{"id":1718,"date":"2017-10-17T15:15:03","date_gmt":"2017-10-17T15:15:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1718"},"modified":"2017-10-17T15:15:03","modified_gmt":"2017-10-17T15:15:03","slug":"david-bueno-cientific-genetista-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1718","title":{"rendered":"DAVID BUENO CIENT\u00cdFIC, GENETISTA I CONFERENCIANT"},"content":{"rendered":"

DAVID BUENO \u201cEls joves tenen menys connexions a la mem\u00f2ria a causa del m\u00f2bil\u201d<\/h1>\n

Si tot el que aprenem t\u00e9 connotacions emocionals queda molt m\u00e9s fixat al cervell. Cal que les emocions entrin a l\u2019aula <\/span><\/h4>\n

Hem d\u2019aprendre a badar, a avorrir-nos. Quan badem el cervell est\u00e0 m\u00e9s actiu que quan fem coses <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

David Bueno \u00e9s un cient\u00edfic que cada dia se submergeix al cervell hum\u00e0 per desxifrar-lo amb un objectiu: si comprenem com funciona podrem millorar coses tan importants com la manera d\u2019ensenyar a les escoles. Per aquest genetista, investigador i divulgador, la neuroci\u00e8ncia ens obre les portes a una nova forma d\u2019entendre l\u2019aprenentatge: a partir de les emocions. Bueno, col\u00b7laborador habitual a les p\u00e0gines d\u2019opini\u00f3 d\u2019aquest diari, ens visita avui a les 21.30 h a El Punt Avui Televisi\u00f3 a Aut\u00e8ntics.cat.\u201c<\/p>\n

