{"id":729,"date":"2016-08-14T08:44:27","date_gmt":"2016-08-14T08:44:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.educamadrid.net\/wp\/?p=729"},"modified":"2017-02-01T08:55:45","modified_gmt":"2017-02-01T08:55:45","slug":"lluis-soldevila-consultor-dactituds-dalt-rendiment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xantalllavina.com\/?p=729","title":{"rendered":"LLU\u00cdS SOLDEVILA | CONSULTOR D\u2019ACTITUDS D\u2019ALT RENDIMENT"},"content":{"rendered":"

Hem de fer que les coses passin; no cal esperar que passin, les hem de provocar<\/span><\/strong><\/h3>\n

Les actituds que anomeno d\u2019alt rendiment s\u00f3n la proactivitat, la il\u00b7lusi\u00f3, la responsabilitat i l\u2019optimisme<\/span><\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

Llu\u00eds Soldevila \u00e9s formador i assessor en actituds d\u2019alt rendiment. Ho va decidir als 40 anys, quan va fer un canvi radical en la seva vida professional. Va deixar d\u2019ocupar alts c\u00e0rrecs en un banc a Nova York i es va dedicar a complir les seves tres A: autoconeixement, actitud i acci\u00f3. En els seus llibres, ofereix un aut\u00e8ntic manual d\u2019ajuda per tornar al mercat laboral i assolir objectius personals o empresarials. Ho fa amb confer\u00e8ncies contundents com ara \u00c8xit s\u2019escriu amb A<\/i> i Mossegar el gel<\/i>.<\/p>\n

<\/div>\n
\u201c\u00c8xit s\u2019escriu amb A. I \u00e9s l\u2019autoconeixement, l\u2019actitud i l\u2019acci\u00f3.\u201d Aquesta \u00e9s una de les frases que m\u00e9s remarca en les seves confer\u00e8ncies?<\/strong><\/h5>\n
\u00a0Efectivament, repeteixo constantment les meves famoses tres A: autoconeixement, actitud i acci\u00f3. S\u00f3n els tres eixos sobre els quals es vertebren les estrat\u00e8gies que ens poden portar a aconseguir els objectius i l\u2019\u00e8xit en general.<\/div>\n

 <\/p>\n

Va ocupar c\u00e0rrecs d\u2019alta direcci\u00f3 a Deutsche Bank. I, als 40 anys, un dia decideix canviar de vida. Per qu\u00e8?<\/strong><\/h5>\n

Des del 1999 em dedicava, com a hobby<\/i>, a la doc\u00e8ncia. Em van enviar a obrir oficina a Nova York; la idea era treballar per a la banca d\u2019inversi\u00f3. El 2008 es va produir el col\u00b7lapse de l\u2019economia mundial, amb l\u2019epicentre a Wall Street, i all\u00e0 vaig comen\u00e7ar a notar aquesta guspira i em vaig dir: \u201cSi no prens el control de la teva vida, hi ha coses que no podr\u00e0s fer. I si tu controles la teva exist\u00e8ncia, et podr\u00e0s dedicar a all\u00f2 que realment et mou.\u201d All\u00e0 vaig comen\u00e7ar un cam\u00ed i em vaig dedicar al cent per cent a ser formador.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
T\u00e9 dos llibres publicats. A \u2018\u00c8xit s\u2019escriu amb A\u2019, explica com podem aplicar en el terreny personal les t\u00e8cniques que utilitzen les empreses per aconseguir objectius\u2026<\/strong><\/h5>\n

Les empreses no estan constantment pensant com han de fer les coses, sin\u00f3 que normalment apliquen metodologies per obtenir resultats. Doncs b\u00e9, per qu\u00e8 no apliquem aquestes t\u00e8cniques al rendiment de les persones? I aleshores vaig desenvolupar les tres famoses A. Vaig pensar quines eren les claus per ser un professional d\u2019alt rendiment, i aplicar el DAFO personal.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s un sistema que s\u2019utilitza per calcular les fortaleses, les oportunitats, les debilitats i les amenaces<\/strong><\/h5>\n

El DAFO personal \u00e9s una metodologia que et serveix quan tu vols un objectiu molt gran, per\u00f2 el fas pas a pas. En certa manera, perds de vista el fi, i aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9, perqu\u00e8 et focalitzes en aquella passa en concret. I, aix\u00ed, no te n\u2019haur\u00e0s adonat i, passa a passa, haur\u00e0s constru\u00eft un cam\u00ed que et portar\u00e0 d\u2019all\u00e0 on eres fins all\u00e0 on vols arribar.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
Quines personalitats hi ha en el DAFO?<\/strong><\/h5>\n

