e9?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s un proc\u00e9s molt llarg. El seg\u00fcent pas ser\u00e0 provar-ho en ratolins, cosa que probablement ja farem aquest any. Despr\u00e9s passarem a animals m\u00e9s grans.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quins usos tindr\u00e0 la nanotecnologia?<\/strong><\/div>\n
Els nanorobots estan pensats per a dues branques: medicina i medi ambient. En aquest \u00faltim camp el que podem fer amb ells \u00e9s netejar aig\u00fces contaminades, atrapar bacteris i aix\u00f2 potser d’aqu\u00ed un parell d’anys ja estar\u00e0 al mercat. En el cas de la medicina tardar\u00e0 uns vint o trenta anys. \u00c9s un somni apassionant perqu\u00e8 vol dir que podrem transportar els f\u00e0rmacs i atacar un c\u00e0ncer. Un altre \u00fas seria el tractament d’articulacions, ja que ara els medicaments que fem servir tenen una difusi\u00f3 molt lenta i no arriben on han de fer-ho i amb nanorobots potser arribarem a la c\u00e8l\u00b7lula i a regenerar el teixit que ajudi les articulacions.<\/div>\n
<\/h5>\n
I amb quins obstacles es troben?<\/strong><\/div>\n
La primera dificultat, que ja est\u00e0 arreglada, va ser trobar el combustible per poder-se moure dins del cos. La segona ser\u00e0 veure com reaccionaran dins el cos. Les t\u00e8cniques m\u00e8diques de visualitzaci\u00f3 han d’evolucionar tamb\u00e9 per poder detectar una cosa tan petita. Per tant els grans obstacles s\u00f3n que es mogui en 3D, en medi visc\u00f3s, contra el flux i que el puguem veure.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com \u00e9s que va decidir dedicar-se als nanorobots?<\/strong><\/div>\n
Vaig fer la meva tesi sobre biosensors electroqu\u00edmics i en acabar la carrera vaig assistir a una confer\u00e8ncia de Joseph Wang en qu\u00e8 va projectar un v\u00eddeo d’un nanorobot que es movia. Ens va dir que all\u00f2 era el que feien al seu laboratori i em vaig dir \u201cperfecte\u201d! Era el que jo volia fer. Vaig escriure un projecte al Ministeri per quedar-me aqu\u00ed com a doctor, me’l van denegar, per\u00f2 vaig escriure al Jap\u00f3 i em van acceptar, me n’hi vaig anar i aquest va ser el principi de tot.<\/div>\n
<\/h5>\n
Diu que els cient\u00edfics no estan gens valorats a l’Estat espanyol per\u00f2 que en canvi al Jap\u00f3 s\u00f3n \u00eddols.<\/strong><\/div>\n
Ells pensen a llarg termini i s\u00f3n respectuosos. Quan escrius un projecte te’l respecten. Si alg\u00fa diu que cient\u00edficament est\u00e0 molt b\u00e9, econ\u00f2micament no hi haur\u00e0 problema. Aqu\u00ed hi ha com una mica de desesperaci\u00f3 que els projectes aplicats arribin ja i aix\u00f2 pot ser una equivocaci\u00f3. Tamb\u00e9 si, per exemple dius al Ministeri que necessites 100.000 euros i te’n donen 60.000, com t’ho fas? Qu\u00e8 farien si els digu\u00e9ssim que es traguessin el 40% del seu sou? Aqu\u00ed els sous estan massa ajustats per atraure tot el talent que voldr\u00edem. Falta posar els cient\u00edfics en un nivell equitatiu. No cal que siguem \u00eddols per\u00f2 s\u00ed que se’ns tingui un respecte. Tenim una educaci\u00f3 i una formaci\u00f3 i treballem en benefici de la societat a llarg termini.<\/div>\n
<\/h5>\n
Per qu\u00e8 creu que aqu\u00ed predomina aquesta actitud? Hi ha retallades molt dures en recerca.<\/strong><\/div>\n
No som els \u00fanics. Tamb\u00e9 han viscut retallades importants educaci\u00f3 i sanitat, per exemple. Per\u00f2 s’ha de pensar que estem retallant el futur, perqu\u00e8 si tenim retallades en dos o tres anys en els pressupostos, aix\u00f2 implicar\u00e0 deu o quinze anys de retard respecte a altres pa\u00efsos. Si la principal inversi\u00f3 \u00e9s el turisme, qu\u00e8 passar\u00e0 quan s’acabi? Quina tecnologia tenim? Tenim molt bona biotecnologia a Barcelona, molt bons hospitals que estan fent recerca, per\u00f2 el respecte que ens tenen i la inversi\u00f3 global no es pot comparar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Fem un exercici d’imaginaci\u00f3: li donen un xec en blanc i \u00e9s la persona que, en ci\u00e8ncia, ha de repartir. En quines partides ho faria?<\/strong><\/div>\n
