{"id":1737,"date":"2017-10-30T12:06:36","date_gmt":"2017-10-30T12:06:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1737"},"modified":"2017-10-30T12:06:36","modified_gmt":"2017-10-30T12:06:36","slug":"nina-cantant-i-empresaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1737","title":{"rendered":"NINA CANTANT I EMPRES\u00c0RIA"},"content":{"rendered":"

NINA \u201cEl meu valor imprescindible: fer les coses b\u00e9, pel gust de fer-les b\u00e9\u201d<\/h1>\n

S\u00f3c una persona extremadament solit\u00e0ria. El que m\u00e9s m\u2019agrada \u00e9s el silenci. El millor remei per a la veu \u00e9s el descans <\/span><\/h4>\n

Amb aquest espectacle, \u201cCasi normales\u201d, jo no havia sentit mai plorar tantes persones en una platea <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

Quan tens una carrera de m\u00e9s de 30 anys i surts cada vespre a escena amb l\u2019entusiasme del primer dia, \u00e9s que t\u2019agrada molt el que fas. Quan actua, la cantant Nina vol compartir amb el p\u00fablic l\u2019emoci\u00f3 d\u2019un moment que es converteix en \u00fanic. Per\u00f2 la Nina sap que per aconseguir-ho cal haver treballat molt abans. El domini de l\u2019ofici i la t\u00e8cnica, les hores de feina i la il\u00b7lusi\u00f3 s\u00f3n els ingredients necessaris perqu\u00e8, de sobte, sorgeixi la m\u00e0gia a l\u2019escenari.<\/p>\n

