{"id":1892,"date":"2018-02-05T11:07:24","date_gmt":"2018-02-05T11:07:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1892"},"modified":"2018-02-05T11:07:24","modified_gmt":"2018-02-05T11:07:24","slug":"marti-manyalich-professor-medicina-ub-i-president-de-la-fundacio-dti-donation-transplantation-institute","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1892","title":{"rendered":"Mart\u00ed Manyalich – Professor medicina UB i President de la Fundaci\u00f3 DTI – Donation & Transplantation Institute"},"content":{"rendered":"

\u201cEl 90% de les fam\u00edlies accepten la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans en el moment de la mort\u201d<\/h1>\n

Hem de tenir confian\u00e7a que despr\u00e9s de morir el nostre cor seguir\u00e0 bategant en una altra persona o que el nostre rony\u00f3 traur\u00e0 alg\u00fa de la di\u00e0lisi <\/span><\/h4>\n

A Catalunya tenim el r\u00e8cord europeu i som un model. Som el pa\u00eds d\u2019Europa que fa m\u00e9s trasplantaments per mili\u00f3 d\u2019habitants i any <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

Si parlem de la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans per a trasplantaments, el doctor Mart\u00ed Manyalich \u00e9s un dels grans referents mundials en aquesta q\u00fcesti\u00f3. Manyalich \u00e9s director i assessor de nombroses iniciatives, projectes i programes per promoure la donaci\u00f3 arreu del m\u00f3n. Treballa a la UB i explica i difon el model que ha fet que el nostre pa\u00eds sigui l\u00edder mundial en donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans. Cada donaci\u00f3 \u00e9s una vida que es pot salvar, \u00e9s un malalt que es pot curar o que pot millorar la seva qualitat de vida, i aquests objectius s\u00f3n per al doctor i per a tota la comunitat m\u00e8dica les millors fites. Avui, a les 21.30 hores, a El Punt Avui TV.<\/p>\n

