{"id":1987,"date":"2018-04-09T07:36:54","date_gmt":"2018-04-09T07:36:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=1987"},"modified":"2018-04-09T07:36:54","modified_gmt":"2018-04-09T07:36:54","slug":"marti-gironell-escriptor-i-periodista-premi-ramon-llull-2018","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=1987","title":{"rendered":"MART\u00cd GIRONELL – ESCRIPTOR I PERIODISTA, PREMI RAMON LLULL 2018"},"content":{"rendered":"

MART\u00cd GIRONELL \u201cUn homenatge als que arrisquen, fan el salt i tiren endavant els seus somnis\u201d<\/h1>\n

<\/h5>\n

Jean Leon coneixia Paul Newman , que va recon\u00e8ixer que sense ell no hauria estat l\u2019actor que ara tots coneixem <\/span><\/h4>\n

El premi Ramon Llull 2018 \u00e9s un reconeixement a la feina que he anat fent durant tots aquests anys, d\u2019anar picant pedra <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n

L\u2019any 2007, Mart\u00ed Gironell va escriure El pont dels jueus<\/i>, una novel\u00b7la que va ser un \u00e8xit de vendes espectacular, fins al punt de convertir-se en un best-seller<\/i>. Des d\u2019aleshores, Gironell viu el somni desitjat i impossible de molts escriptors: poder dedicar-se gaireb\u00e9 en exclusiva a fer el m\u00e9s li agrada: escriure. Les seves novel\u00b7les hist\u00f2riques entusiasmen milers de lectors, que s\u2019enganxen a les trames que es basen en fets i personatges reals per\u00f2 que tamb\u00e9 inclouen molts passatges i situacions de ficci\u00f3. Ara arriba amb un nou llibre que ja encap\u00e7ala les llistes de vendes La for\u00e7a d\u2019un dest\u00ed <\/i>(Columna), que es pot convertir en el gran \u00e8xit de Sant Jordi. En parlem avui a les 21.30 h a El Punt Avui TV.<\/p>\n