<\/h5>\n
Dius: \u201cQuan entro al teatre tinc la mateixa sensaci\u00f3 que quan entro a casa els meus pares: soc a casa.\u201d Ets una dona privilegiada?<\/strong><\/div>\n
Molt. Soc molt feli\u00e7 quan estic dalt l\u2019escenari. Soc b\u00e8stia d\u2019escenari, de directe. I ara que estic fent funci\u00f3 nom\u00e9s de dijous a diumenge, em sento rar\u00edssima perqu\u00e8 estic acostumada a fer 8 funcions a la setmana.<\/div>\n
<\/h5>\n
L\u2019escenari \u00e9s com una droga per a l\u2019artista?<\/strong><\/div>\n
Totalment. L\u2019escenari \u00e9s terap\u00e8utic per damunt de tot. Tu pots estar malalt i quan surts a l\u2019escenari et passen tots els mals. Hi ha una explicaci\u00f3 des del punt de vista fisiol\u00f2gic i \u00e9s que el teu cervell est\u00e0 centrant l\u2019atenci\u00f3 en un altre lloc. No \u00e9s que desaparegui per\u00f2 l\u2019oblidem moment\u00e0niament i quan tornem, el problema el veiem de diferent manera.<\/div>\n
<\/h5>\n
Des de petita tenies clar que volies cantar o t\u2019hi vas trobar?<\/strong><\/div>\n
Quan era petita i em preguntaven \u201ctu, maca, qu\u00e8 vols ser de gran?\u201d jo deia: \u201cJo soc cantant.\u201d Ho tenia clar. El que mai em vaig imaginar \u00e9s que m\u2019hi hagu\u00e9s pogut dedicar i que hagu\u00e9s fet tot el que fet, i que dec als meus pares. Era una \u00e8poca en qu\u00e8 les coses eren molt diferents, no hi havia la formaci\u00f3 que hi ha ara, ni la immensa porta oberta al m\u00f3n que \u00e9s internet. Vaig comen\u00e7ar de molt jove i, per tant, el suport dels meus pares va ser clau.<\/div>\n
<\/h5>\n
Serien ells el teu referent a l\u2019hora d\u2019aplicar els teus valors professionals?<\/strong><\/div>\n
Absolutament. Els avis i els pares. I com m\u00e9s gran em faig, m\u00e9s encara. Aix\u00f2 ho explico en el primer llibre que vaig escriure, En veu pr\u00f2pia, que \u00e9s un cant a l\u2019ofici i un homenatge als meus avis i als valors que em van deixar en her\u00e8ncia. Em sento molt orgullosa que aix\u00f2 s\u2019hagi reflectit al llibre perqu\u00e8 sense aquests valors i aquesta manera de fer a mi m\u2019hauria costat molt fer l\u2019ofici que faig, que \u00e9s dur, inestable i no tot \u00e9s un cam\u00ed de roses.<\/div>\n
<\/h5>\n
Posem nom a aquests valors…<\/strong><\/div>\n
N\u2019hi ha un que trobo imprescindible: fer les coses b\u00e9, pel gust de fer-les b\u00e9. Com feien els nostres avis i pares. Potser en el seu cas era per necessitat perqu\u00e8 eren pagesos, pescadors i si no feies les coses b\u00e9, ni collies res de la terra, ni pescaves. Avui en dia aix\u00f2 ha esdevingut una cosa quasi b\u00e9 extraordin\u00e0ria, quan hauria de ser una cosa normal.<\/div>\n
<\/h5>\n
Tens una carrera art\u00edstica de 35 anys. Quins sacrificis has hagut de fer per ella?<\/strong><\/div>\n
No tinc sensaci\u00f3 d\u2019haver sacrificat res. Suposo que \u00e9s perqu\u00e8 soc al lloc on vull ser i treballo amb les persones que vull treballar. Potser de vegades no estar m\u00e9s temps amb la meva mare, per\u00f2 darrerament me l\u2019enduc de gira. Em sap greu les coses que no hem fet juntes i no farem. Ja t\u00e9 80 anys i crec que ella tamb\u00e9 ho sent aix\u00ed i aix\u00ed ho fem. A m\u00e9s t\u00e9 una capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 total. Penso que de les persones grans hem d\u2019aprendre com s\u00f3n de fortes i la capacitat d\u2019adaptar-se que tenen. Les generacions m\u00e9s joves no tenim aquesta fortalesa.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ara que parles de gires, estant-hi has viscut la soledat de l\u2019\u00e8xit?<\/strong><\/div>\n
Trenco tots els t\u00f2pics: no m\u2019ha passat. Soc una persona extremadament solit\u00e0ria. El que m\u00e9s m\u2019agrada en aquest m\u00f3n \u00e9s el silenci. El millor remei per a la veu \u00e9s el descans, el silenci. M\u2019agrada tant que no tinc ni tele! He tingut moments de molt \u00e8xit, de milions i milions de persones quan estava a TVE, per\u00f2 mai he tingut la sensaci\u00f3 que quan soc al carrer visc una bogeria i quan soc dins em sento com un gosset perdut. He tingut els meus pares, els avis, amb els peus molt ben posats a terra i aix\u00f2 m\u2019ha servit molt.<\/div>\n
<\/h5>\n
T\u2019agrada el silenci, per\u00f2 et costa parar?<\/strong><\/div>\n
Puc estar en acci\u00f3… i en silenci! Estic tot el dia fent coses: estudio, dono classes, dirigeixo un centre, surto a l\u2019escenari. No m\u2019aturo per\u00f2 no \u00e9s incompatible amb el silenci. Tamb\u00e9 m\u2019agrada badar, aturar-me, anar a caminar, m\u2019agrada molt nedar, que \u00e9s com una mena de meditaci\u00f3 activa… Penso que \u00e9s trobar un equilibri.<\/div>\n
<\/h5>\n
Tens 51 anys. Arribada aquesta edat, un mira m\u00e9s endavant o endarrere?<\/strong><\/div>\n
Fa estona que miro endavant. Ja tot fa baixada. Finalment l\u2019edat \u00e9s un n\u00famero i t\u00e9 m\u00e9s a veure amb com et sents interiorment. Per\u00f2 s\u00ed \u00e9s cert que dins aquestes ganes de positivar el fet, s\u00ed que fa cinc o sis anys veig un pendent. \u00c9s mig segle i no crec que en visqui mig m\u00e9s. Tant de bo fos com els meus avis que van viure 95 i 98 anys, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una loteria, no ho sabem, i s\u00ed, comences a mirar endavant. Al darrere, al retrovisor, poc.<\/div>\n
