MÀRIUS SERRA – Escriptor, comunicador i membre de la Secció Filològica de l’IEC

“La llengua és el que ens defineix com a humans en tota la seva amplitud”

Hi ha una pèrdua de rol central del català, del prestigi social que havia tingut durant els anys vuitanta i noranta

‘La novel·la de Sant Jordi’ que publico és una novel·la satírica i un retrat de la indústria editorial del dia de Sant Jordi

Màrius Serra és un escriptor que no para quiet. Escriu novel·les, fa els mots encreuats d’un diari, fa conferències, col·labora a la ràdio, a la televisió i amb diversos mitjans digitals. Apassionat pels jocs lingüístics, pels idiomes i pels enigmes, una paraula que segurament defineix amb precisió Màrius Serra és verbívor: algú que no entén la seva vida sense les paraules, sense els llibres i sense els diccionaris. Ell ha convertit la seva passió en la seva vida. I això vol dir que també és afortunat. Conversem amb ell al programa Autèntics.cat, a El Punt Avui Televisió.

Dius sempre: “Hi ha gent que té un sentiment tràgic de l’existència. I hi ha gent que tenim un instint de cercar el plaer, la joia, la rialla.” Sempre estàs de bon humor?
Tots tenim els nostres moments i no sempre es pot estar alegre, però hi ha gent que té un sentiment tràgic de l’existència i n’hi ha d’altres que som una mica més dionisíacs, carnavalescos i intentem gaudir la vida al màxim. Hi ha qui viu amargat perquè li han passat moltes coses, i en té motius. I altres, no entens per què, amb tot el que els ha passat, tiren endavant i somriuen. Com a escriptor, el que més m’interessa és la condició humana, que és molt complexa. Hi ha gent a qui la domina la ira o la tristor i hi ha gent a qui ens domina la curiositat i la voluntat de ser una mica voluptuosos i gaudir de les coses.
T’has preguntat algun cop què has vingut a fer a la vida?
Voler trobar sentit a totes les coses és garantia d’infelicitat absoluta i fracàs constant. Després cadascú trobem la manera de fer les activitats que ens apassionen, i en el meu cas és tot el que té a veure amb la llengua. Soc un usuari de la llengua com tots, apassionat per ella com ho són una bona part, i després soc lector, fonamentalment. Un lector tan inconscient que, havent llegit i sabent que hi ha tantes coses i tan bones arreu, tinc la gosadia d’escriure’n de noves.
Juguem a mots encreuats… Sis lletres: la religió de Màrius Serra?
Passió! La passió em ve molt de sèrie. Quan m’interessa una cosa, m’interessa molt i apassionadament, i la passió l’acabes descobrint rere qualsevol cosa que val la pena. Si hi ha passió, es produeix una experiència, alguna cosa que fa que allò tingui valor, que no sigui una cosa inútil.
Ets un gran apassionat. Vas estudiar filologia anglesa per saber de què anaven les cançons de rock…
Vaig estudiar piano i solfeig de nen i vaig descobrir el rock i tota la cultura pop. La motivació per aprendre filologia anglesa va ser per una porta tan general com és escoltar música. Per això són tan importants les portes per a tothom. Una cosa aparentment sense importància t’obre cap a un territori que acabarà sent important en la teva vida. Per mi ho va ser l’anglès a través de la música.
D’on treus temps per fer tantes coses a la vegada?
Tothom m’ho preguntava! Vaig reflexionar, vaig escriure D’on trec el temps i vaig veure que el temps era central. La vida és un període de temps entre dos moments transcendents: el naixement i la mort. Això ens iguala a tots: rics, pobres, intel·ligents, tanoques, bons o dolents. Llavors vaig acabar adonant-me que sense premeditar-ho havia establert una certa estratègia. Com fa tothom, d’altra banda. El que passa és que quan tens projecció pública el que fas sembla que es vegi més.
Amb quina paraula t’agradaria que et definissin?
Escriptor és el que defineix tot el que faig. La paraula verbívor té una història: jo creia que me l’havia inventat i estava tot cofoi fins que vaig trobar un llibre de l’any 73 d’un lingüista nord-americà que ja deia en el títol Com ser verbívor. El joc de paraules ja l’havia fet un altre abans! Aquesta és la gràcia de la cultura. No som inventors. Som exploradors en tots els àmbits de la creativitat, que poden combinar els elements de maneres noves. Cada generació intentem fer-ho.
Quantes vegades al dia consultes el diccionari?
