“La crisi de la Covid-19 beneficia les empreses tecnològiques”

Ens hem digi­ta­lit­zat per força. Aquests dies no podem tenir con­tacte humà, a la feina, amb la família, i, per tant, tots ens hem digi­ta­lit­zat, que és un fet sociològic impor­tant. Vivim aquesta revo­lució digi­tal, però l’hem feta evi­dent en aquests àmbits, el de les rela­ci­ons per­so­nals i pro­fes­si­o­nals. Gràcies a la tec­no­lo­gia ens podem veure amb la família. I quant al tele­tre­ball, una dada: 2.000 reu­ni­ons diàries es fan telemàtica­ment a la Gene­ra­li­tat. Sense la tec­no­lo­gia, amb aquesta pandèmia, estaríem inco­mu­ni­cats.

No en veig cap. El que sí que per­cebo és que la revo­lució digi­tal, que incor­pora la robòtica entre altres coses, a l’Estat va amb retard. La Xina ho ha fet molt millor que nosal­tres. Tec­nològica­ment, són molt més potents. A la Xina tenien robots infer­mers. Aquí no hi ha cap hos­pi­tal amb un robot que pugui fer tas­ques per pre­ser­var alguns infer­mers. També, gràcies a l’apli­cació que ha posat en marxa Salut del govern català, saben com ens tro­bem els cata­lans. I amb impres­so­res 3D s’han pogut impri­mir res­pi­ra­dors. La tec­no­lo­gia ens ajuda total­ment en aquesta pandèmia, però el que s’ha vist és que els governs tenen poc implan­tada la revo­lució. Un d’aquests casos és la robòtica.

Sí que ens arri­ben molts mis­sat­ges per dife­rents xar­xes, però aquests dies també hem de saber apa­gar la ràdio i la tele. Psi­cològica­ment pot afec­tar tanta satu­ració d’infor­mació, pot pro­vo­car angoixa i ansi­e­tat. El que reco­ma­nen és també saber parar. No és assu­mi­ble dige­rir tota aquesta infor­mació.

Crec que sí, però sobre­tot que el tele­tre­ball no sig­ni­fica per­dre llocs de feina. Els empre­sa­ris i els caps veu­ran que es pot estal­viar per aquesta banda. Però que no esta­viin llocs de tre­ball. Sí que la tec­no­lo­gia ens per­met gua­nyar temps i con­ci­liar, cosa que molts pares i mares recla­men. Sí que es poden fer reu­ni­ons a distància amb mol­tes per­so­nes i pren­dre deci­si­ons. No valen la pena reu­ni­ons eter­nes d’una hora. Però, amb l’incre­ment del tele­tre­ball, hi ha grans bancs que ho han imple­men­tat en el 80% de la plan­ti­lla. S’ha de reforçar també la ciber­se­gu­re­tat. Hi ha mol­tes pro­fes­si­ons que s’han adap­tat. Per exem­ple, advo­cats, psicòlegs i també entre­na­dors per­so­nals estan fent con­sul­tes i clas­ses per Skype. Per­metrà tenir la ves­sant analògica, pre­sen­cial, i la digi­tal.

Sí, perquè ens ha can­viat la manera que tenim de viure i de com ens rela­ci­o­nem i de com tre­ba­llem. Hi ha estu­dis que asse­nya­len que aga­fem el mòbil de mit­jana entre 100 i 150 cops al dia. Per fer mol­tes coses: infor­mar-nos, com­prar o con­sul­tar els movi­ments del banc. És posi­tiu per aquesta banda, però també és un gran espai d’oci digi­tal i vir­tual. Per exem­ple, dades que donem al lli­bre: cada dia es veuen al món a You­Tube mil mili­ons d’hores de vídeo. I Spo­tify té més de 200 mili­ons d’usu­a­ris, i Net­flix més de 150 mili­ons. Això vol dir molts con­tin­guts audi­o­vi­su­als. També hi ha el crei­xe­ment dels vide­o­jocs. A Cata­lu­nya, tenim 130 empre­ses que estan fent vide­o­jocs. I aquests dies de con­fi­na­ment hi ha un auge expo­nen­cial dels esports en línia. Mouen mil mili­ons de dòlars l’any. Les bene­fi­ci­a­des d’aquest coro­na­vi­rus són les empre­ses tec­nològiques.

Penso que hi haurà fei­nes que s’hau­ran de rea­dap­tar. N’hi ha que seran molt neces­sa­ris, com els espe­ci­a­lis­tes en big data, que reco­pi­len totes les dades i aju­den a pren­dre deci­si­ons; també el desen­vo­lu­pa­dor de software, cre­a­tius per ali­men­tar el mons­tre d’inter­net que devora con­tin­guts i se n’han d’anar gene­rant, espe­ci­a­lis­tes en màrque­ting digi­tal, engi­nyers ambi­en­tals per llui­tar con­tra el canvi climàtic, gene­tis­tes, espe­ci­a­lis­tes en comerç electrònic… Caldrà adqui­rir noves com­petències i no dei­xar d’apren­dre.

La Covid -19 ha acti­vat la revo­lució digi­tal. En el cas de l’ense­nya­ment, hi ha clas­ses per Skype amb pro­fes­sors, en molts ins­ti­tuts s’està tre­ba­llant en línia i els mes­tres veuen la importància del mòbil, l’ordi­na­dor i la tau­leta. Cal, però, llui­tar perquè ho tin­guin tots els alum­nes, eli­mi­nar la bretxa digi­tal. Ens hem de plan­te­jar com s’ha de fer l’apre­nen­tatge digi­tal dels nos­tres fills. Ja s’estan fent clas­ses de robòtica, però pen­sant també en les nenes. Cal moti­var les nenes en el món de la tec­no­lo­gia. És impor­tant fer aquesta feina des de les aules, també d’abor­dar con­cep­tes com la nano­tec­no­lo­gia o la intel·ligència arti­fi­cial.

La tec­no­lo­gia ha aju­dat a visi­bi­lit­zar i a empo­de­rar les dones. També gràcies a l’eti­queta #MeToo a les xar­xes soci­als, amb la qual les dones van poder denun­ciar asset­ja­ments sexu­als patits en pri­mera per­sona. I això va por­tar a un movi­ment en la soci­e­tat de pren­dre consciència. També hi ha molt talent femení que no està visi­bi­lit­zat a les empre­ses ni als con­sells d’admi­nis­tració. I en les tec­nològiques també està pas­sant; només hi ha un 10% d’estu­di­ants dones en les TIC. En el món vir­tual la desi­gual­tat no exis­teix i en el món real sí.

Els joves estan en aques­tes xar­xes per entre­te­nir-se i per això molts mit­jans s’hi han abo­cat, perquè els joves diuen que és la via per on s’infor­men. És cert que les xar­xes van can­vi­ant i ara el públic es decanta per imat­ges i vídeos. Segu­ra­ment en nai­xe­ran de noves. El trànsit d’inter­net ha aug­men­tat molt amb la Covid-19 i sobre­tot a les xar­xes soci­als. Segons les últi­mes dades de la Gene­ra­li­tat, el trànsit d’inter­net ha cres­cut un 137% i el del mòbil creix un 50% en veu i un 25% en dades.

Som digi­tals però no dei­xem de ser humans. Podem estar con­nec­tats a les xar­xes soci­als però també tenir temps per a les rela­ci­ons per­so­nals. És impor­tant ser digi­tals perquè el món avança, però hem de con­ser­var l’essència de les per­so­nes. La tec­no­lo­gia no ha d’obli­dar l’ètica i la huma­ni­tat.