{"id":2145,"date":"2018-07-30T10:00:59","date_gmt":"2018-07-30T10:00:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=2145"},"modified":"2024-07-23T10:35:53","modified_gmt":"2024-07-23T10:35:53","slug":"joan-dausa-cantant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=2145","title":{"rendered":"Joan Daus\u00e0 – Cantant"},"content":{"rendered":"

\u201cCom m\u00e9s honest ets, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que la gent et doni un rac\u00f3 de la seva vida\u201d<\/h1>\n

<\/h5>\n

\u2018Ara som gegants\u2019 ha estat el disc m\u00e9s personal, en qu\u00e8 explico com entenc la vida, el que estem fent aqu\u00ed, la possible clau de la felicitat <\/span><\/h4>\n

Una de les coses que tinc al cap \u00e9s fer una pel\u00b7l\u00edcula, posar l\u2019esfor\u00e7 a pensar un film. Com a director, guionista, actor… <\/span><\/h4>\n
<\/h5>\n
Actor, locutor, animador, durant for\u00e7a temps Joan Daus\u00e0 va ser un tastaolletes que buscava el seu cam\u00ed mentre la m\u00fasica era, sobretot, una afici\u00f3. L\u2019any 2012, la can\u00e7\u00f3 Jo mai, mai<\/i> va esdevenir un fenomen i Daus\u00e0 es va convertir en un cantant conegut que no parava de fer concerts. Fins que va decidir aturar-se i replantejar-se moltes coses. Ara, amb un nou disc sota el bra\u00e7 titulat Ara som gegants<\/i>, ha confirmat que la m\u00fasica \u00e9s la seva gran vocaci\u00f3 i ha decidit apostar-ho tot per ella. Les seves can\u00e7ons expliquen hist\u00f2ries amb qu\u00e8 la gent s\u2019identifica i per aix\u00f2 se les fa seves. Per\u00f2 si alguna cosa el motiva i el fa feli\u00e7 s\u00f3n els concerts. \u00c9s on p\u00fablic i artista es retroalimenten l\u2019un a l\u2019altre perqu\u00e8 la m\u00e0gia de la m\u00fasica converteixi aquell instant en \u00fanic. Avui conversem amb ell en l\u2019Aut\u00e8ntis.cat<\/i> a les 21.30 h a El Punt Avui TV.<\/span><\/div>\n
<\/h5>\n
\n
\u201cLa m\u00fasica tamb\u00e9 ha de ser un mitj\u00e0 de transformaci\u00f3 social.\u201d Qu\u00e8 vols dir amb aquesta frase?<\/strong><\/div>\n
La m\u00fasica genera unes emocions col\u00b7lectives que ben utilitzades poden transformar la societat, en una direcci\u00f3 m\u00e9s positiva. Per tant, crec que si, a la m\u00fasica, se li treu tot el partit, per a mi \u00e9s el principal.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quines m\u00fasiques t\u2019han canviat?<\/strong><\/div>\n
Em va fer ser qui soc el que escoltava a casa, amb els pares: Serrat, Llach, Raimon, Jacques Brel… Per\u00f2 arriba un moment en qu\u00e8 escoltes m\u00fasica diferent i tens altres referents. Sigur R\u00f3s, Bon Iver, Antonina Johnson, Divine Comedy, etc., em van obrir una nova porta on hi havia referents molt interessants i a tenir en compte.<\/div>\n
<\/h5>\n
Com decideixes<\/span> el que escriur\u00e0s?<\/strong><\/div>\n
Per a mi no \u00e9s tant compondre quan ho necessito emocionalment, sin\u00f3 quan ho necessito professionalment. Quan no necessito can\u00e7ons, no en faig. En el 90% dels casos, em poso al piano sense tenir clar de qu\u00e8 anir\u00e0 la can\u00e7\u00f3. Una melodia proposa una idea que no imaginava, aquella idea porta a una paraula i aquella paraula, de cop, l\u2019estiro, i s\u00ed, es crea una can\u00e7\u00f3. Sempre intento que l\u2019inici de les can\u00e7ons sigui irracional i no pensat per mi.<\/div>\n
<\/h5>\n
Podem dir que ets un m\u00fasic que ha trencat motlles, que tens un comprom\u00eds?<\/strong><\/div>\n
Un cop et preguntes qu\u00e8 vols fer a la m\u00fasica i per qu\u00e8 t\u2019hi vols dedicar, comences a veure que ho vols fer per transmetre qu\u00e8 entens tu mateix de la vida, del que ens est\u00e0 passant. Llavors \u00e9s quan comences a tenir necessitat de parlar i surten Plora el mar<\/i>, Obriu-me el cap<\/i> o No pots tancar-nos a tots<\/i>. Can\u00e7ons d\u2019aquelles de dir: hi ha coses que potser haur\u00edem de canviar.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 et sembla la censura que hi ha en algunes lletres?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s vergony\u00f3s. M\u00e9s enll\u00e0 dels gustos personals aix\u00f2 va directament lligat a la llibertat d\u2019expressi\u00f3. I \u00e9s tan evident, est\u00e0 tan fora de lloc, que fins i tot es fa surrealista estar defensant el dret d\u2019expressi\u00f3. Sembla que, en poc temps, hem tirat enrere en unes quantes coses.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quins valors creus que t\u2019han acompanyat<\/span> en la vida i t\u2019han portat on ets?<\/strong><\/div>\n