Ja fa temps que treballo amb l’ordinador i tinc els diccionaris en pestanyes obertes i els consulto constantment. Pel carrer trec el mòbil, miro el DIEC, l’aplicació del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, i qualsevol dubte queda resolt. Soc un gran lector de diccionaris.
Tu no vas estudiar català a l’escola. Com et va influir, això?
No en vaig fer ni un minut. El meu coixí sonor familiar era i és el català, però no el sabia escriure! Vaig llegir Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, i vaig quedar fascinat al veure escrites algunes de les paraules que deia l’àvia! Per mi, el català és l’amant que has reconquerit i amb qui has gaudit. Tenia una llengua oficial amb la qual m’ensenyaven, el castellà, que m’estimo moltíssim també i continuo utilitzant. El meu camí amb el català va ser de gran descobriment. De fet vaig saber com s’escrivia el meu nom quan tenia 13 anys.
I què és la llengua per a tu?
És l’amor. Les llengües són les que ens permeten expressar-nos, conformar el pensament, expressar els sentiments. La literatura no és cap altra cosa que això. Permeten també establir acords socials. La llengua és l’amor i és la possibilitat també de tenir la cara fosca de l’amor, que és l’odi. La llengua és el que ens defineix com a humans en tota la seva amplitud.
Com a expert lingüístic i com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans, com veus el català? Té bona salut o el seu futur ens farà patir?
Amb preocupació variable en funció de com miro el got. Jo el veig ple, però es pot anar buidant. Hi ha una pèrdua de rol central del català, del prestigi social que havia tingut durant els anys vuitanta, noranta, que era com un objecte del desig. Ara sembla que no hi sigui tant i per tant hi ha una pèrdua de qualitat també. Però res irreparable, espero.
Les noves tecnologies no ajuden a escriure bé. Et preocupa?
La tecnologia no em preocupa gens. El mateix ús ha vingut a demostrar que hi ha com un català urgent en l’escriptura, però com la xarxa social és la forma d’expressió més visible, la gent corregeix les piulades. Em preocupa molt més el model de cultura de masses o que Leo Messi hagi estat incapaç de parlar català que no que la gent escrigui amb accents o sense a les xarxes.
Sis lletres: monarca republicà que va nomenar hereu un tal Màrius?
Tísner! Avel·lí Artís-Gener va ser el pare dels mots encreuats i un mestre que em va donar la independència. Sempre he estat independentista, no només en la política, i gràcies a ell vaig poder tenir una independència econòmica que vol dir fer uns mots encreuats diaris a La Vanguardia. Més de 10.000 en 27 anys! Com a escriptor no pots tenir millor gimnàstica que llegir diccionaris cada dia i descobrir paraules. Em va ensenyar moltes coses, la seva actitud davant la cultura i la cultura d’aquest país.
Sis lletres: nom que segurament no pots pronunciar sense que se’t faci un nus a la gola?
Llullu. El meu fill Lluís. Ens ha ensenyat moltes coses, però sobretot a canviar la mirada. Va néixer amb una paràlisi cerebral l’any 2009. Va viure 9 anys i mig joiosos al costat nostre. No tinc paraules per la mort. És silenci. Nosaltres n’havíem fet molts, de dols petits: saber que no parlarà, no caminarà, no correrà… Portàvem un aprenentatge que va desembocar en una experiència que et marca una dècada sencera de la teva vida i un record que és sempre superdolç i meravellós. La relació amb ell era de pell. Vam aprendre tots a relacionar-nos.
D’aquella experiència va sortir ‘Quiet’, un llibre i també una peça de teatre que es va veure un sol dia a la Sala Beckett…
Va ser una lectura dramatitzada d’una versió teatral que he fet, que es diu Qui-ets. I em vaig atrevir a fer-ho perquè era lectura, però la voluntat és que sigui una funció teatral, i ho estem mirant, i tant de bo d’aquí a uns mesos o un any puguem veure-ho a la cartellera amb actors de debò.
Aquest Sant Jordi seràs protagonista: treus una novel·la que només pel títol ja ens té encuriosits…
Es diu La novel·la de Sant Jordi. Fa anys que volia fer alguna cosa de gènere negre i va de crims a la Rambla de Barcelona el dia de Sant Jordi. He pactat amb un íntim amic, Oriol Comas, fer-lo personatge de novel·la negra, el meu investigador. I anirem a signar autor i personatge, cosa que no ha passat mai! Estic il·lusionat. És una novel·la satírica i un retrat de tota la indústria editorial, de tot aquest gran esdeveniment de masses que és Sant Jordi.