Xantal Llavina (Barcelona, 1975) condueix el programa Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3. Emprenedora i apassionada de la tecnologia, Llavina ha vist com la crisi del coronavirus avançava cinc anys la revolució digital que ja hi havia en marxa i ho ha pogut explicar al programa des del punt de vista més social en la segona temporada a la televisió, que va acabar dimarts, i ho farà a la ràdio, on va donar el tret de sortida aquest diumenge mateix. En paral·lel, Llavina acaba de publicar ‘Som Digitals’ (Profit Editorial) que, escrit abans de la crisi de la COVID-19, repassa els protagonistes de la revolució digital, plenament vigents. I és que Llavina ho té clar ”Som digitals, ens agradi o no”.

Jo estic molt contenta. Volíem explicar que el coronavirus ha fet avançar cinc anys la revolució digital i com la tecnologia ens afecta socialment i de manera diferent. Ho hem explicat perquè ho hem viscut tots, no? Quan vam estar en confinament vam haver de refer el programa i vam dir: hem de parlar de la revolució digital però el coronavirus ho estava canviant tot. Tots vam haver de ser més digitals: havíem de fer videotrucades amb pares i avis que no vèiem, els polítics feien conferències usant la tecnologia, vam veure concerts a les xarxes, respiradors fets en grups de WhatsApp i en temes de salut, hem constatat el pes que tindrà la tecnologia. Amb el coronavirus, les empreses tecnològiques són les que més se n’han beneficiat del tancament. I ho vam voler explicar amb cinc temàtiques diferents. I és en molts sectors, la digitalització serà molt i molt necessària. Per això estic contenta perquè hem estat en un moment clau per explicar el coronavirus i la revolució digital. L’audiència ha anat molt bé i ens ha acompanyat.

Doncs sí. A l’inici era brutal perquè explicava coses i la meva mare i la meva sogra em deien: ”molt bé, però hi ha coses que no ho entenc”. La primera temporada del Revolució 4.0 va ser més tècnica fins i tot teníem diccionari de paraules amb conceptes tecnològics. Aquest ja l’hem fet més social perquè aquesta revolució digital ens afecta com a societat. Per exemple, jo fa molt temps que faig teletreball, tot i que he d’anar a la ràdio i a reunions,  però treballo molt des de casa i virtualment amb el meu equip. Ara ja li afecta a tothom, per tant, cal explicar-ho de manera amena i buscar maneres d’introduir els temes. És una barreja d’entreteniment i divulgació. Ens ha anat prou bé, portem temporades, ens han donat quatre premis TIC tant en ràdio com en tele. I ara la pregunta és la revolució digital i després vindrà el 5G, no? I com estaran connectats tots els objectes i explicar cap on va el món, com el podem fer un món millor. El Revolució ha derivat també cap aquí.

Jo espero que sí. A la ràdio portem cinc temporades i estic contenta que Saül Gordillo i Santi Faro confiessin en aquest projecte per la ràdio pública. També tenim moltes visites digitals. I a la televisió també ha anat molt bé la temporada i espero que hi hagi tercera. Això ho decidiran els directors.

Han quedat molts temes pendents, i hi ha temàtiques pensades per fer. Espero que pugui continuar. També perquè a banda del tema digital parlem d’economia. I ara mateix vivim una greu crisi econòmica, tindrem una recuperació de la indústria… Seguirem parlant de robòtica, realitat augmentada, de la reinversió de l’economia, de la ciberseguretat… Que ja en parlava al llibre que vaig escriure ‘Som Digitals’. El tema és extens, cada dia tens notícies noves i per tant, no t’ho acabes.

Sí, hi ha diverses novetats. Una d’elles és la Carlota Pi, dona TIC, que va fundar Holaluz, perquè volia canviar el món amb energia renovable. També col·laborarem amb la Cambra de Barcelona, amb Joan Canadell i Mònica Roca, perquè hem vist que les pimes i els autònoms ho passaran complicat els propers mesos, i molts d’altres col·laboradors. El Revolució també es una barreja per parlar d’emprenedoria, que em ve d’Empresarials i perquè vinc de família emprenedora, ho porto a l’ADN. Tinc la sort que faig un programa amb què m’identifico. Jo em considero dona TIC. Segurament no me’n vaig a parlar de conceptes, això ho fan altres periodistes més específics, sinó que me’n vaig més a parlar socialment com hem de virar aquesta revolució digital.

Sí, però el vaig escriure abans del coronavirus. És el segon llibre que publico amb Profit Editorial. El del 2011 parlava de Facebook que era el rei de les xarxes socials en aquell moment, i com havíem canviat la manera de comunicar-nos. Aquest any, amb el Jordi Portals, he explicat que les revolucions sempre impliquen grans canvis socials, tecnològics i econòmics, i altres transformacions. Ho explico en primera persona, explico anècdotes de mi, de la família i la parella en base també a programes de ràdio i televisió que vam fer. En alguns dèiem que al 2050 haurem de crear els nostres propis llocs de treball, viurem en megaciutats i la mobilitat urbana canviarà.. També tractem l’apoderament digital de la dona i la necessitat de tenir, tots, competències digitals. Amb el coronavirus ho hem vist. És un resum dels protagonistes de la revolució digital. Fa gràcia perquè el vaig escriure abans del coronavirus però és vigent del tot. El presentaré aquest octubre. Començo dient que som humans però cada vegada més som digitals, ens agradi o no. Hi ha una part de la població que diu que la revolució digital eliminarà llocs de treball i no agrada però jo penso que cal estar presents i saber què hi ha i, sobretot, formar-nos.

Et veus pionera també en aquest sentit?En general i, malauradament, el món es masclista, i la societat ho continua sent. I sí, falten dones en el món TIC, sempre ho diem al programa, que falten més dones que es dediquin a les STEM, que estudiïn tecnologia o que els agradi. Jo mateixa vaig fer Empresarials i Periodisme però m’agrada. Però sí que falten més dones. Perquè s’ha fet poc atractiva i hi ha hagut pocs referents: als llibres que estudiàvem no hi havia mai dones, autores destacades, i per tant, hem tingut molt poca visibilitat, les dones. Jo, com a dona, no ho he tingut gens fàcil. M’ha costat tot moltíssim, a vegades dic que m’ha costat deu vegades més que a un home, però he tingut molta empenta i energia i me n’he sortit. Reivindico que no ha estat fàcil, ser dona i parlar d’aquest tema, però que al final suposo que la gent valora el talent i la societat veu que cada vegada més s’ha de donar veu. Jo intento que hi hagi paritat de veu, però és un tema que ha passat a la tecnologia però també passa a altre sectors, i costa. El món és complicat i el de la tecnologia molt masculí. Esperem canviar, hem de seguir promocionant el paper de la dona. Ho hem d’anar reclamant.