Primer hi ha les persones que estan orientades als reptes, als objectius. Despr\u00e9s, les que estan enfocades a les persones, a les relacions, la gent que t\u00e9 influ\u00e8ncia, que t\u00e9 empatia. Despr\u00e9s hi ha la gent que t\u00e9 com a tret o dimensi\u00f3 principal la capacitat per moure\u2019s molt b\u00e9 en entorns canviants. I despr\u00e9s hi ha la dimensi\u00f3 de com et comportes tu davant les normes, davant les regles. Amb aquestes quatre dimensions, podem tipificar qualsevol professional<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
I, a m\u00e9s, diu que hi ha tres canvis: l\u2019intern, l\u2019extern i l\u2019imprevist\u2026<\/strong><\/h5>\n

El primer \u00e9s l\u2019intern: tot comen\u00e7a a partir d\u2019un mateix. Si ho fem de dins cap a fora, el canvi ser\u00e0 m\u00e9s potent, ser\u00e0 m\u00e9s durador i tindr\u00e0 un impacte m\u00e9s elevat. T\u00e9 com a palanca l\u2019autoconeixement, i aqu\u00ed ja tenim un primer vincle, que \u00e9s la primera A, l\u2019autoconeixement. Per fer visible aquest canvi, hem de fer que les coses passin, no hem d\u2019esperar que passin, les hem de provocar, i aix\u00f2 requereix acci\u00f3, que \u00e9s la segona A. I, quan hi ha un canvi imprevist, has de jugar amb les cartes que t\u2019han tocat, i l\u2019\u00fanica cosa que pots fer \u00e9s gestionar aquest canvi extern amb l\u2019actitud adequada. I aqu\u00ed apareix la tercera A, que \u00e9s l\u2019actitud.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
I, normalment, qu\u00e8 li demanen les empreses?<\/strong><\/h5>\n

En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019empresa, el que m\u00e9s demanen \u00e9s que motivi la gent. Motivaci\u00f3. Si alg\u00fa invent\u00e9s la p\u00edndola de la motivaci\u00f3, ens aniria molt b\u00e9.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
I en el cas de les persones?<\/strong><\/h5>\n

Assolir objectius.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Quins \u00e8xits aconsegueix?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
No aconsegueixo cap \u00e8xit. L\u2019\u00e8xit \u00e9s sempre de la persona amb qui treballo. Jo ajudo: de vegades s\u00f3c el client; de vegades, el cap; d\u2019altres, el soci o el consultor\u2026 Tinc diversos rols de l\u2019auca. Aquest \u00e9s el meu paper, de xerpa. El xerpa no puja per tu, sin\u00f3 que t\u2019ajuda. I, com que ha fet aquell cam\u00ed tantes vegades, t\u00e9 una certa resist\u00e8ncia. Per\u00f2 el que puja a la muntanya ets tu i el m\u00e8rit \u00e9s teu; per tant, el meu \u00e8xit arriba quan l\u2019\u00e8xit del meu client \u00e9s assolit.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
La vida \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de probabilitats. Diu que \u201cvoler\u201d \u00e9s un 50%; \u201csaber\u201d, un 50%, i \u201cfer\u201d, un altre 50%. I les xifres ballen perqu\u00e8 avui dia el nostre entorn exigeix rendiments superiors al 100%.<\/strong><\/h5>\n

\u00c9s un tema de fer. Hi ha molta gent que diu \u201cEstic esperant que\u2026\u201d o \u201cA veure qu\u00e8 passa\u2026\u201d. Aquesta mena de frases em posen molt nervi\u00f3s. Qu\u00e8 vol dir? Fes que passi! \u201cEstic esperant que surti alguna cosa\u2026\u201d o \u201cA veure si em truca\u2026\u201d No, no. Fes que passi; \u00e9s a dir, posa els mitjans perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, incrementa les teves probabilitats d\u2019\u00e8xit. I aix\u00f2 ho pots fer tu. Garanties? Cap. \u00c9s un tema de probabilitats. El 100% no el t\u00e9 ning\u00fa<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
Fins i tot parla d\u2019un estudi dels EUA que es va fer el 1953 i el 1973 entre els estudiants d\u2019un MBA, i deia que eren sobretot els que tenien clars els objectius des de molt joves, que eren un 3%, els que els acabaven assolint.<\/strong><\/h5>\n

S\u00ed, el 3% d\u2019estudiants que tenien clares les seves fites les aconseguien. I \u00e9s que tenir els objectius ben definits, espec\u00edfics, mesurables, assolibles, rellevants i lligats al temps fa que tinguis moltes probabilitats d\u2019assolir-los.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
I vost\u00e8 t\u00e9 una f\u00f3rmula\u2026<\/strong><\/h5>\n