Invertiria en recerca biom\u00e8dica, tecnologia per a medicina, energia, personal sanitari i tot el que en el futur seran els sensors. De fet el tema dels sensors ja \u00e9s aqu\u00ed, per exemple en els tel\u00e8fons m\u00f2bils, per\u00f2 en medicina podrem fer detecci\u00f3 preco\u00e7 a casa, sense necessitat d’anar a l’hospital, i aix\u00f2 amb la tecnologia que tenim avui ser\u00e0 molt f\u00e0cil. Pensa que un sensor \u00e9s tecnologia, materials flexibles, electr\u00f2nica… Aix\u00f2 est\u00e0 relacionat amb energia, i la nanotecnologia est\u00e0 relacionada amb medicina, i ja ho veus: hi ha molts camps avui en dia! Qu\u00e8 passaria si un nanorobot pogu\u00e9s ser un sensor? Jo poso un nanorobot a l’aigua i emet un senyal que et diu si l’aigua est\u00e0 contaminada o no, a la vegada que la neteja. O si detecta que a la sang hi ha molt sucre, allibera insulina. Seria meravell\u00f3s: un sensor i un nanorobot!<\/div>\n
<\/h5>\n
Quin \u00e9s el pressupost anual que necessita el seu departament?<\/strong><\/div>\n
Ara mateix tinc un altre projecte per a la UE que \u00e9s d’un mili\u00f3 i mig per cinc anys. Seria el millor projecte que pots tenir a Europa a nivell individual. Dona per a sis o vuit persones. Ara, al grup en tinc 20 o 25 i estem gastant vora mig mili\u00f3 a l’any. Crec que si anem avan\u00e7ant necessitarem entre mig i un mili\u00f3 a l’any. O sigui que si algun inversor ens llegeix, ja ho sap.<\/div>\n
<\/h5>\n
Tamb\u00e9 treballa amb impressores 3D. Diuen que en vint anys imprimirem \u00f2rgans humans. \u00c9s cert?<\/strong><\/div>\n
Hi ha dos tipus d’impressions: en 3D, amb qu\u00e8 podem fer qualsevol cosa, i la bioimpressi\u00f3. Aix\u00f2 vol dir que pots barrejar i fer el mateix \u00f2rgan, teixit, c\u00e8l\u00b7lules i gels (pol\u00edmers, pl\u00e0stics) que pot donar una vida a l’estructura. El cor \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil de construir ara mateix. Nosaltres estem fent m\u00fasculs artificials perqu\u00e8 el nostre concepte \u00e9s m\u00e9s de rob\u00f2tica. A l’Institut hi ha grups potents que estan fent \u00f2rgans, per\u00f2 \u00e9s complicat i trigarem uns anys. No s\u00e9 quants. Nosaltres ja tenim c\u00e8l\u00b7lules que bateguen, que es poden moure i estimular amb electricitat. Segon, \u00e9s \u00e8ticament correcte? Hem de fer evolucionar equilibradament ci\u00e8ncia, tecnologia, filosofia i \u00e8tica. Per\u00f2 la gran revoluci\u00f3 que hi haur\u00e0 en la biomedicina ser\u00e0 fer \u00f2rgans per salvar vides. Fa una mica de por i potser cal que els experts ens ho expliquin b\u00e9. Per\u00f2 no passar\u00e0 dem\u00e0 i ens hi anirem acostumant a poc a poc.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com s’haur\u00e0 de regular tot aix\u00f2?<\/strong><\/div>\n
Advocats, cient\u00edfics, experts, hauran de dir per a quin \u00fas s’ha de fer servir i qui ho podr\u00e0 utilitzar.<\/div>\n
<\/h5>\n
D’aqu\u00ed vint anys, qu\u00e8 li agradaria haver aconseguit?<\/strong><\/div>\n
Que els efectes secundaris del tractament de c\u00e0ncer es puguin reduir. Fer servir nanorobots que puguin transportar un mil\u00b7ligram de medicament i que vagi nom\u00e9s on calgui. Potser no podrem evitar que la gent mori, per\u00f2 s\u00ed que el tractament no faci patir les persones.<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Samuel S\u00e1nchez \u201cEn vint anys, amb nanorobots podrem transportar f\u00e0rmacs per dins el cos\u201d Amb sensors nosaltres mateixos podrem saber m\u00e9s coses de la diabetis, l’Alzheimer, el nostre estat de fatiga o el nivell d’estr\u00e8s Sense haver fet encara els quaranta anys, el qu\u00edmic nascut…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1516,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1521","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1521","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1521"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1521\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1522,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1521\/revisions\/1522"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1516"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1521"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1521"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1521"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}