{"id":1608,"date":"2017-07-03T09:04:53","date_gmt":"2017-07-03T09:04:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1608"},"modified":"2017-07-03T09:04:53","modified_gmt":"2017-07-03T09:04:53","slug":"fina-birules-filosofa-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1608","title":{"rendered":"FINA BIRUL\u00c9S FIL\u00d2SOFA I CONFERENCIANT"},"content":{"rendered":"

Fina Birul\u00e9s \u201cLa filosofia ajuda a donar sentit, a preguntar-nos qu\u00e8 falta i a fer cr\u00edtica\u201d<\/h1>\n

Encara ara una part de la societat no reconeix la llibertat de les dones i d\u2019alguns col\u00b7lectius <\/span><\/h4>\n

 <\/p>\n

Fina Birul\u00e9s es dedica a una mat\u00e8ria que no acostuma a omplir les portades dels diaris: la filosofia. Professora d\u2019aquesta disciplina a la Universitat de Barcelona, i professora visitant a les universitats de Parma, Viena o Flor\u00e8ncia, reivindica els verbs pensar<\/i> i actuar<\/i>. Feminisme<\/i> i pol\u00edtica<\/i> s\u00f3n tamb\u00e9 dues de les paraules que han centrat els seus estudis i escrits. Guardonada fa uns mesos amb la Creu de Sant Jordi, \u00e9s autora de nombrosos assaigs i \u00e9s tamb\u00e9 especialista en una de les pensadores m\u00e9s importants del segle XX: l\u2019alemanya Hannah Arendt. Parlem amb ella, entre altres coses, de la confer\u00e8ncia Una revoluci\u00f3 sense model. Feminisme i transformaci\u00f3<\/i> que va fer al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (CCCB).<\/p>\n