<\/h5>\n
\u201cLa nostra hist\u00f2ria \u00e9s plena de personatges il\u00b7lustres i de moments que fan trempar. Per qu\u00e8 no podem aprofitar per posar-hi unes trames de ficci\u00f3?\u201d Traiem poc profit de la nostra hist\u00f2ria?<\/strong><\/div>\n
No ens creiem prou la nostra hist\u00f2ria, els nostres personatges hist\u00f2rics i els nostres moments cabdals per despr\u00e9s, a trav\u00e9s de la ficci\u00f3 donar-los la rellev\u00e0ncia que es mereixen. Umberto Eco diu que la ficci\u00f3 \u00e9s una gran eina per entendre i interpretar la realitat, i aix\u00f2 ho han bene\u00eft historiadors que han dit que la facilitat o el perm\u00eds que tenim els que fem novel\u00b7la hist\u00f2rica \u00e9s poder posar m\u00e9s pa que formatge, per fer m\u00e9s passadora una hist\u00f2ria de veritat.<\/div>\n
<\/h5>\n
Aix\u00f2 \u00e9s el que ha fet amb \u2018La for\u00e7a d\u2019un dest\u00ed\u2019, premi Ramon Llull 2018. Com se sent?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s un premi que em fa molta il\u00b7lusi\u00f3, molt respecte, haver-lo rebut, per tots els que l\u2019han aconseguit anys abans. Per\u00f2 evidentment tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s el premi m\u00e9s important que tenim a casa nostra, de les lletres catalanes. Me l\u2019agafo com un reconeixement a la feina que he anat fent durant tots aquests anys, d\u2019anar picant pedra, portant aquestes hist\u00f2ries arreu del territori i m\u00e9s enll\u00e0 tamb\u00e9, i per continuar fent-ho.<\/div>\n
<\/h5>\n
Un dia decideix que vol ser escriptor i deixa la feina de periodista a TV3. Ha valgut la pena el risc?<\/strong><\/div>\n
Al cent per cent. Era una idea que portava al cap des de feia molts anys. Pensava que si donava temps a la vessant liter\u00e0ria i la cuidava podia donar molt de si. El 2016 vaig demanar un perm\u00eds de dos anys per explorar el terreny i ara tinc una exced\u00e8ncia de cinc anys. De moment tens aquesta seguretat i tranquil\u00b7litat d\u2019haver apostat per tu i la teva empresa, que \u00e9s viure de la literatura. No \u00e9s nom\u00e9s escriure novel\u00b7les, tamb\u00e9 \u00e9s no deixar el periodisme, que m\u2019ha donat eines per tenir un domini del llenguatge m\u00e9s adequat, i que permet, quan has de recrear certes escenes o di\u00e0legs, tenir capacitat de fer-ho. Estic molt content d\u2019haver fet el pas.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com va descobrir Jean Leon?<\/strong><\/div>\n
Fa tres anys, un diari ens va convidar a dinar cinc escriptors de cara a Sant Jordi. Abans de comen\u00e7ar ens van posar una ampolla de Jean Leon sobre la taula i ens van dir que darrere d\u2019aquell nom, marca i imatge hi havia una hist\u00f2ria. Ens van donar quatre detalls de la vida d\u2019aquest home, em va fer venir salivera i vaig dir als companys de taula que si ning\u00fa volia la hist\u00f2ria me la quedava jo.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qui era aquest emprenedor i com arriba a relacionar-se amb grans actors de Hollywood?<\/strong><\/div>\n
Neix el 1928 a Santander per\u00f2 el 1941 la fam\u00edlia es trasllada a Barcelona. Al morir el pare i el germ\u00e0, no pot superar la pressi\u00f3 personal, ni de l\u2019Espanya grisa i franquista del 1949 i marxa a Fran\u00e7a. Arriba als EUA com a poliss\u00f3, i a Nova York, Ceferino Carri\u00f3n passa a ser Justo Ram\u00f3n Le\u00f3n, un porto-riqueny que li procura aquesta nacionalitat americana. Les autoritats franquistes el descobreixen, i se\u2019n va a la costa oest, on es converteix en Jean Leon. Treballar\u00e0 de cambrer al restaurant de Frank Sinatra, que li obre les portes del Hollywood dels cinquanta. Al costat del restaurant hi ha una escola d\u2019interpretaci\u00f3, on van James Dean, Paul Newman \u2013va recon\u00e8ixer p\u00fablicament que sense Leon no hauria estat mai l\u2019actor que coneixem\u2013, Natalie Wood o Warren Beatty. Es fa amic de tots ells i d\u2019Elisabeth Taylor, Marilyn Monroe, JF Kennedy, Rita Hayworth o Ronald Reagan. Per cert, que el vi amb qu\u00e8 es va brindar quan va arribar a la presid\u00e8ncia dels EUA era de Jean Leon, una promesa que li va fer quan Reagan era president del sindicat d\u2019actors.<\/div>\n
<\/h5>\n
Jean Leon creia molt en ell mateix i tenia uns valors molt clars. Alguns d\u2019ells coincideixen amb els seus?<\/strong><\/div>\n
Salvant totes les dist\u00e0ncies, alguns punts en com\u00fa s\u00ed que tenim les persones que decideixen fer el salt i tirar endavant. El fet de creure en tu mateix, tenir prou energia i encomanar-la a les persones del teu voltant perqu\u00e8 t\u2019ajudin a fer realitat aquest projecte o somni. A mesura que m\u2019anava documentant sobre ell, ho veia clar: es va envoltar de gent que el va ajudar a tenir prou for\u00e7a de voluntat per canviar el seu dest\u00ed. D\u2019aqu\u00ed el t\u00edtol del llibre, que crec que es pot aplicar a qualsevol persona. Si creus en tu mateix i en els teus somnis, per qu\u00e8 no? En aquest sentit la novel\u00b7la pot ser inspiradora.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 hi diu la seva fam\u00edlia?<\/strong><\/div>\n