<\/h5>\n
Mirem endavant doncs! Ara mateix et podem veure al Teatre Barts de Barcelona amb el musical \u2018Casi normales\u2019, una hist\u00f2ria per reflexionar…<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, la gent surt molt tocada. Jo no havia sentit mai plorar tantes persones en una platea. Es riu molt, perqu\u00e8 t\u00e9 molta ironia, per\u00f2 tamb\u00e9 es plora molt. Casi normales, una obra que va guanyar un Pulitzer i tres Tony, t\u00e9 un gui\u00f3 fant\u00e0stic. Parteix d\u2019una dona, que interpreto, que t\u00e9 trastorn bipolar i explica com aix\u00f2 afecta els membres de la fam\u00edlia, posa de manifest de quina manera es tracta el malalt, com es veu una malaltia, l\u2019\u00fas i ab\u00fas que la societat fem dels f\u00e0rmacs. L\u2019obra es pot resumir en una frase que diu la nena: \u201cSer normal no me interesa, ser normal no es tan normal, pero ser casi normales no est\u00e1 nada mal\u201d, i aix\u00f2 li diu a la mare quan, amb 17 anys, per primera vegada li agafa la m\u00e0 perqu\u00e8 mare i filla pr\u00e0cticament mai s\u2019havien tocat. Remou moltes coses.<\/div>\n
<\/h5>\n
Creus que l\u2019obra ens hauria de fer reflexionar sobre ser m\u00e9s humans i acceptar els trastorns mentals?<\/strong><\/div>\n
Les malalties mentals continuen estant estigmatitzades. Haur\u00edem de veure-ho com qualsevol altra malaltia, que necessita un tractament, un entorn favorable i sobretot veure la persona i no tant la malaltia. Veure el cor de la persona.<\/div>\n
<\/h5>\n
Et veus fent 2.500 representacions d\u2019aquesta obra, com va passar amb \u2018Mamma mia\u2019?<\/strong><\/div>\n
M\u2019encantaria. Molta gent em diu: 9 anys fent la mateixa obra, quin avorriment! I no! He apr\u00e8s tant… ha estat un m\u00e0ster brutal tenir l\u2019oportunitat de fer tantes funcions.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u2018Mamma mia\u2019 seria l\u2019obra de la teva vida?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed. El que he viscut gr\u00e0cies a Mamma mia \u00e9s un regal que m\u2019endur\u00e9 a la tomba i no m\u2019ho treu ning\u00fa.<\/div>\n
<\/h5>\n
Parles de la tomba… tens present la mort?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, per\u00f2 no em fa por. La tinc molt present des d\u2019un any abans de morir el meu pare i que jo veia que ell se n\u2019anava. Suposo que \u00e9s un mecanisme de defensa, per\u00f2 m\u2019estimo m\u00e9s tenir-la present i saber que un dia arriba. No ens eduquen gaire en aquest sentit i penso que \u00e9s important.<\/div>\n
<\/h5>\n
Segueixes ensenyant, per\u00f2 a la teva empresa: Nina Estudio…<\/strong><\/div>\n
El centre neix de la consci\u00e8ncia que la forma f\u00edsica del cos \u00e9s molt important per a la veu. \u00c9s probablement l\u2019espai on m\u2019hauria agradat entrenar el meu cos i la meva veu. \u00c9s un centre d\u2019educaci\u00f3, entrenament i rehabilitaci\u00f3 del cos i de la veu. Al 2002 descobreixo el Pilates i em canvia la vida dintre i fora de l\u2019escenari. Comen\u00e7o a fer coses amb la veu, a aguantar moltes funcions i molta tralla, amb m\u00e9s edat per\u00f2 amb menys dificultat i menys resist\u00e8ncies. Treballo en el projecte pedag\u00f2gic durant 10 anys fins que em dic que he d\u2019obrir un centre i donar-ho a con\u00e8ixer i \u00e9s quan comen\u00e7o a fer d\u2019empres\u00e0ria.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com hem de cuidar-nos la veu?<\/strong><\/div>\n
L\u2019aliment \u00e9s important\u00edssim. Si et dediques moltes hores a la veu, \u00e9s molt important el que menges perqu\u00e8 la teva mucosa se\u2019n ressentir\u00e0. Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s afecta la veu? El teu estat f\u00edsic. Si el teu cos, la teva musculatura est\u00e0 forta, flexible, la teva veu estar\u00e0 millor perqu\u00e8 tot l\u2019aparell bucal funciona a trav\u00e9s de musculatura. O sigui, que el sistema digestiu i l\u2019activitat f\u00edsica s\u00f3n claus per a la veu.<\/div>\n
<\/h5>\n
Es pot ensenyar a ser artista?<\/strong><\/div>\n
Crec que les persones neixen amb un talent, una habilitat espec\u00edfica. Per\u00f2 despr\u00e9s s\u2019ha de cultivar i aix\u00f2 \u00e9s el que fem al Nina Estudio: donar les eines t\u00e8cniques perqu\u00e8 aquest talent vagi a m\u00e9s i no es quedi adormit o en res.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

NINA \u201cEl meu valor imprescindible: fer les coses b\u00e9, pel gust de fer-les b\u00e9\u201d S\u00f3c una persona extremadament solit\u00e0ria. El que m\u00e9s m\u2019agrada \u00e9s el silenci. El millor remei per a la veu \u00e9s el descans Amb aquest espectacle, \u201cCasi normales\u201d, jo no havia sentit…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1733,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1737","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1737","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1737"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1738,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1737\/revisions\/1738"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}