<\/h5>\n
\u201cPensar \u00e9s sortir del cercle tra\u00e7at, interessar-nos pel que no s\u2019ha dit, atrevir-nos a anar m\u00e9s enll\u00e0.\u201d Aquesta \u00e9s una frase que li agrada dir en les confer\u00e8ncies.<\/strong><\/div>\n
B\u00e0sicament pensar \u00e9s aix\u00f2, una manera de moure\u2019s, despla\u00e7ar-se lliurement amb el pensament per all\u00f2 que ens ha estat donat. No nom\u00e9s sortir del cercle tra\u00e7at; tamb\u00e9 aturar-nos all\u00e0 on tenim la temptaci\u00f3 de precipitar-nos. La possibilitat de mirar amb una certa dist\u00e0ncia o apropar all\u00f2 que aparentment \u00e9s lluny. Aquesta \u00e9s una de les maneres amb les quals el pensar obre espais. Possiblement no resol res, definitivament, per\u00f2 s\u00ed que ens dona eines per donar sentit al que vivim.<\/div>\n
<\/h5>\n
El verb \u2018pensar\u2019 est\u00e0 de moda?<\/strong><\/div>\n
Tot va a una velocitat que el que avui \u00e9s moda dem\u00e0 ja no ho \u00e9s. Vivim en una societat molt accelerada en la qual hi ha poc temps per pensar. \u00c9s recomanable buscar els espais, els moments, en qu\u00e8 podem mirar des d\u2019una certa dist\u00e0ncia all\u00f2 que fem i que vivim.<\/div>\n
<\/h5>\n
En quins temes creu que haur\u00edem d\u2019aprofundir m\u00e9s?<\/strong><\/div>\n
S\u2019hauria de mirar la societat des d\u2019una perspectiva en la qual les coses no ens passin simplement sin\u00f3 que reconeguem que hi ha una cosa de nosaltres dins d\u2019elles. Per exemple: quan va esclatar la crisi de l\u2019any 2008 se\u2019n parlava com si es tract\u00e9s d\u2019un tsunami, d\u2019un terratr\u00e8mol… com si no pogu\u00e9ssim fer res amb all\u00f2 que passava. Cal adonar-se que all\u00f2 que passa t\u00e9 alguna cosa a veure amb tots nosaltres i que possiblement hi podem dir i fer alguna cosa.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s especialista en l\u2019obra de la pensadora alemanya Hannah Arendt, que va dir: si no pensem, no discernirem entre el que est\u00e0 b\u00e9 i el que est\u00e0 malament. \u00c9s perill\u00f3s no pensar?<\/strong><\/div>\n
Ella va fer aquesta reflexi\u00f3 per descriure Adolf Eichmann, un dels responsables del genocidi dels jueus europeus, en el seu judici a Jerusalem. Li va sobtar que no era un psic\u00f2pata o un boig, sin\u00f3 un perfecte pare de fam\u00edlia del segle XX. Sense motius malvats \u00e9s capa\u00e7 de fer un mal immens. Aix\u00f2 li sorpr\u00e8n: persones que, obeint una llei, no es pregunten ni pel contingut, per\u00f2 que s\u00f3n responsables d\u2019un dels mals m\u00e9s importants del segle XX.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quants cops s\u2019ha preguntat per a qu\u00e8 serveix la filosofia?<\/strong><\/div>\n
El que ens haur\u00edem de preguntar \u00e9s per qu\u00e8 un dels valors de la nostra societat \u00e9s la utilitat, que en l\u2019escala de valors de la nostra societat est\u00e0 en les primeres posicions del r\u00e0nquing. Possiblement la filosofia ens ajuda a donar sentit al que passa, a preguntar-nos qu\u00e8 trobem a faltar, a fer cr\u00edtica, i a q\u00fcestionar la import\u00e0ncia que tenen els valors que fem servir, com per exemple la utilitat.<\/div>\n
<\/h5>\n
Al segle XXI la filosofia \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria que mai?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha pensament fora de la filosofia. La filosofia \u00e9s una manera d\u2019acostar-se al pensar, per\u00f2 jo diria que tot \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 de fer-ho. Els fil\u00f2sofs no tenen una patent o una mirada especial. Tenen un h\u00e0bit, un coneixement sobre el que ha estat el pensar al llarg de la hist\u00f2ria. Per\u00f2 de vegades hi ha m\u00e9s pensament fora de la universitat que a dins. Persones molt intel\u00b7ligents potser no pensen. I en el pensament no nom\u00e9s hi ha la tradici\u00f3 grega, hi ha tamb\u00e9, per exemple, la jueva o l\u2019\u00e0rab.<\/div>\n
<\/h5>\n
Sembla que estem en un moment en qu\u00e8 la filosofia es veu lluny de la tecnologia. Hi est\u00e0 d\u2019acord?<\/strong><\/div>\n
Crec que no hem d\u2019exagerar. Hi ha una din\u00e0mica accelerada i de canvi tecnol\u00f2gic en lectura, escriptura, conversa… per\u00f2 no exagerem dient que ho estem perdent tot. Els canvis tecnol\u00f2gics canvien els costums, per\u00f2 en les noves tecnologies hi podem trobar gran quantitat de recursos. Hi ha una mica de tot, per\u00f2 els \u00e9ssers humans som prou intel\u00b7ligents per discriminar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Parlem de feminisme. Destaca els moviments dels 70. Quina \u00e9s la gran feina que els hem d\u2019agrair les dones d\u2019ara?<\/strong><\/div>\n
