{"id":1831,"date":"2017-12-28T09:08:01","date_gmt":"2017-12-28T09:08:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1831"},"modified":"2017-12-28T09:08:01","modified_gmt":"2017-12-28T09:08:01","slug":"marta-grano-professsora-desade-escriptora-i-conferenciant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1831","title":{"rendered":"MARTA GRA\u00d1\u00d3 – PROFESSSORA D’ESADE, ESCRIPTORA I CONFERENCIANT"},"content":{"rendered":"

MARTA GRA\u00d1\u00d3 \u201cTenir iniciativa emprenedora \u00e9s saber convertir idees en acci\u00f3\u201d<\/h1>\n

\u00abCima\u00bb \u00e9s acr\u00f2nim de creativitat, iniciativa, materialitzar idees i adaptar-les <\/span><\/h4>\n

Les empreses innovadores, que s\u00f3n capaces d\u2019anar canviant el seu model de negoci, poden viure molts anys <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n
\n

Tots tenim idees. Idees per fer canvis. Idees per millorar la nostra vida professional. Idees per crear un negoci nou. Del que es tracta \u00e9s de dur-les a la pr\u00e0ctica. Marta Gra\u00f1\u00f3, economista, professora d\u2019Esade i conferenciant, fa anys que es dedica a promoure i estimular l\u2019esperit emprenedor dels seus alumnes i dels qui assisteixen a les seves xerrades o llegeixen els seus llibres. Com defensa Gra\u00f1\u00f3, per tenir m\u00e9s possibilitats d\u2019\u00e8xit en les iniciatives que emprenguis, cal que apostis per la millor eina que tens a l\u2019abast: tu mateix.<\/p>\n