<\/h5>\n
<\/div>\n
\u201cCaldria multiplicar per deu el nombre de donants al m\u00f3n; aix\u00ed podr\u00edem fer un mili\u00f3 de trasplantaments l\u2019any.\u201d Realment \u00e9s aix\u00ed?<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, perqu\u00e8 cada any nom\u00e9s se n\u2019estan fent una desena part: 100.000 trasplantaments d\u2019\u00f2rgans. L\u2019OMS diu que cada pa\u00eds hauria d\u2019arribar a tenir autosufici\u00e8ncia. \u00c9s a dir, produir els seus donants perqu\u00e8 amb aquests \u00f2rgans es poguessin fer trasplantaments per a totes les necessitats. Nom\u00e9s se n\u2019estan fent un 10% i n\u2019haur\u00edem de fer deu vegades m\u00e9s per tenir totes les necessitats cobertes a tot el m\u00f3n.<\/div>\n
<\/h5>\n
A Europa, avui dia, 90.000 persones estan esperant un trasplantament, per\u00f2 nom\u00e9s n\u2019hi ha 10.000 que facin aquesta donaci\u00f3. Com podem canviar aix\u00f2?<\/strong><\/div>\n
Europa s\u00f3n molts pa\u00efsos i molts sistemes, i n\u2019hi ha que estan m\u00e9s avan\u00e7ats i que arriben a aquesta autosufici\u00e8ncia, per\u00f2 d\u2019altres estan quedant bastant enrere. Per aix\u00f2 hi ha aquesta falta d\u2019\u00f2rgans. Formar millors professionals podria ajudar a revertir-ho, aix\u00ed com fer entendre a moltes entitats socials qu\u00e8 vol dir la donaci\u00f3, com podem fer-la i com podem acceptar-la. Ben segur que aix\u00f2 hi ajudaria molt.<\/div>\n
<\/h5>\n
L\u2019Estat espanyol i Catalunya s\u00f3n l\u00edders en donacions?<\/strong><\/div>\n
L\u2019any 2017 es van fer a Catalunya 1.106 trasplantaments, amb un creixement del 8,8% respecte al 2016. Aix\u00f2 situa la taxa d\u2019aquestes intervencions en 146,5 trasplantaments per cada mili\u00f3 d\u2019habitants, una de les m\u00e9s elevades del m\u00f3n. Fa 25 anys que som pioners mundials. Entre un 80% i un 90% de la gent en el moment de morir accepta la donaci\u00f3. Hi ha cultura i formaci\u00f3, i els mitjans heu ajudat molt a fer-ho entendre. La donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans \u00e9s una decisi\u00f3 personal; n\u2019hem d\u2019estar conven\u00e7uts. Hem de tenir confian\u00e7a que despr\u00e9s de morir el nostre cor continuar\u00e0 bategant en una altra persona o que el nostre rony\u00f3 traur\u00e0 alg\u00fa de la di\u00e0lisi, i fins i tot que la resta de la fam\u00edlia estar\u00e0 contenta. La humanitat \u00e9s molt generosa, i la gent, quan ho ha ent\u00e8s b\u00e9, dona. A Catalunya tenim el r\u00e8cord europeu i som un model. Som el pa\u00eds d\u2019Europa que fa m\u00e9s trasplantaments per mili\u00f3 d\u2019habitants i any. Tenim m\u00e9s gent trasplantada que no pas fent di\u00e0lisi, per exemple, i aix\u00f2 no passa en altres llocs, ni d\u2019Europa ni del m\u00f3n.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s molt important la tasca que feu a l\u2019hospital…<\/strong><\/div>\n
\u00c9s clau. El model est\u00e0 basat en una estructura professionalitzada de metges \u2013sobretot relacionats amb la medicina cr\u00edtica, d\u2019anest\u00e8sia, urg\u00e8ncies o cures intensives\u2013\u00a0que despr\u00e9s de la mort d\u2019un malalt somien poder ressuscitar els seus \u00f2rgans perqu\u00e8 al cap d\u2019unes hores puguin tornar a funcionar en un altre cos.<\/div>\n
<\/h5>\n
D\u2019on ve la seva passi\u00f3 per aquesta feina?<\/strong><\/div>\n
El 1984 estava a urg\u00e8ncies del Cl\u00ednic i un grup de companys voluntaris vam crear el Sistema d\u2019Emerg\u00e8ncies M\u00e8diques, amb morts que arribaven del carrer. Fer entendre a la fam\u00edlia del difunt tot el proc\u00e9s que hi ha al darrere, sabent que hi ha uns equips que esperen aquell \u00f2rgan per a un malalt cr\u00f2nic que estar\u00e0 anys aix\u00ed o que es morir\u00e0… Ressuscitar la vida despr\u00e9s de la vida… \u00c9s un tema apassionant. I tota la tecnologia, la recerca i la formaci\u00f3 que hi ha al darrere, tamb\u00e9.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s f\u00e0cil conv\u00e8ncer la fam\u00edlia?<\/strong><\/div>\n
M\u00e9s que conv\u00e8ncer, els hem ajudat a prendre una bona decisi\u00f3. Es tracta d\u2019acompanyar-los perqu\u00e8 entenguin que l\u2019\u00e9sser estimat \u00e9s mort. Hi ha un tema important, i \u00e9s que la majoria tenen mort encef\u00e0lica i continuen respirant de manera artificial. Fer comprendre que aix\u00f2 \u00e9s igual que la mort costa un temps, per\u00f2 despr\u00e9s la mateixa fam\u00edlia pregunta qu\u00e8 ha de fer. I \u00e9s el moment de respondre que amb la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans podrien salvar la vida a altres malalts de l\u2019hospital o del m\u00f3n. Mai \u00e9s un no a la donaci\u00f3 en si.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qui pot ser donant?<\/strong><\/div>\n
Els que moren a la unitat de cures intensives o a urg\u00e8ncies s\u00f3n els millors candidats. Per\u00f2 no tots. Nom\u00e9s un 0,5% acaben sent donants. Els altres tenen circumst\u00e0ncies que fan que no sigui viable com ara risc de transmissi\u00f3 o \u00f2rgans afectats per malaltia.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quins s\u00f3n els trasplantaments m\u00e9s habituals i quins s\u00f3n els m\u00e9s necessaris?<\/strong><\/div>\n
Gaireb\u00e9 la meitat dels \u00f2rgans que necessitem s\u00f3n ronyons. Despr\u00e9s hi hauria el fetge, perqu\u00e8 hi ha moltes malalties hep\u00e0tiques. I els seg\u00fcents serien cor i pulmons.<\/div>\n
<\/h5>\n
Un sol donant pot arribar a salvar vuit vides. \u00c9s cert?<\/strong><\/div>\n