D\u2019una banda, el valor que tu aportes, el que d\u00f3nes, el que tu vals si al final ho vols traslladar a un tema que es pugui quantificar, el valor que tu tens: les habilitats innates que el pare i la mare et van donar, que no les pots canviar, per\u00f2 si les coneixes les pots gestionar. De l\u2019altra, les habilitats adquirides: experi\u00e8ncies i coneixement, que s\u00f3n un factor que suma. El temps, en canvi, resta: hem d\u2019anar de pressa. I el factor m\u00e9s important \u00e9s l\u2019actitud. El que fa que la nostra f\u00f3rmula del valor s\u2019elevi fins a l\u2019infinit \u00e9s l\u2019actitud.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
En la seva confer\u00e8ncia, com a exemple d\u2019actitud posa Marc M\u00e1rquez, i ensenya una foto de molt jovenet en qu\u00e8 est\u00e0 amb Valentino Rossi.<\/strong><\/h5>\n

Hi ha quatre actituds que anomeno \u201cd\u2019alt rendiment\u201d: la proactivitat, la il\u00b7lusi\u00f3, la responsabilitat i l\u2019optimisme.<\/p>\n

Marc M\u00e1rquez t\u00e9 una actitud brutal amb tot el que fa.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
El frac\u00e0s i la frustraci\u00f3 arriben a tothom, fins i tot a Steve Jobs.<\/strong><\/h5>\n

I tant. Sabem que la companyia que ell va crear, en un cert moment de la seva vida, el va expulsar: el van fer fora de la criatura que havia creat. Ell va gestionar aix\u00f2. Qu\u00e8 va fer? Doncs va continuar fent all\u00f2 que sabia fer, treballant en les \u00e0rees en qu\u00e8 ell sabia que era bo. Jobs tenia un nivell d\u2019autoconeixement espectacular. Sabia molt b\u00e9 en qu\u00e8 era molt bo i, a partir d\u2019aqu\u00ed, va remuntar i van ser ells els que el van venir a buscar.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
En la nostra societat, darrerament, hi ha hagut un increment del nombre de formadors, entrenadors, xerpes\u2026 Per qu\u00e8 creu que passa, aix\u00f2? Com \u00e9s que ara necessitem aquestes figures?<\/strong><\/h5>\n

A l\u2019Estat espanyol, des de la crisi, molts professionals han perdut la seva feina habitual i s\u2019han hagut de reinventar. Aleshores el que han fet \u00e9s aplicar els coneixements que tenien i veure com es valoraven en el mercat. Una de les maneres era ajudar els altres i, per tant, totes aquestes etiquetes que has dit tenen en com\u00fa que ajuden, guien, potencien, faciliten\u2026<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
Hi ha una frase del premi Nobel d\u2019Economia Murray Rothbard que distingeix entre les persones que fan que les coses canvi\u00efn, les que miren com canvien i les que arriben i pregunten qu\u00e8 ha passat. En la nostra societat, quina preval m\u00e9s?<\/strong><\/h5>\n

A veure, s\u00f3c optimista per naturalesa i m\u2019agrada pensar que n\u2019hi ha moltes del primer grup. Malauradament, diria que aix\u00f2 t\u00e9 una forma, si no piramidal, s\u00ed romboide. \u00c9s a dir, en el sector del mig \u00e9s on hi ha la majoria. Els que fan coses i fan que les coses passin no s\u00f3n majoria, i penso que ens hem d\u2019apuntar a aquest grup. Tots hem de ser del primer grup, dels que fan coses. I, sobretot, dels que s\u2019equivoquen! Aprenguem aix\u00f2 dels americans. Els americans s\u2019equivoquen i no passa res. Aqu\u00ed no et pots equivocar perqu\u00e8 fracasses. En angl\u00e8s no existeix la paraulafrac\u00e0s<\/i>. Pregunta a un americ\u00e0 com es diu frac\u00e0s<\/i> i et dir\u00e0 fail<\/i>, perqu\u00e8 no existeix. No la tenen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hem de fer que les coses passin; no cal esperar que passin, les hem de provocar Les actituds que anomeno d\u2019alt rendiment s\u00f3n la proactivitat, la il\u00b7lusi\u00f3, la responsabilitat i l\u2019optimisme   Llu\u00eds Soldevila \u00e9s formador i assessor en actituds d\u2019alt rendiment. Ho va decidir…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":730,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[31,33],"tags":[],"class_list":["post-729","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-elpuntavui","category-premsa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/729","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=729"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/729\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":739,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/729\/revisions\/739"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/730"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=729"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/xantalllavina.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}