Ens van deixar un llegat important, com situar en l\u2019esfera p\u00fablica q\u00fcestions que es consideraven privades. No parlo nom\u00e9s de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, per exemple, que abans era un tema de fam\u00edlia; parlo tamb\u00e9 d\u2019un seguit de coses com el desig, l\u2019avortament, etc\u00e8tera. Van posar al centre del debat q\u00fcestions que no hi eren. I d\u2019altra banda, crec que van insistir que amb la consecuci\u00f3 dels drets de les dones, amb la igualtat de drets, no es genera immediatament la llibertat per a les dones. En aquella \u00e8poca el que passava era que les dones q\u00fcestionaven. Ara es parla de la q\u00fcesti\u00f3 femenina, en general, per\u00f2 des del punt de vista individual \u00e9s important la possibilitat de diferenciar-se, de singularitzar-se, de no ser all\u00e0 on a una l\u2019esperen, de ser lliure. La llibertat \u00e9s aix\u00f2, la possibilitat de despla\u00e7ar-se realment o simb\u00f2licament.<\/div>\n
<\/h5>\n
Aleshores no defensa tant la igualtat com la llibertat de les dones.<\/strong><\/div>\n
Defenso les dues coses. La igualtat \u00e9s una condici\u00f3 m\u00ednima, assenyala qui pot participar en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic. Per\u00f2 hi ha tot un seguit de coses que no queden resoltes amb m\u00e9s igualtat. Penso que un dels exemples m\u00e9s clars \u00e9s el de la viol\u00e8ncia contra les dones. Com s\u2019explica el seu augment? Ser lliure significa poder-nos despla\u00e7ar on i com vulguem, i la viol\u00e8ncia normalment t\u00e9 a veure amb alg\u00fa que vol controlar els moviments reals o simb\u00f2lics d\u2019altri, i per extensi\u00f3 el seu cos. Hi ha una part de la societat que no reconeix la llibertat de les dones ni la d\u2019altres col\u00b7lectius.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 no s\u2019ha fet b\u00e9?<\/strong><\/div>\n
Hi ha temes que s\u00f3n molt complexos i que no es resolen amb noves lleis. La llibertat dels individus, en especial la de les dones, no es modifica amb m\u00e9s lleis. Com a societat som profundament irresponsables. En cada nou cas d\u2019agressi\u00f3 surt la pregunta de com hem d\u2019educar els infants a les escoles i aix\u00f2 \u00e9s dir, literalment, que els adults som incapa\u00e7os de fer res per modificar la situaci\u00f3 i ho projectem a la nova generaci\u00f3, perqu\u00e8 siguin ells o elles els qui ho facin b\u00e9. El que aparentment \u00e9s un gest de responsabilitat \u00e9s una puntada endavant. Aquest \u00e9s un gran problema. Les pol\u00edtiques que tenen a veure amb la llibertat no s\u00f3n f\u00e0cils. Pots dir \u201ccanviem de mentalitat o de pol\u00edtiques\u201d, \u201ccanviem certes coses que donem per suposades\u201d, per\u00f2 no se sap com fer-ho.<\/div>\n
<\/h5>\n
Les quotes o les pol\u00edtiques de paritat li agraden?<\/strong><\/div>\n
No em sembla que siguin una gran soluci\u00f3, b\u00e0sicament perqu\u00e8 les pol\u00edtiques de paritat no solucionen els problemes entre els sexes i les persones, per\u00f2 poden ser una de les possibles vies.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 destacaria de l\u2019an\u00e0lisi del discurs del feminisme dels 70?<\/strong><\/div>\n
En aquell moment hi havia una consci\u00e8ncia molt forta, una mena de gram\u00e0tica que es pressuposava ja en comen\u00e7ar a parlar i que era minoritzadora. Com ara encara de vegades, el femen\u00ed era vist com fet de car\u00e8ncia o d\u2019exc\u00e9s. Des que comencem a parlar ens empassem un munt de prejudicis que es repeteixen en el nostre llenguatge. No \u00e9s senzill i no es modifica amb lleis. Nom\u00e9s es pot canviar amb pol\u00edtiques creatives. Es tracta m\u00e9s d\u2019apropiar-se dels mots per autodefinir-se i treure\u2019ls el component agressiu.<\/div>\n
<\/h5>\n
Li agrada el m\u00f3n tal com \u00e9s ara?<\/strong><\/div>\n
Podria dir que \u00e9s el meu m\u00f3n en la mesura que soc capa\u00e7 d\u2019entendre-hi alguna cosa. El reconec com a meu, quan soc capa\u00e7 de donar significat fins i tot a les coses terribles que hi passen.<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fina Birul\u00e9s \u201cLa filosofia ajuda a donar sentit, a preguntar-nos qu\u00e8 falta i a fer cr\u00edtica\u201d Encara ara una part de la societat no reconeix la llibertat de les dones i d\u2019alguns col\u00b7lectius   Fina Birul\u00e9s es dedica a una mat\u00e8ria que no acostuma a…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1604,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1608","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1608","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1608"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1608\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1609,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1608\/revisions\/1609"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1604"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1608"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1608"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1608"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}