<\/h5>\n
Neixes lliure; ser lliure est\u00e0 incl\u00f2s en el pack hum\u00e0.\u201d Aquesta frase seva contradiu els qui pensen que la gen\u00e8tica ho condiciona tot?<\/strong><\/div>\n
Els contradiu parcialment. La gen\u00e8tica importa bastant per\u00f2 no ho \u00e9s tot, ni de bon tros. I de fet el mateix pack<\/i> de la gen\u00e8tica comporta que siguem lliures.<\/div>\n
<\/h5>\n
Diu que els humans som lliures, i tamb\u00e9 que ens diferenciem dels animals per la creativitat.<\/strong><\/div>\n
La creativitat, de vegades, la concebem com una cosa complicad\u00edssima i no ho \u00e9s. Nom\u00e9s \u00e9s la capacitat de relacionar coses que normalment no se\u2019ns presenten juntes. Per exemple: un nen que juga amb una ampolla d\u2019aigua i fa veure que \u00e9s un avi\u00f3 o una nina… \u00e9s creativitat. Aix\u00f2 no hi ha cap altre animal que ho faci. N\u2019hi ha que fan servir eines, com els ximpanz\u00e9s, que utilitzen pals o pedres. Nosaltres ho fem, per\u00f2 tamb\u00e9 podem unir el pal i la pedra i fer un martell. Aix\u00f2 \u00e9s la creativitat i \u00e9s consubstancial a la nostra esp\u00e8cie. La tenim des que naixem.<\/div>\n
<\/h5>\n
Menjar, copular, estar amb amics i crear s\u00f3n les quatre activitats fonamentals per sobreviure. Les dues primeres les fan tots els animals. Les altres s\u00f3n les que ens diferencien?<\/strong><\/div>\n
Quan fem qualsevol activitat indispensable per sobreviure, el cervell ens ho recompensa amb sensacions de plaer, de benestar. Tots els animals, els mam\u00edfers si m\u00e9s no, tenim plaer f\u00edsic quan mengem i copulem. Els animals que a m\u00e9s tenen vida social, com els primats i els rosegadors, obtenen exactament el mateix plaer quan estan en societat, amb el seu grup. I nosaltres tamb\u00e9 el sentim quan creem, fem alguna cosa nova i quan aprenem. El plaer intel\u00b7lectual \u00e9s crucial tamb\u00e9 per a la superviv\u00e8ncia de la nostra esp\u00e8cie.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quina part de nosaltres ve de la gen\u00e8tica i quina de la part sociocultural de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s un c\u00f2ctel complex amb molta interacci\u00f3 entre les dues coses. Hi ha aspectes de la nostra biologia 100% gen\u00e8tics, com el grup sanguini, per\u00f2 molts altres del comportament tenen tamb\u00e9 una part ambiental, cultural i d\u2019aprenentatge molt important. La part ambiental, d\u2019aprenentatge, aprofita la base gen\u00e8tica, biol\u00f2gica, del cervell per treure tot el potencial que tenim. Per exemple en la impulsivitat hi ha aproximadament un 60% gen\u00e8tic i un 40% de l\u2019aprenentatge. Podem pensar que un 60% \u00e9s molt per\u00f2 el que marca la difer\u00e8ncia moltes vegades \u00e9s aquest 40%. Aquesta barreja gen\u00e8tica i ambiental \u00e9s present fins i tot en q\u00fcestions que semblen \u00fanicament culturals, com l\u2019espiritualitat: hi ha persones m\u00e9s propenses a tenir m\u00e9s neguits espirituals que d\u2019altres.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s el fascina del nostre cervell?<\/strong><\/div>\n
Potser seria la capacitat d\u2019estar amb altres persones i d\u2019estar-hi a gust. Aix\u00f2 \u00e9s molt complicat per al cervell. \u00c9s el que consumeix m\u00e9s energia. Encaixar amb els altres o preveure quines intencions tenen em fascina perqu\u00e8 ho fem tot sense adonar-nos-en.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s veritat que nom\u00e9s fem servir un 10% del potencial del nostre cervell?<\/strong><\/div>\n
Aix\u00f2 \u00e9s un mite que es va generar al segle XIX. Fem servir un 10% del cervell per a all\u00f2 que ens fa falta. Quan parles amb alg\u00fa, fas servir la part del raciocini, del llenguatge, per\u00f2 la part motora no perqu\u00e8 estem quiets i tota la part visual la tenim desconnectada perqu\u00e8 nom\u00e9s mirem l\u2019interlocutor i prou. Fem servir un percentatge petit per a cada activitat, per\u00f2 en el nostre dia a dia el fem servir absolutament tot.<\/div>\n
<\/h5>\n
Al llibre \u2018Cerebroflexia\u2019 tamb\u00e9 afirma que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s molt important.<\/strong><\/div>\n
Molt. M\u2019agrada dir que com que la gen\u00e8tica no la podem tocar i tenim la que ens ha tocat per atzar, la que els nostres pares ens han passat, dediquem-nos a l\u2019educaci\u00f3, que \u00e9s el que s\u00ed que podem alterar o modificar. D\u2019aix\u00f2 en parlo en aquest llibre i en un altre que \u00e9s m\u00e9s recent: Neuroci\u00e8ncia per a educadors<\/i>.<\/div>\n
<\/h5>\n
I com defensa en l\u2019\u00e0mbit educatiu la introducci\u00f3 de la neuroci\u00e8ncia?<\/strong><\/div>\n
La idea \u00e9s molt simple. Qualsevol comportament que tenim, com el fet d\u2019aprendre, sorgeix de l\u2019activitat del nostre cervell. Fins ara, en l\u2019\u00e0mbit educatiu, tant a casa com a l\u2019escola, totes les estrat\u00e8gies venien del m\u00f3n de la pedagogia. I ha de seguir sent aix\u00ed. Per\u00f2 ara tenim un altre element: comencem a saber com funciona el cervell, que s\u2019activa quan estem motivats. El que estem veient \u00e9s que si tot el que aprenem t\u00e9 connotacions emocionals, queda molt m\u00e9s fixat al cervell. Aix\u00f2 ens ajuda a poder desenvolupar pedagogies m\u00e9s \u00fatils.<\/div>\n
<\/h5>\n
