{"id":1531,"date":"2017-05-23T08:30:28","date_gmt":"2017-05-23T08:30:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1531"},"modified":"2017-05-23T08:30:28","modified_gmt":"2017-05-23T08:30:28","slug":"meritxell-falgueras-sommelier-periodista-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1531","title":{"rendered":"Meritxell Falgueras Sommelier, periodista i conferenciant"},"content":{"rendered":"

Meritxell Falgueras \u201cDemanem molts vins catalans; per fi ens ho hem cregut\u201d<\/h1>\n

<\/h4>\n

Soc un cupatge meitat \u2018sommelier’ i meitat periodista, i per mi comunicar el m\u00f3n del vi \u00e9s essencial <\/span><\/h4>\n

Hi ha vins catalans a les cartes de molts restaurants de Nova York, i aix\u00f2 vol dir que estan molt b\u00e9 <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

Meritxell Falgueras i el vi. El vi i Meritxell Falgueras. Un binomi inseparable. Als vint anys, la Meritxell, la cinquena generaci\u00f3 d’una fam\u00edlia del barri de Sants de Barcelona molt lligada al vi a Catalunya, es va convertir en la sommelier<\/i> m\u00e9s jove de l’Estat a l’Escola d’Hostaleria i Hostalatge de Barcelona. Despr\u00e9s va continuar la seva formaci\u00f3 en pa\u00efsos com Fran\u00e7a, It\u00e0lia i els Estats Units. Col\u00b7labora sovint als mitjans de comunicaci\u00f3 per divulgar la cultura del vi. \u00c9s autora dels llibres Presumeix de vins<\/i>, Els vins de la teva vida<\/i>. Recentment ha publicat un llibre amb un t\u00edtol que sorpr\u00e8n: Qu\u00e8 beure quan no beus<\/i>. Amb ella parlem avui al El Punt Avui TV de les seves confer\u00e8ncies sobre tast de vins.<\/p>\n