<\/h5>\n
Dius: \u201cEn un m\u00f3n en constant canvi, la capacitat d\u2019innovaci\u00f3 ha passat a ser una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia.\u201d Per qu\u00e8?<\/strong><\/div>\n
Vivim en un m\u00f3n que canvia sense parar i a una velocitat incre\u00efble. Els experts el van batejar com un entorn VUCA, les sigles en angl\u00e8s de vol\u00e0til, incert, complex i ambigu. No serveix fer sempre el mateix, repetir respostes. Les persones ens trobem havent de resoldre problemes que no ens havien passat mai abans i cal aportar creativitat. I no nom\u00e9s les persones, tamb\u00e9 les organitzacions.<\/div>\n
<\/h5>\n
En quin sentit ho dius?<\/strong><\/div>\n
La majoria d\u2019innovacions que s\u2019estan produint no venen tant d\u2019una nova tecnologia o producte com d\u2019una mirada diferent de les persones. Posem un exemple: el caramel de tota la vida, apareix Chupa Chups i li posa un pal. Aix\u00f2 \u00e9s innovaci\u00f3. La tecnologia, posar-li un bastonet, estava a l\u2019abast de qualsevol competidor, per\u00f2 no ho van fer. Els primers tel\u00e8fons intel\u00b7ligents (smartphones<\/i>) a apar\u00e8ixer van ser les BlackBerry i semblava que havia d\u2019anar per all\u00e0, meitat teclat, meitat pantalla. Fins que va arribar Steve Jobs i va dir que volia que tot el m\u00f2bil fos pantalla. La tecnologia la tenien tots per\u00f2 la innovaci\u00f3 va estar en la mirada d\u2019una persona. Jo en les organitzacions treballo per fer aflorar les idees de les persones perqu\u00e8 elles s\u00f3n les que millor coneixen com treballes, el teu producte i el teu client. D\u2019accions tan senzilles com organitzar una marat\u00f3 d\u2019innovaci\u00f3 en un gran grup i presentar propostes de com es poden canviar les coses, surten unes idees espectaculars.<\/div>\n
<\/h5>\n
Innovar \u00e9s la capacitat d\u2019emprendre de les persones dins d\u2019una empresa?<\/strong><\/div>\n
La capacitat de tenir iniciativa emprenedora \u00e9s una compet\u00e8ncia que ha entrat nova en educaci\u00f3, com la matem\u00e0tica o la ling\u00fc\u00edstica. Quan es va introduir, el 2006, el Parlament Europeu li va donar una definici\u00f3 molt senzilla, per\u00f2 molt clara: tenir iniciativa emprenedora \u00e9s saber convertir idees en acci\u00f3, en realitat. En aquest entorn en qu\u00e8 vivim, tan canviant, les persones ja no nom\u00e9s seguiran directrius sin\u00f3 que han de ser capaces de portar a la realitat coses que pensen i idees que tenen.<\/div>\n
<\/h5>\n
En els teus articles cites molt Peter Drucker. Qu\u00e8 \u00e9s el que creus que haur\u00edem de recordar i aprendre d\u2019ell?<\/strong><\/div>\n
Va ser el gran pensador del management<\/i> del segle XX i un dels pocs investigadors que van anar a buscar una teoria de la innovaci\u00f3. Va agafar un grup d\u2019empreses, petites, mitjanes i grans, per analitzar una s\u00e8rie d\u2019indicadors i veure si innovaven o no. La conclusi\u00f3 va ser que les empreses innovadores eren les que tenien gent amb iniciativa emprenedora, que tenien idees i s\u2019atrevien a plantejar-les i portar-les a la realitat. Va dir que no era capa\u00e7 d\u2019escriure una teoria de la innovaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que veia que la pr\u00e0ctica va a trav\u00e9s de la iniciativa de les persones. No s\u2019ha de tenir por a la iniciativa… En una reuni\u00f3 d\u2019una empresa, vaig sentir que es queixaven que ning\u00fa tingu\u00e9s iniciativa, i alg\u00fa va dir: s\u00ed, b\u00e9, per\u00f2 \u00e9s que ning\u00fa ens ha dit que en podem tenir. I \u00e9s veritat. Sembla que tothom ha de seguir les pautes marcades i en un entorn com el que tenim ara necessitem la iniciativa de les persones. Al final a les empreses sempre hi ha alguna cosa que es fa, que tots sabem que no serveix per a res i en canvi la continuem fent. Per qu\u00e8 ning\u00fa posa el cascavell al gat i s\u2019atreveix a dir-ho?<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 podem trobar en el teu llibre \u2018Vamos\u2019?<\/strong><\/div>\n
Com entrenar la iniciativa emprenedora, que s\u2019ha de veure com una actitud, com una manera de superar problemes o respondre preguntes. Quan vaig comen\u00e7ar el meu treball de doctorat, em vaig preguntar qu\u00e8 hem d\u2019ensenyar als alumnes si volem que tinguin aquesta habilitat i qu\u00e8 tenen les persones emprenedores. Vaig buscar dins els treballs cient\u00edfics i les quatre habilitats que es repeteixen s\u00f3n les que he convertit en la meva metodologia Cima<\/i>, com a acr\u00f2nim de creativitat, iniciativa, materialitzar idees i adaptar-les, perqu\u00e8 a la primera no acostumen a funcionar b\u00e9 i hem de ser capa\u00e7os de redissenyar i canviar-ho perqu\u00e8 acabi funcionant.<\/div>\n
<\/h5>\n
I aix\u00f2 ho trobem a les empreses?<\/strong><\/div>\n
Hem de passar per un proc\u00e9s de conscienciaci\u00f3: no sabem com ser\u00e0 la nostra empresa en un futur perqu\u00e8, per gran que sigui i per b\u00e9 que li vagin les coses, res garanteix una continu\u00eftat. Hem vist molts casos de grans empreses del segle passat amb una rendibilitat molt elevada, gran quota de mercat, que tenien les noves tecnologies…, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil innovar quan el teu producte tradicional funciona i decidir quan introduir les innovacions.<\/div>\n