Quan havia escrit unes 180 p\u00e0gines de la novel\u00b7la, vaig passar el text a la seva germana Anna. Em va trucar al cap d\u2019uns dies plorant, emocionada, i dient-me que l\u2019havia sentit com si el tornes a tenir aqu\u00ed. I quan els que han conegut el personatge et diuen que el tornen a reviure, et revesteix a tu de seguretat per trepitjar fort i seguir per aquest cam\u00ed. Els seus fills tamb\u00e9 m\u2019ho van dir, i Jaume Rovira, l\u2019en\u00f2leg amb qui va aixecar les vinyes al Pened\u00e8s.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ser\u00e0 un dels m\u00e9s venuts per Sant Jordi?<\/strong><\/div>\n
Tant de bo! Com que soc de treballar el llibre abans, durant i despr\u00e9s de Sant Jordi, si aquell dia resulta que \u00e9s el m\u00e9s venut, benvingut sigui perqu\u00e8 marques una fita, per\u00f2 treballar\u00e9 per continuar sent llegit, venut i acceptat per com m\u00e9s lectors millor.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u2018El pont dels jueus\u2019, \u2018La venjan\u00e7a del bandoler\u2019, \u2018L\u2019arque\u00f2leg\u2019 i ara \u2018La for\u00e7a del dest\u00ed\u2019. Qu\u00e8 ha de tenir una novel\u00b7la hist\u00f2rica per atrapar el lector?<\/strong><\/div>\n
Enamorar-te de la hist\u00f2ria d\u2019un personatge, documentar-la, agafar de bracet el lector i emportar-te\u2019l a viure aquella \u00e8poca on va succeir. \u00c9s despertar la curiositat que tenim per saber qu\u00e8 ha passat quan no hi \u00e9rem i trobar un personatge que et permeti vehicular-la b\u00e9, en una \u00e8poca potent com les que hem tingut. En l\u2019\u00e8poca actual no hi ha prou dist\u00e0ncia per fer una novel\u00b7la hist\u00f2rica del que estem vivint, tot i que estem fent hist\u00f2ria.<\/div>\n
<\/h5>\n
Es veu parlant, d\u2019aqu\u00ed uns anys, del moment pol\u00edtic actual?<\/strong><\/div>\n
Crec que s\u00ed. \u00c9s bo que en qualsevol per\u00edode hist\u00f2ric com aquest, i m\u00e9s amb tanta intensitat com l\u2019estem vivint, agafis prou dist\u00e0ncia perqu\u00e8 aix\u00f2 tamb\u00e9 far\u00e0 que et puguis posicionar des d\u2019una atalaia m\u00e9s objectiva. De fet amb persones que hi estan molt a prop hem tingut converses sobre quantes novel\u00b7les podrem escriure des dels fets d\u2019octubre cap aqu\u00ed i a partir de la visi\u00f3 d\u2019algun personatge que estigui entre bambolines. A mi \u00e9s aix\u00f2 el que m\u2019interessa: veure a trav\u00e9s dels ulls d\u2019alg\u00fa que no \u00e9s conegut, que potser despr\u00e9s ho acaba sent, i t\u2019ho fa entendre molt millor. Sempre he cregut que la hist\u00f2ria amb min\u00fascules et fa entendre la hist\u00f2ria amb maj\u00fascules.<\/div>\n
<\/h5>\n
\u00c9s disciplinat?<\/strong><\/div>\n
Molt. Per\u00f2 no soc d\u2019escriure cada dia. De vegades, quan t\u2019hi porta la hist\u00f2ria, pots estar m\u00e9s dies escrivint i si necessites fer-ho a totes hores, ho fas. Tinc un despatx a la part de dalt de casa on m\u2019envolto de llibres i m\u2019assec quan tinc unes hores, temps del bo, que en dic, per\u00f2 el compagino amb la mainada, la dona i altres activitats al voltant dels llibres i la literatura.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qui \u00e9s la primera persona que llegeix l\u2019original del llibre?<\/strong><\/div>\n
Una de les primeres \u00e9s la meva dona. Despr\u00e9s algun llibreter com Guillem Terribas, que de tota la vida l\u2019hi he enviat quan la cosa ja t\u00e9 un cos. Potser alg\u00fa de l\u2019editorial, l\u2019ag\u00e8ncia, per\u00f2 pocs m\u00e9s. Un cop acabada s\u00ed, ho discuteixes amb l\u2019editor i et deixes aconsellar perqu\u00e8 sempre \u00e9s bo tenir visions de fora.<\/div>\n
<\/h5>\n
Ja est\u00e0 pensant en la propera novel\u00b7la?<\/strong><\/div>\n
Tinc dues o tres hist\u00f2ries comen\u00e7ades que s\u2019aturen quan n\u2019hi ha una que s\u2019acaba publicant. Un cop baixa la febrada tens moltes estones per veure quina de les altres que tens fent xup-xup val m\u00e9s la pena de comen\u00e7ar a posar-hi ingredients i que el foc vagi escalfant, perqu\u00e8 acabi al carrer.<\/div>\n
<\/h5>\n
Jean Leon va aconseguir els seus somnis. A vost\u00e8 li\u2019n queda algun per complir?<\/strong><\/div>\n
Molts! He aconseguit que es faci realitat poder viure d\u2019all\u00f2 que escrius i de moltes de les coses que hi ha al voltant, per\u00f2 el somni \u00e9s continuar fent-lo viu i cr\u00e9ixer cada dia, i treballar perqu\u00e8 aquest somni no s\u2019acabi mai!<\/div>\n
<\/h5>\n
<\/div>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MART\u00cd GIRONELL \u201cUn homenatge als que arrisquen, fan el salt i tiren endavant els seus somnis\u201d Jean Leon coneixia Paul Newman , que va recon\u00e8ixer que sense ell no hauria estat l\u2019actor que ara tots coneixem El premi Ramon Llull 2018 \u00e9s un reconeixement a…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1982,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-1987","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1987","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1987"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1987\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1988,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1987\/revisions\/1988"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1982"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1987"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1987"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1987"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}