YOLANDA QUINTANA COAUTORA DE CIBERACTIVISMO. LAS NUEVAS REVOLUCIONES DE LAS MULTITUDES CONECTADAS “L’activisme social a internet es consolida”

“El ciberactivisme vol reiniciar el sistema”

Una proposta per Sant Jordi per als amants d’internet. En el llibre expliquen com els poders tradicionals perden influència sobre les opinions socials; és un camí sense retorn?

 

És un canvi de paradigma, és un canvi emergent. Gràcies a la democràcia dels nous mitjans de comunicació, se’ns han donat unes eines per analitzar la realitat que abans només eren en mans d’uns quants. El vell món de les elits d’alguns mitjans s’està quedant enrere i les multituds connectades tenen més influència que mai.

 

Quines són aquestes noves multituds connectades?

 

Ja no parlem d’organitzacions ni de moviments determinats; ara som els ciutadans individuals els que ens agreguem a diverses campanyes i que som multituds en acció. I l’objectiu d’aquest nou activisme precisament pretén modificar les bases del sistema, crear un nou sistema econòmic o de participació política més transparent i més participatiu. El ciberactivisme vol reiniciar el sistema.

 

Cap a on va aquest activisme interactiu?

 

Ara tendirà segurament a consolidar-se. En els últims anys, l’activisme ha crescut perquè ha après noves pràctiques i habilitats; es comparteixen coneixements. A la vegada, també s’està produint una tensió entre ells i les autoritats i els governs, que seran més restrictius.

 

Però no tots els ciutadans tenen accés a la xarxa…

 

Cada vegada més. Segons les últimes dades, un 80% dels ciutadans utilitzen la xarxa de manera habitual; per tant, encara queda un 20% que no tenen un contacte directe amb internet, tot i que els que fan un ús de les xarxes socials és més baix. En moments com ara les revoltes àrabs, en què les xarxes socials han tingut un impacte transcendental a l’hora de mobilitzar la població, hi va haver una transmissió generacional; els joves controlaven les xarxes i a la vegada ajudaven les persones més adultes que les desconeixien i, per tant, no quedaven aïllats.

 

Quina diferència hi ha entre un ciberactivista i un hacker?

 

El hacker s’ha de desmitificar. Té força prestigi i és molt lluny de ser un terme pejoratiu i que ens trasllada als inicis d’internet. Eren aquells informàtics brillants dels Estats Units que van crear la xarxa, per compartir la informació de les universitats i, per tant, el concepte està molt vinculat al prestigi. En canvi, els ciberactivistes són qualsevol persona que, amb més o menys control de la xarxa, potencia iniciatives 2.0.

 

Quins dos ciberactivistes destacaries?

 

Tot i que fa poc temps que es va suïcidar, jo destacaria l’activista nord-americà Aaron Swartz, que va ser un gran defensor d’aportar la informació de les universitats a la xarxa. I si mirem cap al passat sempre m’agrada recordar la figura de Ricardo Domínguez, que va posar en marxa les primeres accions activistes virtuals.

 

Julian Assange…

 

Hi ha força controvèrsia a l’hora de valorar el seu paper. És un activista, sí, tot i que cada vegada més es potencia l’activisme en col·lectivitat a la xarxa.

 

Internet és una moneda amb dues cares: ens beneficiem dels seus avantatges, però a la vegada també hem d’estar alerta dels seus perills, oi?

 

Sí, perquè internet és com la vida. Tot el que suposa drets i noves normes també suposa perills. És cert que les xarxes socials poden violar la intimitat de les persones, però per això s’està treballant cada dia per combatre-les. L’avantatge d’un territori lliure com internet és que tenim moltes més coses a guanyar que no pas a perdre.

 

L’arribada d’internet també ha fet néixer el pseudoperiodisme; en aquest sentit, la xarxa ha empobrit els mitjans?

 

Aquest nou escenari aporta problemes per exercir el periodisme amb responsabilitat, però també aposta per reptes i oportunitats, noves narratives, com és el cas de Twitter, amb 140 caràcters. Fins fa molt poc, per exemple, les notícies es tancaven, però ara continuen obertes amb noves dades que s’afegeixen al minut per complementar-les. Són nous discursos, que evolucionen a velocitat de creuer, però que intenten enriquir encara més el dret a la informació dels ciutadans de manera immediata.

 

Twitter i Facebook són ara mateix les dues plataformes amb més suport social; quina és la millor xarxa per portar a terme aquest ciberactivisme?

 

Totes dues tenen papers diversos. Als països àrabs, Facebook ha tingut molta importància, però abans també en va tenir a Colòmbia i als Estats Units. Twitter, d’altra banda, és un mitjà alternatiu que amb poc temps pot fer visualitzar un missatge concret, per exemple així va ser amb el 15-M i amb el “Sí que es pot” actual, i crear encara més nous grups d’activistes socials.

 

a la vida real

Les revoltes àrabs, el 15-M, el cas Wikileaks,les accions del col·lectiu Anonymous i la campanya electoral basada en xarxes socials que va portar Obama a la presidència són exemples del nou activisme 2.0. Un nou moviment social plasmat en el llibre de Yolanda Quintana i Mario Tascón, Ciberactivismo. Las nuevas revoluciones de las multitudes conectadas (Catarata), en què s’explica com són de poderoses les eines de la xarxa per protestar contra governs, institucions i grans empreses.

De la digit@l…

# @y_quintana:

1.122 seguidors