<\/h5>\n
Diu que els maridatges, com les parelles, serveixen per sumar, mai per restar sabor. Per qu\u00e8?<\/strong><\/div>\n
Perqu\u00e8 estem obsessionats amb el m\u00f3n gastron\u00f2mic, pensem els ingredients del menjar, per\u00f2 a l’hora de triar el vi a vegades hi posem el primer que trobem. Realment el vi pot fer que un \u00e0pat sigui extraordinari o te’l pot enfonsar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important quan comprem un vi? Qu\u00e8 hem de valorar?<\/strong><\/div>\n
Els vins s\u00f3n com les persones: el primer \u00e9s que ens entren per la vista. Hi ha gent a qui, nom\u00e9s per assimilaci\u00f3 crom\u00e0tica, el vi blanc li recorda m\u00e9s les fruites blanques; el negre, les vermelles; el rosat, les maduixes o gerds. Per la vista tamb\u00e9 ja veiem que els vins blancs amb el temps volen ser negres i s’enfosqueixen, i que els negres perden intensitat. Per la vista, podem saber si un vi \u00e9s jove o no. Segon pas: l’olfacte. Els mam\u00edfers tenim la pitu\u00eft\u00e0ria, que ens avisa si alguna cosa est\u00e0 en mal estat. Quan un vi fa olor a ra\u00efm o a coses que ens agraden, est\u00e0 en bon estat. Tercer: moure el vi dins la copa. S’ha de fer per desplegar les aromes.<\/div>\n
<\/h5>\n
En els tastos qu\u00e8 \u00e9s el que es valora?<\/strong><\/div>\n
En un concurs de tast la puntuaci\u00f3 que t\u00e9 m\u00e9s pes \u00e9s en l’olfacte, per\u00f2 per la gent sol ser el paladar. Sempre diuen que el vi s’ha de tastar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ve d’una fam\u00edlia de llarga tradici\u00f3 en el m\u00f3n del vi (al Celler de Gelida) i, segons m’han dit, als cinc anys ja sabia distingir les classes de vins. \u00c9s cert?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed. Pensa que pass\u00e0vem les vacances en zones vin\u00edcoles, tots els amics dels pares eren cellerers, i entre tots em deien les diferents varietats: un ull de llebre, un merlot… He tingut una educaci\u00f3 gastron\u00f2mica m\u00e9s elevada que altres persones.<\/div>\n
<\/h5>\n
I qu\u00e8 diria que ha apr\u00e8s del m\u00f3n dels vins gr\u00e0cies a la seva fam\u00edlia?<\/strong><\/div>\n
He pogut estudiar humanitats i fer el doctorat en comunicaci\u00f3 i dedicar-me a expressar el vi perqu\u00e8 gen\u00e8ticament ho portava a dins. Des de ben petita, per exemple, ja sabia qu\u00e8 era un Magnum perqu\u00e8 estava ajudant els meus pares a la botiga i tot el vocabulari ja era intr\u00ednsec. Despr\u00e9s tamb\u00e9 el fet que tota la meva fam\u00edlia ha estat sommelier<\/i> \u00e9s un altre punt a favor. I per acabar m’he casat amb un cellerer, o sigui, que encara que vulgui desvincular-me del vi no puc!<\/div>\n
<\/h5>\n
Quan fa confer\u00e8ncies arreu del m\u00f3n, qu\u00e8 li demana la gent?<\/strong><\/div>\n
Els agrada molt notar coses a les copes. No som creguts sensorialment. Tenim molt coneixement intr\u00ednsec, per\u00f2 sembla que ens faci vergonya expressar-ho davant d’una copa de vi. Hi ha moltes persones que diuen que no entenen de vins, per\u00f2 s\u00ed que saben quin els agrada i quin no els agrada. El que passa \u00e9s que costa trobar el vocabulari per expressar el que els agrada.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quina seria la difer\u00e8ncia d’elaboraci\u00f3 entre blancs i negres?<\/strong><\/div>\n
El vi blanc es recull abans que el vi negre. Per a aquest busquem m\u00e9s grau, m\u00e9s insolaci\u00f3. Despr\u00e9s hi ha l’elaboraci\u00f3 en si. Sempre s’intenta que el vi blanc tingui m\u00e9s acidesa, m\u00e9s frescor. En canvi, en el negre s’intenta potenciar la part m\u00e9s t\u00e0nnica. Els famosos tanins s\u00f3n el que dona aquesta sensaci\u00f3 d’amargor. I molts cops, tot i que ara hi ha molts vins blancs m\u00e9s vers\u00e0tils es posa m\u00e9s crian\u00e7a als negres.<\/div>\n
<\/h5>\n
Creu que hi ha prou cultura del vi a Catalunya?<\/strong><\/div>\n
No tanta com als EUA, on \u00e9s espectacular, per\u00f2 n’hi ha. A mi de la cultura del vi m’interessa molt el llenguatge. La meva tesina doctoral \u00e9s sobre la met\u00e0fora al llenguatge del vi i m’interessa molt com definim les coses, com les sentim. Hem d’aconseguir fer met\u00e0fores que siguin m\u00e9s atractives, mes divertides i m\u00e9s sexis perqu\u00e8 la gent perdi la por al vi.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quins s\u00f3n els seus referents \u2018sommeliers’?<\/strong><\/div>\n
M’agrada molt l’emoci\u00f3 que posa al vi en Pitu Roca. Ara estic fascinada tamb\u00e9<\/i> amb en Ferran Centelles, sommelier del Bulli Lab, perqu\u00e8 t\u00e9 unes idees molt boges, molt creatives que trobo que estan molt ben pensades i alhora desdramatitzen el m\u00f3n del vi.<\/div>\n
<\/h5>\n
Moltes vegades les etiquetes dels vins diuen que t\u00e9 \u201crecords de fusta antiga\u201d, \u201cconst\u00e0ncia de fruits vermells\u201d, \u201ctocs de regal\u00e8ssia\u201d, \u201cnotes de minerals\u201d… Realment hi ha tot aix\u00f2 en una ampolla de vi?<\/strong><\/div>\n
