{"id":1615,"date":"2017-07-12T07:41:51","date_gmt":"2017-07-12T07:41:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1615"},"modified":"2017-07-12T07:42:14","modified_gmt":"2017-07-12T07:42:14","slug":"paula-bonet-pintora-il%c2%b7lustradora-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1615","title":{"rendered":"PAULA BONET PINTORA, IL\u00b7LUSTRADORA I CONFERENCIANT"},"content":{"rendered":"

Paula Bonet \u201cUn estil propi es va creant a base d\u2019\u00e8xits, per\u00f2 tamb\u00e9 de fracassos\u201d<\/h1>\n

Ara mateix el que t\u00e9 m\u00e9s pes en la meva obra \u00e9s la desigualtat de g\u00e8nere i el micromasclisme, que est\u00e0 a l\u2019ordre del dia <\/span><\/h4>\n

T\u2019has d\u2019 arriscar a fer una cosa que potser no funcionar\u00e0 per\u00f2 no parar mai de buscar <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

Paula Bonet \u00e9s una pintora i il\u00b7lustradora que ha desenvolupat un estil i un llenguatge propis que l\u2019han convertit en una artista reconeguda i admirada arreu. Amb m\u00e9s de mig mili\u00f3 de seguidors a les xarxes socials, Bonet i les seves propostes art\u00edstiques \u2013quadres, dibuixos o llibres il\u00b7lustrats\u2013 s\u2019han convertit en tot un fenomen. Les seves cr\u00edtiques constants contra el masclisme que encara perviu a diferents sectors de la societat, fan que la seva obra pugui llegir-se tamb\u00e9 en clau de reivindicaci\u00f3 social. I tot, sense haver complert encara els quaranta anys.<\/p>\n