Const\u00e0ncia i treball. Seguretat, creure en tu i escoltar-te molt. I sinceritat, honestedat, ser un mateix. Tot aix\u00f2 ha estat la manera d\u2019aconseguir tra\u00e7ar una carrera cada vegada m\u00e9s personal. Com m\u00e9s honest ets amb tu mateix, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que trobis el teu espai, que la gent t\u2019entengui i et doni tamb\u00e9 un rac\u00f3 de la seva vida.<\/div>\n
<\/h5>\n
Dalt d\u2019un escenari \u00e9s on ets m\u00e9s feli\u00e7?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s un dels llocs on connecto m\u00e9s amb el que he vingut a fer a la vida. Quan est\u00e0s enmig d\u2019un concert<\/span>, est\u00e0s preocupat per si s\u2019escolta b\u00e9, si el p\u00fablic est\u00e0 gaudint… Ets feli\u00e7 quan s\u2019acaba i dius: ha anat b\u00e9. \u00c9s on tinc la sensaci\u00f3 d\u2019\u201caqu\u00ed \u00e9s on he de ser\u201d.<\/div>\n
<\/h5>\n
I fora de l\u2019escenari?<\/strong><\/div>\n
Em fa feli\u00e7 tenir espais de trobada, \u201cd\u2019estar\u201d. Amb la meva parella, els amics, la fam\u00edlia… Soc feli\u00e7 quan noto que tot est\u00e0 a lloc, que tens aquell moment en qu\u00e8 el temps s\u2019atura. Moltes vegades ho relaciono amb un sopar bonic, amb una passejada…<\/div>\n
<\/h5>\n
La can\u00e7\u00f3 \u20181979\u2019 \u00e9s una de les m\u00e9s especials que has escrit?<\/strong><\/div>\n
Sens dubte. He tingut la sort de tenir un pare i dues mares i aquesta \u00e9s una can\u00e7\u00f3 que volia i necessitava escriure, que va sortir brollant del cor quan encara no havia fet el primer disc. Per a mi \u00e9s molt especial, perqu\u00e8 parlo de l\u2019Elisabeth, la Maite, el meu pare, de com han cuidat i han ajudat a cr\u00e9ixer aquell nen que als 2 mesos es queda sense mare. No neix d\u2019un dolor reconegut, perqu\u00e8 mai no he tingut aquest buit. \u00c9s una hist\u00f2ria d\u2019amor i de mort.<\/div>\n
<\/h5>\n
Quan et passa una cosa aix\u00ed, tota la resta \u00e9s relatiu?<\/strong><\/div>\n
Exacte. Ho relativitzo tot i ho poso a lloc r\u00e0pidament. Tot t\u00e9 un sentit, que no podem entendre, per\u00f2 si confies en la vida potser \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil. Quan ens passa una cosa aix\u00ed, que no he pogut con\u00e8ixer la meva mare, el m\u00e9s b\u00e8stia \u00e9s que de vegades et sorprens preocupant-te per petites coses. Intento no perdre de vista que som uns afortunats, que la vida en sap m\u00e9s que nosaltres, que tot el que passa \u00e9s per algun motiu, que tothom que est\u00e0 a la nostra vida ha vingut ha ensenyar-nos alguna cosa. Per a mi la vida \u00e9s un pas m\u00e9s d\u2019altres passos.<\/div>\n
<\/h5>\n
Sense qu\u00e8 no podries viure?<\/strong><\/div>\n
Sense l\u2019amor de l\u2019entor<\/span>n. Em costaria viure sol en una cabana… potser descobriria un altre Joan, per\u00f2 em costaria una miqueta.<\/div>\n
<\/h5>\n
La can\u00e7\u00f3 \u2018Jo mai, mai\u2019 et va convertir en un cantant molt conegut. Com s\u2019adapta la vida quan comen\u00e7a aquesta muntanya russa?<\/strong><\/div>\n
Ho vam crear tot perqu\u00e8 pogu\u00e9s passar, per\u00f2 no ens ho esper\u00e0vem. Ens va sorprendre, per\u00f2 no ens va agafar a contrapeu. I vam estirar del fil perqu\u00e8 fos la punta de l\u2019iceberg d\u2019un projecte amb unes can\u00e7ons al darrere que fan de coix\u00ed. \u00c9s un equip de futbol en qu\u00e8 aquest tema potser ha estat Messi, per\u00f2 al darrere hi ha uns jugadors que han perm\u00e8s que el projecte no hagi durat nom\u00e9s un any. Ha estat un projecte de boca-orella. D\u2019un creixement gradual, sostingut, fidel, i m\u2019ha perm\u00e8s cr\u00e9ixer amb ell.<\/div>\n