I quins m\u00e8todes s\u2019ha de fer servir?<\/strong><\/div>\n
Les emocions, no els sentiments, han d\u2019estar presents a l\u2019aula sempre. Les emocions s\u00f3n patrons de conducta que es desencadenen sols, preconscientment, quan hi ha algun canvi al voltant nostre i ens permeten respondre r\u00e0pid a aquests canvis. D\u2019emocions n\u2019hi ha moltes: por, alegria o sorpresa, s\u00f3n emocions b\u00e0siques, transversals. Com que les emocions s\u00f3n crucials per sobreviure, qualsevol aprenentatge que tingui una emoci\u00f3 associada, el cervell l\u2019interpreta com a crucial, cal que ho recordi molt b\u00e9 per si torna a passar una altra vegada. Per aix\u00f2 cal que les emocions entrin a les aules, per poder aprendre. El problema \u00e9s que \u00e9s una arma de doble tall. Per exemple, aprendre amb por fa que quan ja no tens l\u2019obligaci\u00f3 no ho vols fer m\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s una sensaci\u00f3 desagradable. En canvi, aprendre amb alegria i sorpresa fa persones que quan siguin adultes se sentin apoderades de la seva capacitat per decidir, persones transformadores perqu\u00e8 no els fa por aprendre o provar coses noves.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s partidari de la frase \u201cmenys tecnologia i m\u00e9s emocions a les aules\u201d?<\/strong><\/div>\n
S\u2019ha de combinar les dues coses. Fem servir la tecnologia cada dia, ha vingut i es quedar\u00e0 i ens \u00e9s molt \u00fatil; per tant ha d\u2019estar a les aules. El que no pot \u00e9s suplir les emocions. El que hem de fer \u00e9s combinar b\u00e9 tecnologia i emocions. La mirada del professor transmet confian\u00e7a i \u00e9s insubstitu\u00efble. Cap tauleta la pot substituir.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com est\u00e0 condicionant la tecnologia el nostre cervell?<\/strong><\/div>\n
Ni negativament, ni positiva. El nostre cervell \u00e9s l\u2019\u00f2rgan m\u00e9s pl\u00e0stic que tenim i s\u2019adapta a qualsevol canvi. Ara \u00e9s diferent de com era una generaci\u00f3 enrere. S\u2019adapta f\u00edsicament al nostre entorn, canviant les connexions. No \u00e9s gen\u00e8tic, \u00e9s ambiental, per\u00f2 est\u00e0 canviant. Aix\u00f2 fa, per exemple, que ara, els m\u00e9s joves tinguin menys connexions a la zona del cervell que gestiona la mem\u00f2ria, perqu\u00e8 l\u2019hem externalitzat. No recordem els tel\u00e8fons dels nostres amics perqu\u00e8 els tenim al m\u00f2bil. Per\u00f2 en canvi ha incrementat el nombre de connexions a la zona del cervell que permet gestionar m\u00e9s entrades sensorials simult\u00e0niament, per poder gestionar aquesta major diversitat d\u2019informaci\u00f3 entrant.<\/div>\n
<\/h5>\n
I aix\u00f2 pot perjudicar els nens petits?<\/strong><\/div>\n
No. Una altra cosa \u00e9s la sobreestimulaci\u00f3. Els nens de zero a tres anys haurien de manipular coses, no fer servir aparells electr\u00f2nics. Haurien de tocar pals, pedres, fulles, cucs, aigua… tot el que \u00e9s la part m\u00e9s sensorial. La part tecnol\u00f2gica hauria d\u2019arribar a partir dels quatre o cinc anys i tamb\u00e9 amb mesura. No es tracta que el temps que estiguin a l\u2019escola estiguin envoltats d\u2019aparells tecnol\u00f2gics i a casa continu\u00ef. S\u2019ha d\u2019anar combinant les dues coses. Cap extrem \u00e9s bo. Dels zero als tres anys \u00e9s quan es configura el comportament que tindrem quan serem adults; per tant \u00e9s el moment de ser atents amb ells, d\u2019estimar-los perqu\u00e8 ells aprenguin qu\u00e8 vol dir ser atent amb els altres, estimar, estar integrat en la societat, controlar els teus impulsos, etc. Tot aix\u00f2, s\u2019apr\u00e8n en aquestes edats. Les altres coses ja les aprendrem, que tenim tota una vida per fer-ho.<\/div>\n
<\/h5>\n
Tamb\u00e9 diu que \u00e9s important que el nostre cervell s\u00e0piga desconnectar, descansar. Com ho podem fer?<\/strong><\/div>\n
Hem d\u2019aprendre a badar, hem d\u2019aprendre a avorrir-nos. Aix\u00f2 d\u2019estar una estona sense fer res i deixar que el cervell vagi per on ell vulgui. Quan badem el cervell est\u00e0 m\u00e9s actiu que quan fem coses perqu\u00e8 aprofita per reciclar-se, regenerar-se, acabar d\u2019incorporar tot all\u00f2 que ha apr\u00e8s i per relaxar-se, ell i el nostre cos. Ho trobo fant\u00e0stic.<\/div>\n
<\/h5>\n
<\/div>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

DAVID BUENO \u201cEls joves tenen menys connexions a la mem\u00f2ria a causa del m\u00f2bil\u201d Si tot el que aprenem t\u00e9 connotacions emocionals queda molt m\u00e9s fixat al cervell. Cal que les emocions entrin a l\u2019aula Hem d\u2019aprendre a badar, a avorrir-nos. Quan badem el cervell…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1714,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1718","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1718","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1718"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1718\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1719,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1718\/revisions\/1719"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1714"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1718"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1718"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}