<\/h5>\n
\u201cNo tinc en compte el p\u00fablic quan dibuixo, com tampoc als mitjans.\u201d Aix\u00f2 \u00e9s el que dius a les teves conferencies…<\/strong><\/div>\n
Per a qualsevol persona que crea, \u00e9s molt important ser molt honesta i fidel a la seva obra i al proc\u00e9s que comporta fer-la. Vaig publicar un llibre, 813<\/i>, sobre Truffaut i sempre parlava com n\u2019era, d\u2019interessant, entendre l\u2019obra de qualsevol creador com un tot, i no anar a buscar obres concretes. Per ell, l\u2019interessant era entendre l\u2019evoluci\u00f3 del pensament d\u2019un autor, llavors, els \u00e8xits s\u00f3n importants, per\u00f2 els fracassos tamb\u00e9. Si nom\u00e9s est\u00e0s pendent de l\u2019\u00e8xit, del que el p\u00fablic o els mitjans pensin, que ho \u00e9s, t\u2019equivoques com a autor.<\/div>\n
<\/h5>\n
A les teves confer\u00e8ncies parles tamb\u00e9 de passi\u00f3 i obsessi\u00f3 pel teu ofici…<\/strong><\/div>\n
El fet que a la vida trobis un lloc per aprendre-hi i veure com vas evolucionant com a persona i autor fa que hi tinguis depend\u00e8ncia. En el meu cas \u00e9s la pintura, el dibuix o l\u2019escriptura, sempre que vagi acompanyada d\u2019imatges. Aquest refugi on ets realment tu \u00e9s un lloc que no pots deixar de visitar. No puc evitar fer-ho. Visc a trav\u00e9s dels dibuixos, la pintura i els textos.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com van ser els teus inicis?<\/strong><\/div>\n
Sempre he dibuixat. Els moments m\u00e9s emocionants o calmats els recordo dibuixant. Quan ho feia, tot desapareixia i el problemes s\u2019esfumaven.<\/div>\n
<\/h5>\n
I professionalment, un canvi de t\u00e8cnica va aportar nous camins…<\/strong><\/div>\n
Canvies de t\u00e8cnica perqu\u00e8, est\u00e0s buscant, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha moments en qu\u00e8 passen coses que no t\u2019imagines que passarien. Et poses a dibuixar i aix\u00f2, que per tu \u00e9s un divertimento<\/i>, connecta amb un p\u00fablic i t\u2019estimula. Em va passar cap al 2010. Els dibuixos van comen\u00e7ar a funcionar molt b\u00e9 i em vaig veure clavada en una mena de tsunami d\u2019immediatesa que no m\u2019aportava res. Els dos anys que vaig estar fent aquests dibuixos que la gent associa amb mi estava plena de contradiccions. No podia deixar de fer all\u00f2 perqu\u00e8 veia que podia arribar a algun lloc i m\u2019estava donant la vida, per\u00f2 veia que estava formant part d\u2019un context en qu\u00e8 no volia estar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t\u2019inspira?<\/strong><\/div>\n
La literatura. Per\u00f2 no soc escriptora… 813<\/i> s\u2019aparta una mica del que he fet. Qu\u00e9 hacer cuando en la pantalla aparece the end<\/i> o La sed<\/i> s\u00f3n llibres que el p\u00fablic i la cr\u00edtica han rebut com a antag\u00f2nics, per\u00f2 un \u00e9s la resposta al que va passar quan es va publicar el primer. L\u2019 editorial no volia publicar el Qu\u00e9 hacer<\/i>… perqu\u00e8 deia que era poc comercial, per\u00f2 el vam publicar, va anar molt b\u00e9 i aqu\u00ed \u00e9s on comen\u00e7a, crec, el canvi en la meva obra: quan veig que s\u2019est\u00e0 valorant molt una feina, per\u00f2 no pel seu contingut. En aquest llibre tothom veia els dibuixos molt dol\u00e7os, preciosistes, i aix\u00f2 estava molt allunyat del que volia explicar! \u00c9s un llibre en qu\u00e8 hi ha molt de dolor i alg\u00fa ple de contradiccions que est\u00e0 intentant entendre. Quan vaig veure que podia afectar la meva carrera i a mi com a persona, va ser el clic que va fer que es comences a gestar La sed<\/i>. Vaig veure que s\u2019estava fent de mi un retrat que \u00e9s el que s\u2019espera de la dona en aquest context heteropatriarcal en qu\u00e8 vivim. Amb The end<\/i> tamb\u00e9 comencen a sortir els primers titulars masclistes. A les taules rodones soc l\u2019\u00fanica dona, veig com se m\u2019est\u00e0 tractant a mi, com als meus companys, i arriba i et planteges per qu\u00e8. No entens res fins que arribes a la lectura de dones que, al llarg de la hist\u00f2ria, van ser valorades per\u00f2 que no apareixen en els llibres de text, i comences a veure el punt circular on estem posades totes nosaltres. La hist\u00f2ria es fixa sempre des de la perspectiva masculina.<\/div>\n
<\/h5>\n
Per ser jove, guapa i crear una cosa nova, se t\u2019ha valorat de manera fr\u00edvola. Qu\u00e8 va passar, a Val\u00e8ncia?<\/strong><\/div>\n
Vaig fer un cartell per a un festival de curtmetratges: una mena d\u2019Al\u00edcia, amb un rellotge i un conill al cap. Se\u2019n van penjar uns 3.000 per tota la ciutat, per\u00f2 l\u2019endem\u00e0 no en quedava cap. Estava a punt de publicar The end<\/i>, amb campanya de promoci\u00f3 molt intensa, i el que menys volia era estar als mitjans per altres motius. Ho vaig intentar resoldre fent nom\u00e9s una entrevista que va sortir amb un titular masclista: Tots volen el conill blanc de Paula Bonet<\/i>. Em va fer molt de mal, per\u00f2 al final, penso que va ser interessant i vaig aprendre molt.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quin \u00e9s el secret per tenir un estil propi com el teu?<\/strong><\/div>\n