<\/h5>\n
Per\u00f2 decideixes parar…<\/strong><\/div>\n
Era un projecte que ens havia portat cinc anys de feina, de concerts, de banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula Barcelona nit d\u2019estiu<\/i>. I volia parar per veure qu\u00e8 fer amb la m\u00fasica. No volia arribar als 60, trobar-me que m\u2019hi havia dedicat per\u00f2 no havia dit el que volia. Ara som gegants<\/i> ha estat el disc m\u00e9s personal, en qu\u00e8 explico com entenc la vida, el que estem fent aqu\u00ed, quina pot ser la clau de la felicitat d\u2019aquesta recerca constant… Aquestes preguntes que em faig estan plasmades en el disc.<\/div>\n
<\/h5>\n
Qu\u00e8 ens vols comunicar a \u2018Ara som gegants\u2019?<\/strong><\/div>\n
Intentava fer una reflexi\u00f3 d\u2019on venim, om som i on podem arribar a ser. Comen\u00e7o amb una can\u00e7\u00f3 de 7 minuts, per situar-nos en l\u2019univers que proposo en el disc i parlar d\u2019aquesta superaci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva. Explicita moments durs que alg\u00fa pot haver viscut, per\u00f2 per deixar clar que tots podem superar les nostres pors i angoixes. La can\u00e7\u00f3 fa aquest viatge des del passat obscur que ens t\u00e9 enganxats fins al present d\u2019agafar forces, sentir-se euf\u00f2ric i acabar veient-ho tot des d\u2019una dist\u00e0ncia que et posa en un lloc d\u2019aprenentatge. De dir: potser per algun motiu tot aix\u00f2 va apar\u00e8ixer a la meva vida.<\/div>\n
<\/h5>\n
Repenses molt totes les coses?<\/strong><\/div>\n
Abans d\u2019arrencar un disc intento pensar qu\u00e8 vull dir en tot aix\u00f2. La primera can\u00e7\u00f3 que va sortir va ser Ara som gegants<\/i> i a partir d\u2019aqu\u00ed vaig construir tota la resta. En aquest disc vull explicar com visc la vida. En els anteriors parlava molt de la tristesa, la mort, per\u00f2 des d\u2019una visi\u00f3 trista. I ara hi pot haver la mateixa tristesa, per\u00f2 amb una visi\u00f3 molt m\u00e9s lluminosa, m\u00e9s positiva. Era la meva obsessi\u00f3: parlar de la vida des de la llum, tot i acceptar el moments durs que pot tenir.<\/div>\n
<\/h5>\n
El videoclip t\u00e9 cares molt conegudes…<\/strong><\/div>\n
S\u00ed, Carlos Cuevas, Aida Folk, i hi havia de ser Miki Esparb\u00e9 per\u00f2 el dia abans es va fer mal en un ull. No trob\u00e0vem substitut i per aix\u00f2 jo surto en el videoclip!<\/div>\n
<\/h5>\n
Tens molts concerts aquest estiu?<\/strong><\/div>\n
Farem concerts en llocs molt especials i seleccionats: cap Roig, les ru\u00efnes d\u2019Emp\u00faries, Menorca, Mallorca, Vilafranca, Figueres…<\/div>\n
<\/h5>\n
Quins somnis professionals tens?<\/strong><\/div>\n
Una de les coses que tinc al cap \u00e9s fer una pel\u00b7l\u00edcula, posar l\u2019esfor\u00e7 que poso en una can\u00e7\u00f3 o un disc a pensar una pel\u00b7l\u00edcula. Com a director, guionista, actor… I tinc ganes de fer un disc d\u2019havaneres! Amb can\u00e7ons meves. S\u00f3n coses que m\u2019agradaria fer. Per\u00f2 em deixo sorprendre i per aix\u00f2 intento no decidir-ho gaire.<\/div>\n<\/div>\n
<\/h5>\n
llegir l'entrevista<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cCom m\u00e9s honest ets, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que la gent et doni un rac\u00f3 de la seva vida\u201d \u2018Ara som gegants\u2019 ha estat el disc m\u00e9s personal, en qu\u00e8 explico com entenc la vida, el que estem fent aqu\u00ed, la possible clau de la felicitat…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2143,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-2145","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2145"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2145\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2146,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2145\/revisions\/2146"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2143"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}