<\/h5>\n
Si innoves, creus que les empreses duraran 60 anys com abans o quinze com dius que passa ara?<\/strong><\/div>\n
Crec en la primera opci\u00f3. Fixa\u2019t: Kodak: no es va atrevir amb el canvi de model i pr\u00e0cticament desapareix. En canvi, una empresa que podria semblar abocada a tancar, com Telef\u00f3nica, ha entrat en el m\u00f3n digital, est\u00e0 innovant i crec que aix\u00f2 pot fer que l\u2019empresa superi els 100 anys. Les empreses innovadores, que s\u00f3n capaces d\u2019anar canviant el seu model de negoci, poden viure molts anys, per\u00f2 \u00e9s molt complex gestionar com vas vivint dels teus productes rendibles i al mateix temps vas introduint les innovacions.<\/div>\n
<\/h5>\n
En quins sectors creus que hi haur\u00e0 m\u00e9s innovaci\u00f3 en els propers deu anys?<\/strong><\/div>\n
Tota la biotecnologia est\u00e0 avan\u00e7ant d\u2019una manera incre\u00efble. Relacionat amb aquest tema, moltes companyies estan investigant millorar la vida de les persones grans perqu\u00e8 sabem que caminem cap a una mitjana d\u2019edat de 100 anys. Cada any que passa guanyem tres mesos d\u2019esperan\u00e7a de vida; per tant, millorar la qualitat de vida de les persones i l\u2019antienvelliment s\u00f3n temes de futur. Per\u00f2 qualsevol sector, si \u00e9s capa\u00e7 de trobar algun model disruptiu, que aporti valor a les persones i el transformi, pot tenir futur. Als anys vuitanta, el sector t\u00e8xtil estava molt malament i va venir Amancio Ortega amb el model Inditex, i s\u2019ha convertit en un dels grans models d\u2019innovaci\u00f3 al m\u00f3n.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s cert que els emprenedors s\u00f3n m\u00e9s feli\u00e7os?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, \u00e9s una constataci\u00f3. Crec que t\u00e9 a veure amb el tema de la iniciativa, perqu\u00e8 si una cosa no va com ells volen, busquen la manera de crear les circumst\u00e0ncies per modificar-la.<\/div>\n
<\/h5>\n
Dius que hem de tenir en compte les diferents intel\u00b7lig\u00e8ncies de les persones que treballen en una empresa o organitzaci\u00f3.<\/strong><\/div>\n
Recents investigacions han demostrat que l\u2019\u00e8xit professional de les persones moltes vegades est\u00e0 relacionat amb altres tipus d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia. Howard Gardner diu que s\u00f3n unes vuit: matem\u00e0tica, ling\u00fc\u00edstica, corporal, espacial, intrapersonal…; tamb\u00e9 est\u00e0 treballant amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia pedag\u00f2gica. No tothom les t\u00e9 totes i diu que s\u2019ha de potenciar la que ens va b\u00e9 i brillar all\u00e0. Un altre concepte que ha sorgit amb molta for\u00e7a fa deu o quinze anys a trav\u00e9s del psic\u00f2leg Goleman \u00e9s el d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional. Diu que les persones d\u2019\u00e8xit no han de tenir for\u00e7osament un coeficient molt alt, sin\u00f3 saber gestionar molt b\u00e9 la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i captar les emocions dels altres.<\/div>\n
<\/h5>\n
Afirmes que els emprenedors tenen dos enemics: pensar massa i mirar massa el que diuen els altres. Aix\u00f2 no hauria d\u2019importar, oi?<\/strong><\/div>\n
No haur\u00edem de deixar de fer coses pel qu\u00e8 diran o perqu\u00e8 semblar\u00e0 que soc diferent dels altres. Ens deixem influir massa. Haur\u00edem d\u2019arribar a un estadi en qu\u00e8, al final, qui valori el que fem siguem nosaltres mateixos. I pensar massa \u00e9s un defecte t\u00edpicament femen\u00ed. Fa molta por atrevir-se a engegar un projecte, a fer una cosa nova o, en la teva vida personal quan tens un problema sortir-ne. \u00c9s m\u00e9s c\u00f2mode amagar el cap i dir que no passa res. Ser feli\u00e7 \u00e9s una aspiraci\u00f3 l\u00edcita i si hi alguna cosa que no funciona a la vida has de veure qu\u00e8 has de fer per sortir d\u2019all\u00e0 i comen\u00e7ar a caminar. La vida \u00e9s una constant de prendre decisions, de fracassos per poder tenir algun \u00e8xit. Cal aprendre a conviure amb l\u2019error, \u00e9s el preu que de vegades t\u00e9 el fet de passar a l\u2019acci\u00f3. Tant de bo pogu\u00e9ssim fer les coses b\u00e9 a la primera, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil.<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MARTA GRA\u00d1\u00d3 \u201cTenir iniciativa emprenedora \u00e9s saber convertir idees en acci\u00f3\u201d \u00abCima\u00bb \u00e9s acr\u00f2nim de creativitat, iniciativa, materialitzar idees i adaptar-les Les empreses innovadores, que s\u00f3n capaces d\u2019anar canviant el seu model de negoci, poden viure molts anys Tots tenim idees. Idees per fer canvis….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1827,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1831","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1831"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1832,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1831\/revisions\/1832"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1827"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}