Les etiquetes, al final, les fan a m\u00e0rqueting! El que s\u00ed que \u00e9s important \u00e9s que el vi fa olor de vi. Per\u00f2 aix\u00f2 seria una tautologia i tots els vins farien la mateixa olor. Al final el que \u00e9s important \u00e9s definir les seves aromes, que, realment, s\u00f3n molt extenses, a traves de les aromes prim\u00e0ries, secund\u00e0ries i terci\u00e0ries. Estar davant d’una copa \u00e9s com anar al psic\u00f2leg: \u201cestic trist\u201d, \u201cqu\u00e8 et passa?\u201d, fins que no expliques el sentiment no el pots ordenar. Amb les sensacions ens passa el mateix. \u00c9s molt important posar-hi paraules. Dins l’ambig\u00fcitat del llenguatge hem d’intentar definir qu\u00e8 \u00e9s per a nosaltres el vi per poder-li trobar encara m\u00e9s gust.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s seguidora de les llistes que puntuen els vins? La Parker, la Penin…<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, m’agrada molt Jancis Robinson, que \u00e9s una gran cr\u00edtica anglosaxona del vi. M’estic traient un diploma que \u00e9s molt prestigi\u00f3s a Londres, el Wine and Spirits Education Trust, i seguim m\u00e9s aquesta escola anglesa, que \u00e9s molt met\u00f2dica. Les llistes s\u00f3n una mica com els premis Oscar del m\u00f3n del vi i perqu\u00e8 les puntuacions no deixen de ser una met\u00e0fora. Uns 100 punts Parker ens estan englobant moltes coses que potser no s’entendrien d’una altra manera. En canvi un 98 sobre 100 s\u00ed que l’ent\u00e9n. Per tant les puntuacions serveixen per arribar a la gent. Ho segueixo per veure com va la cr\u00edtica, per\u00f2 tinc un problema com a cr\u00edtica de vins perqu\u00e8 no critico mai. Intento parlar nom\u00e9s dels vins que m’agraden.<\/div>\n
<\/h5>\n
Hi ha vins de molts preus. Al mercat tant se’n pot trobar un de decent per sis euros, o un altre de mil. Quines serien les difer\u00e8ncies principals entre tots dos?<\/strong><\/div>\n
El de mil euros podr\u00edem dir que seria com una obra d’art. Hi ha gent que est\u00e0 disposada a pagar-los perqu\u00e8 pensen que beure un vi \u00e9s beure art. Hi ha col\u00b7leccionistes que es tornen bojos per un vi de 6.000 euros. Entre un de sis i un de seixanta euros s\u00ed que et podria dir coses que es poden palpar: una verema manual, una preselecci\u00f3 abans d’arribar al celler, t\u00e8cniques, fusta nova, temps de crian\u00e7a… Tot aix\u00f2 s\u00ed que fa que un vi pugui valer trenta euros en comptes de tres. Per\u00f2 \u00e9s veritat que quan estem parlant de vins de m\u00e9s de 120 euros estem parlant d’exclusivitat.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com valora les diferents DO catalanes. Tenim bons vins a casa nostra?<\/strong><\/div>\n
Les cartes de vins al final s\u00f3n com aparadors. Per exemple hi ha vins catalans a les cartes de molts restaurants de Nova York. Si all\u00e0, on hi ha tants vins, hi s\u00f3n, vol dir que est\u00e0 molt b\u00e9. DO com Pened\u00e8s, Montsant, Priorat, Costers del Segre… fan coses molt interessants. A Alella hi ha uns blancs encantadors. El cava tamb\u00e9 \u00e9s molt competitiu… Ara a la botiga la gent demana vins catalans. Abans era \u201cdona’m un bon vi\u201d, un Rioja o un Ribera. I ara no. Per fi ens ho hem cregut i ja no tenim cap complex.<\/div>\n
<\/h5>\n
Al darrer llibre, \u2018Qu\u00e8 beure quan no beus’, parla de begudes sense alcohol. Per qu\u00e8?<\/strong><\/div>\n
Per diverses raons: en casos d’embar\u00e0s, d’un familiar amb c\u00e0ncer, d’un amic amb problemes d’alcoholisme, etc. Vaig pensar que sempre estic parlant de vi, de les seves excel\u00b7l\u00e8ncies i no penso en gent jove o amb els que per religi\u00f3 no en poden beure… I em va venir de gust canviar el xip i fer maridatges tant en la vida com en la gastronomia amb productes com el te, el caf\u00e8, l’aigua, el vi, cerveses o c\u00f2ctels sense alcohol… S\u00f3n m\u00e9s de dues-centes begudes de tot el m\u00f3n! M’ho he passat molt b\u00e9 i m’he format molt.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 en pensa, dels joves que comencen a beure?<\/strong><\/div>\n
El vi \u00e9s cultura per\u00f2 el d\u00e9u del vi \u00e9s Dion\u00eds, que t\u00e9 dues cares: t\u00e9 coses bones com la gastronomia, el gust, el glamur, el paisatge… per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 una cara dolenta. La gent jove ens imita i ens queixem que beuen molt per\u00f2 nosaltres no parem de beure en celebracions, quan sortim de la feina, etc. Si els ensenyem altres coses, potser arribaran al vi amb mesura. Ser alcoh\u00f2lic no \u00e9s una broma.<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Meritxell Falgueras \u201cDemanem molts vins catalans; per fi ens ho hem cregut\u201d Soc un cupatge meitat \u2018sommelier’ i meitat periodista, i per mi comunicar el m\u00f3n del vi \u00e9s essencial Hi ha vins catalans a les cartes de molts restaurants de Nova York, i aix\u00f2…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1526,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1531","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1531","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1531"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1531\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1532,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1531\/revisions\/1532"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1526"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}