Treballar i no parar. L\u2019estil es va creant a base d\u2019\u00e8xits, per\u00f2 tamb\u00e9 de fracassos. T\u2019has d\u2019arriscar a fer una cosa que potser no funcionar\u00e0, per\u00f2 no parar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quins serien els teus referents?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s important\u00edssim tenir molts referents i, si no s\u00f3n del teu camp art\u00edstic, molt millor perqu\u00e8 si no, acabes fent un treball que \u00e9s el succedani de l\u2019obra d\u2019alg\u00fa que admires, i aix\u00f2 no aporta res.<\/div>\n
<\/h5>\n
Podries citar ara tres creadors que t\u2019inspiren?<\/strong><\/div>\n
Vel\u00e1zquez, Ribera i Goya, un triangle del qual no puc fugir. Hi ha una fot\u00f2grafa que m\u2019agrada molt: Julia Margaret Cameron. I despr\u00e9s, penso en Siri Hustvedt que, diu que a ella se l\u2019ha pres seriosament quan ha sigut gran, i com la joventut i la bellesa de les dones s\u2019ha girat en contra d\u2019elles. \u00c9s bastant trist.<\/div>\n
<\/h5>\n
Per qu\u00e8 hi ha menys color ara a la teva obra?<\/strong><\/div>\n
No ho s\u00e9. Crec que \u00e9s perqu\u00e8 estic buscant una altra cosa: aquesta taca que deforma, com he de treballar amb la l\u00ednia… Suposo que quan trobi el que vull fer, ja tindr\u00e9 l\u2019habilitat per afegir-hi color.<\/div>\n
<\/h5>\n
Amb 36 anys, ja saps que \u00e9s l\u2019\u00e8xit, per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s per tu?<\/strong><\/div>\n
Viure sempre del que t\u2019agrada. Quan va sortir el The end<\/i> en tenia 30 i tants anys, i sort que va ser amb aquesta edat i no amb 20, perqu\u00e8 llavors m\u2019hauria deixat influir massa per interessos editorials, per gent que treballa suposadament amb la cultura per\u00f2 que no se\u2019n preocupa tant com caldria. Probablement hauria acceptat molts dels enc\u00e0rrecs que eren multiplicar sense sentit la meva obra, i imprimir-la en suports en qu\u00e8 no haurien d\u2019estar. Sempre havia pensat que hauria de fer feines paral\u00b7leles al meu projecte art\u00edstic, que \u00e9s el que normalment fa tothom, i va ser complicat gestionar aquell \u00e8xit. Vaig dedicar molt temps a la reflexi\u00f3 i a decidir quin seria el seg\u00fcent pas. Vaig fer el 813<\/i> pensant que no el compraria ning\u00fa. I La sed<\/i> que no interessaria, perqu\u00e8 surt del desencant amb el context i de la lectura d\u2019 aquestes dones, que han estat valorades per\u00f2 que no es fixen en la hist\u00f2ria.<\/div>\n
<\/h5>\n
Sembles una dona molt forta per\u00f2 dius que els que us dediqueu a treballar les emocions, en el fons, sou molt insegurs.<\/strong><\/div>\n
Tinc molt\u00edssimes inseguretats. Les de qualsevol que es mira al mirall i es pregunta si el que est\u00e0 fent amb la seva vida \u00e9s el que hauria de fer. Ara mateix el que t\u00e9 m\u00e9s pes en la meva obra \u00e9s la desigualtat de g\u00e8nere. Veure com el micromasclisme est\u00e0 a l\u2019ordre del dia i com les mateixes dones ho som, de manera inconscient.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ets molt activa en les xarxes socials: et segueixen 500.000 persones. Fa vertigen tenir tants de seguidors?<\/strong><\/div>\n
Al principi tot pujava molt r\u00e0pidament i no ho podia controlar. Per\u00f2 \u00e9s interessant perqu\u00e8 en aquell moment pares, entens l\u2019eina i intentes ser capa\u00e7 de gestionar-la de la millor manera possible. Una \u00e9s intentar que no es filtri res de la meva vida personal, que sigui un lloc per mostrar-hi la meva obra. Al capdavall, les xarxes s\u00f3n un aparador gratu\u00eft, per\u00f2 intento no pensar-hi gaire. En la part positiva he de dir que per les xarxes he pogut fer el pr\u00f2leg de la reedici\u00f3 del llibre d\u2019 una dona que admiro, Chimamanda Ngozi.<\/div>\n
<\/h5>\n
Amb un dibuix a les xarxes, tens 15.000 \u2018likes\u2019. Aix\u00f2 \u00e9s una alegria o una responsabilitat?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s clar que hi ha una responsabilitat, per\u00f2 penso que el que faig amb les xarxes \u00e9s el m\u00e9s honest, la manera de fer-les servir m\u00e9s adequada per com entenc la meva feina.<\/div>\n
<\/h5>\n
Projectes immediats?<\/strong><\/div>\n
Acabar un min\u00fascul taller de gravat i treballar aiguaforts. I un projecte amb Aitor Saraiba i un que uneix m\u00fasica, gravat i pintura, amb Guillermo Martorell!<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paula Bonet \u201cUn estil propi es va creant a base d\u2019\u00e8xits, per\u00f2 tamb\u00e9 de fracassos\u201d Ara mateix el que t\u00e9 m\u00e9s pes en la meva obra \u00e9s la desigualtat de g\u00e8nere i el micromasclisme, que est\u00e0 a l\u2019ordre del dia T\u2019has d\u2019 arriscar a fer…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1613,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1615","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1615"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1616,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1615\/revisions\/1616"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1613"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}