Sobretot quan parlem de gent molt jove que no t\u00e9 cap patologia pr\u00e8via. Gent amb tots els \u00f2rgans b\u00e9 i que potser mor per un problema cerebral. Per\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s aix\u00f2: tamb\u00e9 una part dels teixits com ara les c\u00f2rnies, entre d\u2019altres, que necessitem per a procediments quir\u00fargics. El que fa una donaci\u00f3 \u00e9s molt gener\u00f3s. Potser 20, 30 o 50 persones poden acabar utilitzant una part d\u2019aquest cos.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quin \u00e9s el perfil del donant?<\/strong><\/div>\n
El 70% avui dia \u00e9s gent de 60 anys de mitjana i morta per accidents vasculars cerebrals. Per sort no tenim gaire gent jove. Dels 58 milions de persones que moren cada any al m\u00f3n, 12 milions s\u00f3n per hemorr\u00e0gia cerebral i nom\u00e9s 1,4 per accident de tr\u00e0nsit.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quin \u00e9s el dubte principal a l\u2019hora de fer-se donant?<\/strong><\/div>\n
Hi ha por i desconeixement. Por de la mort i desconeixement sobre qu\u00e8 es fa i com es fa. Si hi ha professionals m\u00e8dics a l\u2019hospital que informin b\u00e9 sobre el tema, la por desapareix. \u00c9s el que passa aqu\u00ed: el 90% de les fam\u00edlies accepten la donaci\u00f3 en el moment de la mort. I aqu\u00ed \u00e9s on hem ajudat molt, a trav\u00e9s dels programes educatius de la Universitat de Barcelona, a formar i a entrenar gent de tot el m\u00f3n.<\/div>\n
<\/h5>\n
A l\u2019Iran, per exemple…<\/strong><\/div>\n
Transferir un model a un altre pa\u00eds \u00e9s excitant! Has d\u2019entendre i comprendre la seva cultura, com s\u00f3n… Has d\u2019estar acceptat per ells i adaptar-hi el model. Els iranians van venir a Catalunya el 2000 i van comen\u00e7ar a muntar un sistema igual que el nostre, per\u00f2 les fam\u00edlies s\u2019hi negaven en una proporci\u00f3 molt alta. Ara, en canvi, el 90% accepten la donaci\u00f3 en el moment de la mort. En projectes europeus, \u00faltimament hem fet coses importants com ara l\u2019Eudonorgan. El Parlament Europeu va decidir que hi hagu\u00e9s un pressupost per entrenar m\u00e9s professionals i conscienciar m\u00e9s entitats socials de la falta d\u2019\u00f2rgans.<\/div>\n
<\/h5>\n
Tamb\u00e9 sou a la Xina. Ha canviat molt?<\/strong><\/div>\n
Molt\u00edssim. En nombres absoluts, ocupen el segon lloc en el r\u00e0nquing mundial de donacions. El desembre del 2014, el govern xin\u00e8s va informar que a partir del 2015 faria servir el sistema tradicional occidental de donacions d\u2019\u00f2rgans. Hi hem anat, han vingut i hem fet programes d\u2019entrenament. A trav\u00e9s de la UE, hi ha un programa de postgrau, coordinat per la UB juntament amb la Universitat de Bolonya i la de Ni\u00e7a, en qu\u00e8 set universitats xineses estan fent un postgrau en donaci\u00f3. Formarem 140 metges xinesos perqu\u00e8 ho apliquin. El resultat de tot aix\u00f2 \u00e9s que, quan vam visitar la Xina el primer cop, el 2009, hi havia zero donants i l\u2019any passat, 5.200.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com es pot lluitar contra el tr\u00e0fic il\u00b7legal d\u2019\u00f2rgans?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s una xacra que volem evitar. Si hi ha \u00f2rgans suficients, no cal anar als punts negres. Malauradament, per\u00f2, continua havent-hi zones que no en tenen, amb possibilitats econ\u00f2miques, i van a buscar-los. El febrer passat vam anar a Roma perqu\u00e8 el papa Francesc est\u00e0 ajudant molt, i tots els pa\u00efsos vam revisar quines eren les mesures que s\u2019havien de prendre. Cada pa\u00eds haur\u00e0 de declarar il\u00b7legal el tr\u00e0fic d\u2019\u00f2rgans, l\u2019haur\u00e0 de perseguir i haur\u00e0 de facilitar sistemes perqu\u00e8 hi hagi donants. Cient\u00edficament, no deixarem que cap pa\u00eds on sospitem que es du a terme aquesta pr\u00e0ctica pugui assistir als congressos internacionals. Cada vegada est\u00e0 m\u00e9s perseguit i la gent est\u00e0 m\u00e9s conscienciada. Aix\u00f2 fa que la nostra fundaci\u00f3, el Donation & Transplantation Institute, rebi trucades d\u2019arreu del m\u00f3n per demanar que els ajudem a tenir donants. Ara venim de les Filipines, estem col\u00b7laborant amb el govern de l\u2019Ar\u00e0bia Saudita i el setembre passat vam tenir els primers donants dels Emirats \u00c0rabs.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 cal fer per ser donant?<\/strong><\/div>\n
Explicar-ho als que tens al costat, als que estimes i als que preguntaran si et passa alguna cosa. Hi ha un carnet de donaci\u00f3 que manifesta la teva voluntat de manera simb\u00f2lica, per\u00f2 b\u00e0sicament es tracta de dir-ho: \u201cNo tinc por, vull ser donant.\u201d<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cEl 90% de les fam\u00edlies accepten la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans en el moment de la mort\u201d Hem de tenir confian\u00e7a que despr\u00e9s de morir el nostre cor seguir\u00e0 bategant en una altra persona o que el nostre rony\u00f3 traur\u00e0 alg\u00fa de la di\u00e0lisi A Catalunya tenim…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1885,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1892","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1892","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1892"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1892\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1893,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1892\/revisions\/1893"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1885"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}