RISTO MEJIDE “Amb internet les marques han perdut el monopoli”

Risto Mejide, al seu despatx professional, mostra la portada del llibre que acaba de publicar a la pantalla del seu Iphone Foto: ROBERT RAMOS.

 

“Catalunya ha perdut pistonada. No observa Nova York o Amsterdam o Berlín i mira a Madrid”

 

Risto Mejide a la seva agència amb l’ordinador i l’Iphone, en una sala molt blanca, només separada per unescortines, també blanques, del despatx. Comencem a twittejar, algunes respostes superaran els 140 caràcters.

 

Quina és la teva relació amb la xarxa?

 

Estic permanentment connectat, vaig consultant de manera continua, encara que descansi.

 

Quines xarxes socials utilitzes?

 

Facebook, Twitter, Linkedin.

 

Vius al món de la comunicació, el futur passa per internet…

 

Internet no és una moda, la comunicació està passant un procés de transformació, amb una disminució total del poder. S’ha acabat el poder mediàtic, les marques han perdut el seu monopoli, i l’han cedit als usuaris. Ara els usuaris utilitzen els teus missatges de marca i ells opinen.

 

Alguna cosa creativa que ha nascut fa poc a la xarxa?

 

Per exemple, Wikileaks, ha estat una marca que s’ha venut molt bé. Ha identificat uns consumidors i una necessitat. A la xarxa és més fàcil que neixin marques que van contra alguna cosa en aquest cas contra la mentida, contra l’ocultisme.

 

És la teva teoria. Al teu Twitter dius: “Si quan parles ningú es molesta, això vol dir que no has dit absolutament res”?

 

Exacte.

 

A la xarxa quin Risto ets?

 

Jo no sóc un personatge. El Risto que s’enfada a la vida real és el Risto que surt a la TV, però som polièdrics. Als meus tweets n’hi ha de positius i de negatius, però la televisió redueix. A la meva novel·la hi ha un Risto romàntic, cínic, que reflexiona… Jo mai els vull amagar, però la TV no vol el paquet sencer perquè no hi ha temps. He dit co-ses positives, però ningú les ha posat en un zàping!

 

Segueixes a Twitter persones com Ernest Benach, Carles Puyol o Sandro Rosell.

 

Els he conegut i són interessants. Segueixo 180 persones, moltes són anònimes que diuen coses interessants.

 

I has de bloquejar molta gent que et critica?

 

Sí, molt, em molesta l’insult, la crítica sense esforç.

 

Tweet teu: És molt lleig que Mourinho ataqui Pellegrini amb les seves diferències, tan boniques que seran les seves similituds d’aquí a pocs mesos. T’he trobat similituds amb Mourinho.

 

M’ho diuen. Crec que el talent que té Guardiola al camp, Mourinho el té a les rodes de premsa.

 

I el respecte!?

 

Ell no en té… Òbviament fer-ho amb educació, respecte, intel·ligència, ironia, no insultar la gent, jo et puc molestar molt sense insultar-te.

 

Diuen que Mourinho és Risto Mejide amb xandall… (riu)

 

Millor saber qui vols molestar i Mourinho té clar qui vol molestar. Hi ha tal excés de notícies que si tens clar qui vols molestar arriba, si no ets part del paisatge.

 

A twitter: Mai vaig deixar la TV, només em vaig passar al Canal Fosc. Ara, cada vegada que l’apagues, aparec jo. Millor no ser-hi?

 

Jo visc molt millor. Tinc una carrera a banda de la TV, que em paga la factura.

 

Tweet teu: “Acadèmia Guardiola. Porti’ns el seu equip, li donarem un bany, gaudirà del repàs i l’hi retornarem lliure d’ego, tot en 90 minuts”

 

Sóc molt fan del Barça, el meu avi era soci i em portava als partits. El Barça és la marca més sana que tenim a Catalunya.

 

Ets català, però molta gent pensa que no.

 

Sí, molta gent s’ho pensa. M’encantaria parlar-lo millor i sento enveja dels que el parlen perfecte.

 

I Catalunya, la veus bé?

 

Catalunya ha perdut pistonada des de que vaig començar fa 15 anys en la publicitat. Ha deixat de mirar ciutats com NY, Amsterdam o Berlín i en algun moment hem mirat a Madrid. Això li ha fet mal. Abans estava orgullosa de mirar el món.

 

El teu llibre, Hasta que la muerte te acompañe, de què parla?

 

Vida, mort, èxit, amor, fracàs… Parla de coses que mereix que ens hi parem a pensar.

 

I el llibre li dediques al teu fill?

 

Sí, ell m’ho ha canviat tot. He passat de ser protagonista a ser secundari i passaré a ser extra o figuració. El més important que m’ha passat a la TV, i més igual que soni cursi, és conèixer la Ruth, la mare del meu fill.

 

Per què han de comprar la teva novel·la? Aprendran?

 

Espero que sigui a acomiadar-se.

 

La mort et fa por?

 

Només em fa por la mort mentre continuï respirant. És a dir, morir-me sense adornar-me i pensar: fa 30 anys que sóc mort! Per això sóc inquiet.

 

Hi ha morts en vida…

 

Més que als cementiris.

 

Ets creient?

 

No, en Déu no… (silenci). Jo crec. Estic fent càsting de coses, crec en l’ànima de la gent.

Risto Mejide va liderar un grup a mitjan anys noranta que es deia OM
de la digit@l…
# Google: 36.500 imatges
# Facebook: 13.997 seguidors a la seva pàgina i 4.970 al perfil personal
# Twitter: 39.473 seguidors

a la vida real

Barcelona, 1974. Director creatiu, empresari, televisiu, professor d’universitat, escriu llibres i acaba de publicar la seva primera novel·la, Que la muerte te acompañe. Una de les fotos més curioses a la xarxa: ell cantant. A mitjans dels noranta va liderar un grup que es deia OM.

 

ENTREVISTA